Per què el teu cervell no torna de vacances al mateix ritme que tu

L'estiu cada vegada està més a prop del seu final, i, amb l'arribada de setembre, milions de persones tornen al seu lloc de treball. Reprendre la rutina significa tornar a recuperar el ritme de feina des del primer dia, però, el cervell, necessita un període de reajustament. Des de la neuropsicologia s'explica que el procés d'habituar-se a les exigències cognitives de l'entorn laboral pot arribar a ser un procés que duri entre una i tres setmanes.

"Moltes persones interpreten aquestes dificultats com una falta de motivació o de rendiment, quan en realitat formen part d'un procés normal d'adaptació del cervell a un augment sobtat de les demandes cognitives", explica Valeria Medina, neuropsicòloga de la plataforma de neurorrehabilitació NeuronUP.

En el període de vacances disminueix les demandes relacionades amb l'atenció sostinguda, la planificació o la presa constant de decisions. Aleshores, tornar amb el rendiment que teníem anteriorment esdevé un canvi brusc que obliga el cervell a reactivar les funcions de manera progressiva. Per aquest motiu, és habitual experimentar durant els primers dies sensació de lentitud mental o dificultats per a concentrar-se i organitzar tasques.

La síndrome postvacacional no és un diagnòstic clínic

Encara que la denominada "síndrome postvacacional" forma part del llenguatge quotidià des de fa anys, l'evidència científica no el considera un trastorn clínic amb entitat pròpia.

El terme fa referència a un conjunt de símptomes transitoris, com a apatia, irritabilitat, ansietat lleu, cansament o dificultats per a concentrar-se, que poden aparèixer després de la reincorporació laboral. En la majoria dels casos desapareixen a mesura que el cervell recupera el seu ritme habitual.

No obstant això, quan el malestar persisteix durant diverses setmanes o afecta de manera important al treball, al somni o a la vida personal, pot ser recomanable realitzar una valoració professional per a descartar problemes com a ansietat, depressió, burnout o trastorns d'adaptació.

L'atenció i la memòria de treball, les primeres a ressentir-se

Els primers dies sobretot es veuen afectades les funcions com l'atenció sostinguda i les funcions executives responsables d'organitzar prioritats, planificar tasques o canviar d'una activitat a una altra sense perdre informació.

Tanmateix, la velocitat de processament requereix més temps de l'esperat. Aquest efecte sol intensificar-se quan la tornada coincideix amb falta de somni, una elevada acumulació de correus electrònics o una agenda saturada de reunions.

A més, l'estrès pot començar fins i tot abans de tornar a l'oficina. Pensar durant els últims dies de vacances en els assumptes pendents activa la resposta fisiològica d'anticipació, augmentant la tensió, alterant el descans i dificultant la desconnexió.

Els errors més habituals i com facilitar l'adaptació del cervell

L'equip de professionals de NeuronUP adverteixen que un dels principals errors consisteix a intentar recuperar en unes hores tot el treball acumulat durant les vacances.

Encadenar reunions, revisar constantment el correu electrònic, fer diverses tasques alhora o eliminar les pauses per a "posar-se al dia" genera una sobrecàrrega precisament quan el cervell encara està recuperant la seva capacitat d'organització.

Els especialistes recomanen dedicar la primera jornada a revisar tasques pendents, establir prioritats i diferenciar allò que requereix atenció immediata del que pot esperar uns dies.

Per tal de facilitar l'adaptació al cervell, l'evidència disponible assenyala que la qualitat del descans influeix més que la durada de les vacances. Dormir bé, desconnectar realment del treball, mantenir una certa activitat física i recuperar progressivament els horaris habituals ajuden al fet que la transició resulti més senzilla.

Durant la primera setmana també resulta recomanable treballar per blocs, limitar la multitasca, reduir interrupcions, realitzar pauses breus i mantenir activitats agradables fora de l'horari laboral per a evitar que la volta es percebi com un canvi brusc entre descans i obligacions.

"L'objectiu no és rendir al màxim des del primer moment, sinó permetre que el cervell vagi adquirint agilitat. Igual que el cos necessita readaptar-se després d'un període d'inactivitat, el cervell també requereix un temps per a tornar a assumir de manera progressiva la càrrega cognitiva habitual", conclou Medina.