Fisioterapeutes del sòl pelvià: «No s’ha d’assumir que als 60 anys toca sí o sí patir dolor en les relacions»

La menopausa canvia per complet el cos de la dona, inclosa la zona pelviana. «Canvia la zona externa de la pelvis, la vulva, però també la part interna, la vagina. Hi ha, fonamentalment, un aprimament de la capa interna, la mucosa de la vagina», assegura la fisioterapeuta Inés Ramírez, fundadora de la clínica RAP Barcelona –les sigles fan referència a les paraules «reeducació abdomino-pelviana», juntament amb Laia Blanco i Stéphanie Kauffmann. Totes tres, conegudes com les «RAPeras», estan especialitzades en sòl pelvià i a més són autores del llibre ‘Placer en la menopausa’ (Plataforma Editorial), «una guia per entendre tot el que passa al teu sòl pelvià».

Durant anys, la menopausa ha sigut tractada com un tema incòmode, mèdic o inevitablement negatiu. No obstant, aquest llibre trenca amb aquest relat i proposa una mirada diferent: la menopausa com una transició fisiològica potent que pot viure’s amb benestar, plaer i autonomia quan es comprèn i s’acompanya adequadament. La clínica RAP Barcelona, creada el 2003, va ser pionera a l’hora de tractar totes aquestes problemàtiques.

Capacitat elàstica

Així, sentir plaer en les relacions sexuals durant la menopausa és possible. Normalitzar el dolor que en ocasions es pot sentir és un error. Entrenar la zona pelviana amb fisioteràpia ajuda a pal·liar aquest i altres símptomes. «Amb la menopausa l’elasticitat de la vagina es perd i això fa que el coit sigui més dolorós. Aquesta és una de les coses que més es percep», asseguren les «RAPeres».

Tant és així que moltes dones –i ho diuen perquè ho han vist a la pràctica clínica– arriben a pactar amb les seves parelles el fet de no tenir relacions sexuals. «A la menopausa també està associada la sequedat vaginal, cosa que no ajuda en res», explica Ramírez. Hi ha dones que no només han d’utilitzar un lubricant per tenir relacions sexuals, sinó en el seu dia a dia, ja que el «simple frec» els genera picor. A través del «tacte vaginal» i de generar «estiments» –sempre sense dolor–, la fisioteràpia pot ajudar les dones a millorar la seva capacitat elàstica.

També s’utilitza radiofreqüència per ajudar al «reg sanguini», ja que «un dels efectes de la menopausa és la baixada d’estrògens», que precisament fa que també disminueixi la irrigació sanguínia en aquesta zona. «La radiofreqüència també ajuda a la regeneració de teixits», explica Ramírez. «També ensenyem a fer exercicis de contracció de sòl pelvià, després relaxació, ensenyem a moure la pelvis, i hi ha exercicis que combinen sòl pelvià i abdomen».

Gran prevalença

Tot això és el que es coneix com a síndrome genitourinari de la menopausa (SGM), una condició crònica derivada del descens d’estrògens que afecta la vulva, vagina i vies urinàries i que provoca sequedat, ardor, dolor en les relacions sexuals (dispària) i problemes urinaris. Afecta almenys el 50% de dones i hi ha estudis que assenyalen que arriben a patir-lo fins al 70%.

«Hem escrit aquest llibre perquè feia molts anys que tractàvem dones amb menopausa o postmenopausa a què ens hem adonat que els faltava informació», diu Ramírez. «Som les tres feministes i veiem totalment necessari que la informació arribi a les dones», assenyala per la seva banda Blanco. «Moltes dones no s’han atrevit a posar-se en un mirall i explorar-se», afegeix. «A més, totes aquestes són patologies molt prevalents. No s’ha d’assumir que als 60 anys ja et toca patir sequedat vaginal o tenir dolor en les relacions sexuals», conclou Kauffmann.