Fills en vacances: 10 claus perquè no es tanquin en el mòbil (i també la resta de l'any)

Un adolescent de vacances amb la seva família pot ser que estigui més pendent del mòbil que de la seva família. Més pendent d'enviar-se whatsapps amb els seus amics que de parlar amb els seus pares; més pendent del joc en línia que de la platja enfront d'ell. Més pendent del nou vídeo d'aquest ‘youtuber’ famós que de veure una pel·lícula famosa amb els seus germans. Però això pot canviar.

A la fi de maig, la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) va publicar un decàleg per a aconseguir una convivència digital equilibrada. Val per a tot l'any, però probablement, pare d'adolescent, mare d'adolescent, has “batallat” amb el teu fill/a sobre quan, quant, com i on usar-ho durant aquestes dates i et resulti ara urgent.

L'anomenada ‘salut digital’ en la infància i adolescència és actualment un dels assumptes predominants en la conversa pública. Els efectes de l'exposició a pantalles en la seva salut mental, descans, socialització, relació amb la realitat, formació o rendiment acadèmic omplen cada vegada més línies d'investigadors, mitjans i classe política.

En la nota de finals de maig, la UOC assenyalava que “la preocupació per l'impacte de les pantalles en la salut mental i el descans dels joves ha deixat de ser un debat familiar per a convertir-se en una qüestió de salut pública”. Països com Austràlia, a menors de 16, o França, a menors de 15, han prohibit l'accés a xarxes. El Regne Unit i Espanya sospesen normatives de caràcter similar.

El patrimoni científic al respecte és cada vegada més rotund: la hiperconexió influeix negativament en el somni/descans i en el rendiment del menor, i deriva en increment de “símptomes d'ansietat, depressió i TDAH, especialment quan substitueix a activitats com l'exercici físic, el descans o les relacions socials presencials”.

Decàleg per a un "control eficient"

El director del màster universitari de Salut Digital (eHealth) de la UOC i investigador del grup eHealth Digital Lab, Antoni Baena Garcia, advoca per centrar el debat no “tant a qüestionar la tecnologia com a aprendre a conviure amb ella i controlar-la de manera conscient”.

Al seu entendre, la clau és “evitar” que les pantalles “ocupin tots els espais de la vida quotidiana sense un control eficient”. Aquests són els seus deu consells, pensant sempre en la convivència familiar, segons la publicació difosa per la UOC:

1. “El paper de la família: ser un model a seguir”

Diu Baena que infondre un “ús ètic, conscient i limitat de la tecnologia” és “la millor eina educativa”. Si els pares i les mares empren els seus propis dispositius amb un propòsit clar per a treballar, informar-se o buscar opcions d'oci puntual quan estan amb els seus fills i filles, aquests “aprendran a no veure'ls com una extensió inseparable de la mà”.

2. “Establir espais lliures de tecnologia”

L'expert recomana “definir moments i llocs on el mòbil no té cabuda, com, per exemple, durant els menjars o les converses importants”. Objectiu: reforçar l'atenció i donar valor a la presència.

3. “Vetllar per una comunicació oberta i una escolta activa”

L'expert qüestiona la prohibició perquè, encara que sol ser “el camí més ràpid”, també és “el menys efectiu a llarg termini”.

“La por a la represàlia fa que els joves ocultin els seus problemes digitals (ciberassetjament, contingut inadequat). És vital establir un diàleg constant amb els nens i nenes sobre el que ocorre en la xarxa, fomentar l'escolta activa i la confiança, i no jutjar les experiències digitals dels nostres fills o filles”, assegura Baena.

4. “Crear un pla familiar d'ús de la tecnologia”

O regular l'ús a casa. Pot ser a través d'un “pla familiar escrit, consensuat i signat per tota la família”. Quant temps, quines aplicacions, llista de llocs de la casa formarien aquest pla.

5. “Establir límits d'espai i temps”

Mai una pantalla pot robar temps a l'estudi, al somni i a l'esport. Baena aconsella “no superar les dues hores diàries de tecnologia recreativa” i “promoure el joc o la navegació en llocs comuns de la casa (el saló, per exemple)”. Perquè el menor usi el mòbil a la seva habitació, tot sol, haurà d'haver demostrat “suficient maduresa”.

6. “Fer un abordatge positiu dels videojocs”

Baena destaca que hi ha videojocs amb “un potencial educatiu enorme si s'utilitzen bé”.

“És recomanable que les famílies parlin dels videojocs a casa, que procurin jugar en família i que consultin la classificació PEGI dels jocs o fins i tot que els lloguin i els provin abans d'adquirir-los”, apunta.

7. “Educació en valors digitals i privacitat”

La informació, com sempre, és essencial. “Conèixer els riscos” d'ús i “parlar obertament sobre el ciberassetjament, el sèxting, el contacte amb desconeguts i la gestió en línia de les dades personals” són pautes que aquest expert recomana. La fi no és un altre més que protegir la privacitat.

8. “Potenciar el pensament crític”

El menor ha de saber que les fotos en xarxes tenen filtres de finalitat psicològica i que “no tot el que llegeixen o veuen en internet és veritat”.

9. “Promoure el respecte”

Clau en “qualsevol interacció”, la que sigui, així que per descomptat també en les xarxes socials.

“Cal recordar-los que darrere de cada perfil, encara que sigui anònim, hi ha una persona i que és important no difondre rumors, no participar en linxaments digitals i respectar la imatge dels altres en tot moment”, subratlla.

10. “Alfabetització en salut digital”

Baena ho deixa clar: “Formar-se en salut digital és una necessitat ciutadana”.