El 'castell' abandonat a quinze minuts de Berga que s'ha convertit en una joia pels tiktokers i grafiters

Al Berguedà, els caps de setmana de novembre, hi ha tres tipus de persones: els caçadors de bolets, que surten esperançats d’omplir el cistell amb els últims rovellons de la temporada, els fanàtics de les fires que aquest dissabte voltaran pels carrers de Berga per fer tasts de xocolata i ratafia i els que prefereixen fugir del brogit i perdre’s per llocs abandonats. Són els anomenats «Urbex», exploradors de ruïnes equipats amb mòbils i drons per fer virals espais que fa anys que estan abandonats.

A un quilòmetre de l’antiga central de Cercs, hi ha una d’aquestes localitzacions estrella de TikTok: la Torre del Comte de Fígols. Situat entre Fígols i Cercs, l’edifici, similar a un palau-castell, s’aixeca a tocar de la C-16, prou a prop perquè qualsevol conductor el vegi entre el paisatge de pi roig, però prou apartat perquè mantingui aquell aire misteriós que tant agrada als exploradors. Per arribar-hi cal deixar la carretera i seguir el trencall de Fígols que serpenteja cap als antics terrenys miners; a mig camí, rere un petit bosc i un perímetre mig esvaït, s’alça l’edifici, solitari però imponent.

Construïda a inicis del segle XX per ser la segona residència de José Enrique de Olano, propietari de les mines de Sant Corneli, la torre havia estat pensada com a símbol de poder i estil: pedra i maó alternats, balconades semicirculars, una cúpula rematada amb pinacle i un terrat practicable coronat de merlets. Vaja, un edifici poc discret. Tant és així que, l’octubre de 1908, Alfons XIII i el llavors president del govern central, Antonio Maura, hi van fer parada durant el seu viatge al Berguedà. La visita devia agradar als magnats, perquè d’aquella trobada en va sortir un títol nobiliari: Olano es convertia en comte de Fígols. Després vindrien la Guerra Civil, el tancament de les mines i la reconversió de la torre en oficines de Carbons de Berga SA fins als anys vuitanta. A partir d’aquí, silenci. Només el vent entre les finestres trencades i el so, de tant en tant, d’alguna biga de fusta que cedeix i algun dron que sobrevola el terrat creant una panoràmica espectacular. L’any 2008 encara es va intentar vendre la propietat: 750.000 euros per gairebé una hectàrea de llegat industrial amb una estructura exterior sorprenentment intacta i un interior que demanava (i encara demana) una restauració heroica.

Actualment, els únics números que atrau són els de les visualitzacions de les fotos i els vídeos que s’hi enregistren. A dins, la decadència té fotogènia: un saló fosc presidit per una llar de foc majestuosa, banyeres abandonades entre runa, una claraboia que és l’única gran entrada de llum i un balcó amb vistes a l’antiga tèrmica de Cercs. Els grafitis i les estructures a mig caure completen un espai que alguns exploradors defineixen com «enorme, vell i ple d’històries» o, en poques paraules, «simplement espectacular». Comentaris que ajuden a entendre part del magnetisme actual de l’edifici, tot i que la torre segueix sent, sobretot, un record silenciós del seu passat aristocràtic.

El poble de Peguera

A banda del «castell» viral, a vint minuts en cotxe roman silenciós un altre vestigi del Berguedà: Peguera, un poble abandonat situat a 1.600 metres d’altura que va perdre l’últim habitant el 1968. De la febre minera només en queda el record, les cases enrunades i la festa major de juliol que el retorna, un cop l’any -des de en fa 27-, a la vida.

Subscriu-te per seguir llegint