Què és el dol complicat i com reconèixer-lo per saber quan demanar ajuda als professionals
El psicòleg adjunt del Servei de Salut Mental d’Althaia, Àngel Berruezo, ofereix les claus per a quan el dol natural passa a ser complicat
Què és el dol complicat i com reconèixer-lo per saber quan demanar ajuda als professionals. / PEXELS
Afegeix-nos a GoogleRegió7
El dol complicat és la resposta associada a la pèrdua d’un ésser estimat que pot comportar problemes de salut mental com la despresió, l’ansietat o l’estrès posttraumàtic. El dol forma part de la vida de totes les persones i és una vivència inevitable que tard o d’hora experimentarem, però quan passa de ser un procés natural a afectar de manera important la vida quotidiana s’ha de saber detectar per demanar ajuda.
“En la majoria dels casos, el dol és un procés natural. Tot i això, hi ha situacions en què aquest procés s’allarga o es bloqueja” explica el psicòleg adjunt del Servei de Salut Mental d’Althaia, Àngel Barruezo, i afegeix “reconèixer quan el dol deixa de seguir una evolució esperable és important tant per a la persona afectada com per al seu entorn i els professionals de la salut”.
Quan cal demanar ajuda
Barruezo transmet que el dol és una vivència molt personal i cada persona ho viu diferent. Tanmateix, és habitual que apareguin manifestacions físiques i emocionals com les següents: Alteracions del son (per exemple insomni o despertars freqüents), sensació de cansament o manca d’energia, canvis en la gana o molèsties digestives i tensió muscular o malestar físic.
Cal recordar que aquests símptomes no apareixen sempre, però formen part de les reaccions habituals davant una pèrdua significativa.
El dol complicat
Quan el dol passa a ser un patiment de manera intensa que té una durada de més de 6 o 12 mesos ja és considerat com a complicat. Aquest interfereix significativament en diferents àmbits de la vida, com la capacitat per mantenir les activitats quotidianes, les relacions socials i familiars, la cura personal o el benestar emocional.
És recomanable consultar amb un professional sanitari, com el metge o metgessa de família, per valorar la necessitat d’un suport especialitzat. Cada procés de dol és diferent, però l’expert de la Fundació Althaia comunica que hi ha estratègies que poden ajudar a gestionar millor aquest període d’adaptació emocional.
Aquestes estratègies són: Permetre’s sentir les emocions sense jutjar-les, compartir les vivències amb persones de confiança, prioritzar hàbits de salut (descans, alimentació i activitat física), mantenir rituals o records que ajuden a donar sentit i demanar ajuda professional quan el dolor no disminueix.
Amb suport, temps i eines adequades la majoria de les persones es readapten i aprenen a conviure amb la pèrdua. “No cal fer aquest camí sol: existeixen professionals de salut mental i recursos comunitaris preparats per acompanyar-vos si cal”, recorda el psicòleg.
Informació extreta del blog d’Althaia.
- La germana de Carles Vilajosana Arocas, la víctima de l'homicidi de Manresa, assegura al funeral que portarà el cas al Parlament 'i més enllà. Arribaré fins on calgui
- Crim de Manresa: un quilòmetre d'assetjament a la víctima abans de l'atac mortal
- Dolors Liria, degana del Col·legi de Psicologia: 'Si algú es vol aprofitar d'una baixa, li serà més fàcil tirar per la via de la salut mental
- Marc Miravitlles, pneumòleg: 'Ningú s’atreviria a beure aigua bruta, no obstant cada dia respirem aire brut
- Un vídeo mostra l'atac d'un dels detinguts pel crim de Manresa a una altra víctima
- El grup Casablanca obrirà una discoteca d’hivern a Manresa inspirada en La Pera
- Sor Lucía Caram: 'No m'avergonyiré mai de tenir un banc d'aliments ni de donar oportunitats de formació i inserció
- Els Mossos escorcollen el domicili d'un dels dos menors detinguts per la mort de Carles Vilajosana, a Manresa
