Èter Ceràmica: el taller de Manresa on el fang es converteix en records

Un espai de creació per retornar als orígens, a allò més manual, al que a tots ens fa inigualables. Just això és el taller Èter Ceràmica (@eterceramica), a banda del refugi de la Joana Tobias (Sant Vicenç de Castellet, 27 anys) i l’Esther Martínez (Manresa, 30 anys). En un rústic local que fa cantonada al carrer del Canonge Montanyà de la capital del Bages s’hi amaga aquest acollidor espai on dia rere dia modelen el fang per crear peces úniques amb les seves pròpies mans. Els caps de setmanes, a més, en solen obrir les portes per oferir experiències centrades a crear tasses des de zero, decorar-les o iniciar-se en l’ús del torn.

«Cap de les dues havíem experimentat mai amb el fang, no en teníem referents, ni cap avi que hagués estat terrisser», explica Martínez. I, tot i això, no van dubtar a deixar les seves respectives feines, i l’estabilitat que les hi donaven, per començar el grau superior de ceràmica artística a l’Escola d’Arts i Oficis de Vic. A les seves aules i tallers, on feien i desfeien temptejant en aquest art sense por d’equivocar-se, és on es van creuar els camins de les dues bagenques.

De compartir innombrables trajectes Manresa-Vic i a la inversa, entre elles va sorgir una afinitat que ben aviat va donar pas a una sòlida amistat. I llavors, quan encara no tenien el seu actual taller i ni tan sols s’havien plantejat engegar un projecte plegades, els hi va arribar el primer encàrrec: 120 plats de models diferents per a un restaurant. Per descomptat, fets a mà. «Va ser tot un repte», apunta Tobias. «Al principi, ens sentíem insegures, ens vam autoimposar una certa expertesa que encara no teníem», però després d’un llarg procés d’assaig i error van anar descobrint la seva manera de fer-los. Al final, en això es basa l’art de la ceràmica, en intentar i tornar a intentar de nou.

Amb el temps van anar rebent nous encàrrecs, de vaixelles, torretes i tota mena de recipients. I, fins i tot, d’urnes funeràries i d’una làpida. En un primer moment, els hi va sorprendre. Però en el procés de fer-les, es van adonar que amb el seu art podien aportar una visió més càlida i sensible sobre la mort i trencar amb la sobrietat que sovint l’envolta. «No són peces qualssevol, tenen molt de valor. Per això, ens solem entrevistar amb la família del difunt, per plasmar una mica de la persona que ha marxat», relata Tobias.

‘Presència’ és el nom del projecte que estan impulsant actualment. És un producte-experiència en què diferents persones pressionen una peça de fang amb les mans per deformar-la. A través de la ceràmica, donen valor «a l’aquí i a l’ara», tot convertint el moment en un record. I el resultat pot ser un molt bon regal per a algú especial, ja que «és una peça única que té l’empremta dels seus estimats», puntualitza Martínez.

El taller, com asseguren, se’l senten com el seu espai. Un lloc segur on poden experimentar i deixar anar la seva creativitat sense embuts, sovint acompanyades d’en Valent, el galgo de Martínez i tercer integrant del grup. I tot i que el sentin com casa seva, els caps de setmana el solen obrir al públic per organitzar tallers. L’oferta sol variar, però algunes de les opcions són sessions per aprendre a utilitzar el torn, crear tasses de forma totalment manual o pintar peces.

Èter Ceràmica és més que un projecte. I més que un taller. És un recordatori que en un món tan hiperestimulat, els moments que realment importen són aquells en què el temps es para i ens permetem respirar, sentir i ser presents.

Subscriu-te per seguir llegint