Si practiques esport a l'aire lliure, molt d'ull amb les paparres: símptomes, on se solen trobar i consells per a prevenir picades

Encara queda una mica menys d'un mes per a la fi de l'estiu, una època en la qual els esportistes aprofiten el bon temps per a realitzar activitats a l'aire lliure. Aquest canvi respecte a l'hivern té un aspecte 'negatiu' i al qual hem de parar esment: fer esport a l'aire lliure afavoreix la proliferació de paparres, i al seu torn augmenten les seves picades. La majoria dels casos no provoquen complicacions, però aquests paràsits poden transmetre malalties potencialment greus, per la qual cosa la prevenció i la detecció precoç resulten fonamentals.

Les paparres activen el seu metabolisme amb les altes temperatures i solen trobar-se en zones boscoses, àrees amb vegetació abundant i herbes altes. Un dels seus majors perills és que la seva picada sol passar desapercebuda perquè inoculen substàncies anestèsiques i anticoagulants mentre s'alimenten de sang. Una vegada adherides al cos, busquen especialment zones humides i poc visibles, com a ingles, axil·les, natges, melic, part posterior de les cames, orelles o cuir cabellut.

Segons el doctor Julio Muñoz, mèdic preventivista de l'Hospital Vithas València 9 d'Octubre, "les picades de paparra constitueixen un motiu de consulta molt freqüent, sobretot en l'època estival. Extremar les precaucions a l'estiu és fonamental, especialment perquè augmenten les excursions al camp, on aquests paràsits són més abundants".

Quan haig d'acudir al metge?

Les reaccions habituals solen limitar-se a enrogiment, picor, inflamació local o granellada al voltant de la zona afectada. No obstant això, és important buscar atenció mèdica quan apareixen símptomes com a febre, dolor muscular, mal de cap, inflamació dels ganglis limfàtics, feblesa o molèsties persistents en el lloc de la picada.

Les malalties més greus que poden transmetre

La majoria de picades no ocasionis problemes, però les paparres poden actuar com a vectors de diverses malalties infeccioses com la febre botonosa mediterrània, causada pel bacteri Rickettsia conorii. Aquesta malaltia sol manifestar-se amb febre i l'aparició d'una lesió fosca característica en el punt de la picada.

Una altra de les patologies més conegudes és la malaltia de Lyme, els símptomes inicials de la qual poden confondre's amb els d'una grip. A més de febre i malestar general, sol aparèixer una granellada característica en la zona afectada dies després de la picada. Segons el doctor Muñoz, tant la malaltia de Lyme com la febre botonosa mediterrània solen respondre favorablement al tractament antibiòtic quan es diagnostiquen de manera primerenca.

En els últims anys també ha cobrat rellevància la febre hemorràgica de Crimea-Congo, una malaltia poc freqüent però potencialment greu. Entre els seus símptomes es troben la febre alta, dolors musculars, marejos, rigidesa, dolor cervical i lumbar, cefalea, irritació ocular i sensibilitat a la llum. En les seves formes més severes pot provocar hemorràgies internes i externes. Per a l'especialista, "fenòmens com la globalització i el canvi climàtic estan contribuint a l'expansió geogràfica de malalties transmeses per vectors, afavorint l'adaptació de les paparres a noves àrees i augmentant el risc de transmissió".

Segueix aquests consells per a prevenir picades

• Revisar acuradament el cos després de realitzar activitats en el camp, especialment si s'ha transitat per zones de mala herba o vegetació densa.
• Extremar les precaucions en estar en contacte amb animals que puguin portar paparres.
• Si es detecta una paparra adherida a la pell, ha de retirar-se al més aviat possible seguint un procediment adequat. No es recomana tirar bruscament d'ella, gratar la zona ni utilitzar alcohol, oli o vaselina. Tampoc ha de pressionar-se el paràsit ni esperar que es desprengui per si sol. "L'extracció ha de realitzar-se amb pinces de vora roma, subjectant la paparra el més a prop possible del cap per a retirar-la de manera acurada i evitar que quedin restes adherides a la pell", comenta l'especialista.

A més, els especialistes afirmen que és vital "consultar les recomanacions sanitàries abans de viatjar a països europeus on l'encefalitis transmesa per paparres és endèmica, com Àustria, Alemanya i altres territoris d'Europa Central i de l'Est". En aquests casos, la vacunació constitueix una mesura preventiva eficaç per a reduir el risc d'una malaltia que pot afectar el sistema nerviós central.