El càncer de laringe mata cada vegada menys als homes a Espanya, però augmenta entre les dones majors de 55 anys

La mortalitat per càncer de laringe ha experimentat un important descens a Espanya durant les últimes dècades, especialment entre els homes, però l'evolució no ha estat igual en tots dos sexes. Un estudi publicat en Acta Otorrinolaringològica Espanyola que analitza les tendències nacionals de mortalitat entre 1999 i 2023 mostra que la taxa de mortalitat estandarditzada per edat en els homes va passar de 12,10 a 4,76 defuncions per cada 100.000 habitants, la qual cosa suposa un descens superior al 60%. En contrast, entre les dones la mortalitat s'ha mantingut globalment estable, encara que amb un comportament diferent segons l'edat: mentre disminueix entre les més joves, augmenta de manera significativa a partir dels 55 anys.

El treball, fet a partir de les dades de mortalitat de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), recull un total de 36.598 defuncions per càncer de laringe a Espanya durant els 25 anys analitzats, dels quals 34.532 van correspondre a homes (94%) i 2.066 a dones (6%). Els resultats posen de manifest l'estreta relació entre l'evolució d'aquest tumor i els canvis produïts durant les últimes dècades en l'exposició de la població a factors de risc, especialment el consum de tabac.

“Les dades mostren de forma molt clara que els canvis en els hàbits de consum de tabac de les diferents generacions tenen un reflex dècades després en la mortalitat per càncer de laringe”, assenyala el president de la SEORL-CCC, el doctor Serafín Sánchez. “L'evolució favorable observada en els homes és una bona notícia, però l'increment que estem veient en dones de major edat ens recorda que els efectes del tabaquisme poden aparèixer molts anys després de l'exposició i que la prevenció ha de mantenir-se com una prioritat”.

Menys morts en homes joves

El descens de la mortalitat masculina ha estat sostingut durant tot el període estudiat. La taxa estandarditzada va passar de 12,10 defuncions per 100.000 habitants en 1999 a 4,76 en 2023, amb una reducció mitjana anual del 4%. El descens va ser encara més acusat entre els homes menors de 50 anys, on la taxa va passar d'1,31 a 0,11 defuncions per 100.000 habitants, amb una reducció anual de l'11%.

L'anàlisi estadística realitzada pels investigadors permet observar que aquest descens no respon únicament a l'evolució d'un determinat període, sinó també a un marcat efecte generacional. Entre els homes, el risc de mortalitat va anar disminuint progressivament en les cohorts nascudes més recentment. De fet, el risc relatiu estimat va passar de 3,27 en la cohort de naixement de 1919 a 0,05 en la de 1984.

Segons els autors, aquest patró és compatible principalment amb la reducció de l'exposició al tabac de les generacions més joves. L'estudi assenyala que altres factors, com les millores progressives en el diagnòstic i el tractament, també poden haver contribuït a l'evolució observada, encara que els mateixos investigadors consideren que el principal motor del descens de la mortalitat masculina sembla ser una menor incidència del tumor associada a la reducció dels principals factors de risc.

El tabac està darrere de l'augment de morts en les dones

La situació és distinta en les dones. Encara que la mortalitat global es manté baixa i estable, l'anàlisi per grups d'edat revela una evolució desigual. Entre les menors de 50 anys, la mortalitat va disminuir de manera significativa entre 1999 i 2023, amb un descens mitjà anual del 7,2%. No obstant això, entre les dones de 50 anys o més va augmentar un 1,5% anual.

L'anàlisi Edat-Període-Cohort realitzat en l'estudi permet precisar encara més aquesta tendència. A partir aproximadament dels 55 anys s'observa un canvi de comportament, amb increments anuals de la mortalitat que aconsegueixen el 4,13% entre les dones de 60 a 64 anys i el 4,51% entre les de 65 a 69 anys.

Els investigadors relacionen aquest patró amb els canvis històrics en el consum de tabac i alcohol entre les dones espanyoles. L'inici i l'expansió del tabaquisme femení es van produir més tard que entre els homes, per la qual cosa les conseqüències d'aquella exposició poden manifestar-se ara, dècades després, entre les cohorts que aconsegueixen edats més avançades.

No obstant això, l'estudi demana interpretar aquests resultats amb cautela a causa del reduït nombre absolut de defuncions entre dones: durant els 25 anys analitzats es van registrar poc més de 2.000 morts enfront de més de 34.500 en homes.

Els principals factors de risc del càncer de laringe

El càncer de laringe està estretament relacionat amb factors de risc evitables. El tabac constitueix el principal factor etiològic, mentre que el consum d'alcohol pot actuar de manera sinèrgica, incrementant especialment el risc quan totes dues exposicions es combinen.

Per aquest motiu, els especialistes de SEORL-CCC consideren que la prevenció continua sent una de les principals eines per a reduir la incidència i mortalitat d'aquest tumor. La reducció del consum de tabac i alcohol ha d'acompanyar-se d'estratègies dirigides a afavorir l'abandó de l'hàbit tabàquic i a mantenir la vigilància sobre aquells grups de població en els quals persisteix una exposició elevada a aquests factors.

“Que la mortalitat masculina hagi descendit de forma tan important demostra que els canvis en els factors de risc poden tenir un impacte enorme sobre la salut de la població, encara que els seus efectes es manifestin a llarg termini”, afegeix el doctor Serafín Sánchez, president de la SEORL-CCC. “Al mateix temps, l'evolució observada en les dones majors ha de servir com un crit d'atenció per a reforçar les mesures de prevenció i no abaixar la guàrdia enfront del tabaquisme”.

L'estudi recorda, a més, que la llarga latència entre l'exposició al tabac i el desenvolupament del càncer de laringe fa que els canvis en els hàbits de consum no es tradueixin de manera immediata en modificacions de la mortalitat. Per això, les polítiques de prevenció han de mantenir-se de forma sostinguda durant dècades.

La detecció precoç també és clau

El càncer de laringe pot afectar diferents zones d'aquest òrgan i les seves conseqüències poden anar més enllà de la mateixa supervivència. Depenent de la seva localització i estadi, tant el tumor com els seus tractaments poden comprometre funcions essencials com la veu, la deglució i la respiració, amb un important impacte sobre la qualitat de vida.

En aquest context, la SEORL-CCC destaca la importància de consultar davant símptomes persistents relacionats amb la laringe, especialment en persones amb factors de risc. Una alteració de la veu o una ronquera que no desapareix, dificultats per a empassar, dolor persistent de gola, sensació de cos estrany, dificultat respiratòria o la presència d'un embalum en el coll són alguns dels signes que han de ser valorats per un especialista quan persisteixen.

La detecció en fases inicials permet plantejar, en funció de les característiques de cada pacient, tractaments dirigits tant a controlar la malaltia com a preservar en la mesura que siguin possibles funcions tan importants com la veu i la deglució.

L'estudi conclou que la mortalitat per càncer de laringe a Espanya ha disminuït substancialment entre els homes durant els últims 25 anys, mentre que les dones de major edat presenten una tendència diferent. Per als autors, aquests resultats posen de manifest l'impacte a llarg termini dels patrons històrics de tabaquisme i la necessitat de mantenir estratègies de prevenció del consum de tabac amb perspectiva de gènere i edat, així com una vigilància continuada de l'evolució d'aquest tumor.