Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Plans per gaudir de l'aigua i el bon menjar a prop de Manresa

Salts, fonts i rieres tornen a baixar plens i són una bona excusa per fer país

El salt de Sallent, a Rupit, i el gorg del Pare, a Mura

El salt de Sallent, a Rupit, i el gorg del Pare, a Mura / Pau Brunet/Bet Farell

Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit
Afegeix-nos a Google
Pau Brunet

Pau Brunet

Manresa

Gràcies a aquest març passat per aigua, el més plujós dels darrers quinze anys en molts punts de Catalunya, el paisatge sec que ens ha acompanyat durant la llarga sequera torna a ser verd, els embassaments són plens i els salts, les rieres i les fonts tenen un aspecte més viu que mai. Apropar-s’hi, veure en directe la força de l’aigua, és gaudir en primera persona d’un espectacle natural i, a més, pot formar part d’una escapada arrodonida amb un bon àpat: alegrar els sentits gràcies a l’aigua i complaure el plaer amb la gastronomia. 

On neix el Llobregat

La ruta arrenca al Berguedà. Les Fonts del Llobregat, a Castellar de n’Hug, són un dels atractius turístics més potents de la comarca, especialment a l’estiu, quan atreuen un miler de persones. Les precipitacions de març han fet que molts curiosos hagin decidit apropar-s’hi ara i s’hi troben aigua sortint d’entre les pedres amb molta energia i creant boniques capes blanques dinàmiques sobre les roques, acompanyades d’un so eixordador. El camí per arribar-hi és un passeig curt, d’un quilòmetre, i força pla, que surt des de Castellar de n’Hug. De tornada, el poble ofereix diferents restaurants on menjar. L’Hostal Les Fonts va quedar segon al capítol de Joc de Cartes dedicat a trobar la millor fonda berguedana.

Les Fonts del Llobregat, un dels reclams del Berguedà

Les Fonts del Llobregat, un dels reclams del Berguedà / Arxiu/ACN

Sense deixar el Berguedà, una estampa difícil de veure és l’embassament de la Baells ple d'aigua (per sobre del 95%). La cua del pantà també mostra una imatge que feia més de tres anys que no es veia, amb l’aigua rodejant Sant Salvador de la Vedella. Aquí, la parada obligada és a Ca l’Agustí, de Cercs, forn amb 140 anys d’història que cada divendres i dissabte rep moltíssima gent per comprar productes artesanals.

Salts i croissants gegants

A Osona, on la plana deixa lloc a la muntanya, hi ha dos llocs d’aigua imprescindibles: el gorg de la Foradada i el salt de Sallent. El primer és a dos quilòmetres de Cantonigròs (L’Esquirol). S’hi accedeix per un camí a trams estret i en baixada, però fàcil i, quan fa bon temps i el nivell d’aigua acompanya, hi ha qui s’hi banya. El segon és a Rupit. La cascada de Sallent és el salt d’aigua amb major caiguda vertical de Catalunya, amb una caiguda lliure d’uns 115 metres. El camí surt just del costat de l’església de Rupit i es fa en uns 30 minuts, però les últimes pluges han deixat el traçat fangós. El premi en tornar: un croissant de més d’un quilo del Forn Ca l’Enric.

Del Gorg del Pare a l'aiguamoll de la Bòbila

Si prefereixes no fer esforç i gaudir d’un paisatge més tranquil, al Bages, es mereix una visita l’Aiguamoll de la Bòbila de Santpedor, amb parada posterior al restaurant Ramon, que ofereix cuina tradicional catalana amb influència de la cuina basca. 

L'aiguamoll de la Bòbila, a Santpedor

L'aiguamoll de la Bòbila, a Santpedor / Mireia Arso

També al Bages, ara és un bon moment per seguir la riera de Nespres (Mura), ben senyalitzada, per arribar fins a la Gorja del Pare o del Padre. Per arrodonir l’escapada, una opció és fer una visita al Molí del Mig, on es fan tasts d’oli i vi de la comarca o fer taula al restaurant de la casa-museu del Puig de la Bauma.

Fonts del Moianès

Amb una precipitació de gairebé 180 litres/m2 en trenta dies (del 24 de febrer al 24 de març), al municipi de l'Estany, fonts que feia anys que eren seques, tornen a rajar. La ruta pels brolladors d'aquest municipi del Moianès comença per la font de Mig Prat, continua per la font del Nen Jesús -d'on només surt un petit rajolí- i acaba a la font del Castell, on també es poden observar les moles de l'antic molí del castell. Un passeig per la natura que es pot acabar amb un dinar al restaurant Les Voltes de Sant Sebastià, a Moià.

I... una mica més lluny: els dos salts més bonics de l'Alt Empordà

Per aquestes dues últimes propostes cal desplaçar-se fins a l'Alt Empordà. Dues cascades emblemàtiques d'aquesta comarca són el salt de la Caula, situat en el nucli de les Escaules, i el salt del Fitó, a la Jonquera. El salt de la Caula és molt popular i s'hi arriba per un traçat molt accessible, fet que afavoreix que aquests dies hi hagi un flux de gent que va a veure la generositat i la força amb què cau l'aigua des del penya-segat fins al riu Muga uns trenta metres. A la seva esplanada hi ha un restaurant que és tancat. Quant al Salt del Fitó, és la cascada més alta del Pirineu oriental amb 60 metres d'alçada i està situada dins el Paratge Natural d'Interès Nacional de l'Albera. A les Escaules, una bona opció per menjar és El Trull d'en Francesc, que ofereix cuina empordanesa en un antic molí del segle XVII.

Tracking Pixel Contents