El dol prolongat per la pèrdua d'un ser estimat accelera la deterioració cognitiva en les persones majors

Perdre a un ser estimat pot afectar la capacitat cognitiva en les persones majors. Un recent estudi de l'Hospital de la Mar i de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), publicat en la 'Revista Colombiana de Psiquiatria', revela que en casos de dol prolongat es pot produir o agreujar la deterioració cognitiva de qui el sofreix.

El dol prolongat, que pot considerar-se una situació patològica, és una reacció intensa que persisteix en el temps i que s'estén durant més de sis mesos després de la pèrdua del ser estimat. Es considera una situació relativament habitual. Així, es calcula que entre el 7% i el 10% de les persones de més de 60 anys sofriran un dol complicat, assenyalen els investigadors.

Els seus símptomes són, entre altres, enyorança intensa, preocupacions persistents, pensaments i records de la persona morta, dificultat per a acceptar la pèrdua i seguir endavant, així com la pèrdua de sentit vital. Segons el nou treball, en el grup de població estudiat, aquesta situació pot anar més enllà dels factors emocionals i afectar també la cognició.

Des dels 60

El treball ha revisat l'evidència científica publicada fins ara sobre la qüestió i ha analitzat 11 treballs publicats en revistes. Les dades analitzades indiquen que aquest tipus de dol és un factor de risc per a l'aparició de la deterioració cognitiva o en la seva accentuació, en cas que ja fos present.

"El dol prolongat constitueix un factor de risc independent per a la deterioració cognitiva, diferenciable d'uns altres", explica Laura Maldonado-Liñán, investigadora del Departament de Psicologia Clínica i de la Salut de la UAB i primera autora del treball.

Memòria immediata

Les afectacions més habituals es produeixen en la memòria immediata, l'atenció i a la velocitat de processament, les funcions executives, la fluïdesa verbal i l'habilitat visual i espacial. També inclouen dificultats específiques en tasques que requereixen presa de decisions emocionals, s'afegeix.

Aquestes conseqüències poden accentuar-se més o menys en funció de la intensitat del dol prolongat i de les característiques de la persona, com és el cas de la presència d'altres factors de risc previs, malalties amb afectació a la cognició o psicopatològiques.

Possibles malalties

"Més enllà del factor emocional de la pèrdua, el dol patològic també té una afectació cognitiva", apunta el doctor Josep Deví, autor principal de l'estudi, neuropsicòleg i psicòleg clínic adjunt de l'Institut de Salut Mental de l'Hospital de la Mar.

"En funció de la intensitat i del tipus de persona, així com de la presència de possibles malalties que ja comportin afectació cognitiva o trastorns psicopatològics previs, es poden agreujar o fer que aquest dol patològic tingui repercussions no sols emocionals sinó també en l'àmbit cognitiu", afegeix.

Valoracions geriàtriques

Els autors de l'estudi també apunten a la necessitat de detectar i intervenir el dol prolongat o patològic en les valoracions geriàtriques integrals dels pacients, per a prevenir les seves conseqüències cognitives. "Cal fer-li un seguiment i, dins d'aquest seguiment, un tractament psiquiàtric i psicològic, farmacològic, si fa falta, per a ajudar la persona afectada a fer una elaboració adequada del dol i superar-lo", explica el doctor Deví.

Apunta que si s'actua d'aquesta manera i desapareix el trastorn per dol prolongat o remitent en un percentatge elevat en la seva simptomatologia i no hi ha més patologia neurològica o cognitiva associada, "és d'esperar que les conseqüències del dol prolongat, les emocionals i les cognitives, puguin ser reversibles, puguin remetre".