El club de 'running' més viral d'Igualada

Dimecres al vespre. Una cinquantena de persones formen un cercle a la plaça de cal Font d’Igualada, vestides amb roba esportiva i sabatilles de córrer. Alguns estiren, d’altres fan salts suaus; hi ha qui arriba amb el temps just i s’afegeix a l’escalfament mentre saluda. Entre rialles i converses breus, el grup es va activant a poc a poc. És l’escalfament previ d’una cita setmanal que, des del desembre, ha convertit el «running» en una experiència compartida a la ciutat.

De la idea a crear un club

El fenomen dels "run clubs", estès arreu d’Europa, ha arribat a Igualada de la mà de dos joves amb perfils diferents però amb una mateixa inquietud. El Guillem Cuadras, de 23 anys, ha estudiat Enginyeria en Organització Industrial. El Toni Espinar, també de 23, és opositor a Mosso d’Esquadra i prové del món del futbol. Junts van impulsar el Run Club Igualada amb un objectiu clar: trobar un espai on fer esport, conèixer gent i generar comunitat.

La primera sessió es va fer el 17 de desembre. Esperaven una desena de persones. Se n’hi van presentar unes 70. La difusió del projecte s’ha fet gairebé exclusivament a través de les xarxes socials. El primer vídeo a Instagram es va viralitzar amb més de 90.000 visualitzacions i, a partir d’aquí, van crear un grup de WhatsApp per organitzar-se. En pocs dies ja eren un centenar. Avui, el Run Club Igualada supera les 500 persones apuntades.

Sessió setmanal

Les sessions per sortir a córrer en grup es fan cada dimecres a les 19.30 hores, amb punt de trobada a la plaça cal Font. Independentment del temps que faci, la gent hi és. «Un dia feia molt fred i vam ser igualment una cinquantena de persones». Les rutes són majoritàriament urbanes. Una decisió conscient que, segons remarquen els promotors del club, reforça el vincle amb la ciutat. «Normalment quan corres te’n vas a llocs apartats, però fer-ho pels carrers principals genera una sensació molt especial» relata el Guillem.

Cada sessió dura aproximadament cinc quilòmetres, però no és un entrenament convencional: escalfament dinàmic i activitats que trenquen la rutina, com petits reptes i jocs durant el recorregut. «No quedem només per córrer, sinó per fer comunitat i generar companyerisme», relaten els joves.

El perfil dels participants és molt divers. Hi ha gent jove, corredors veterans de més de 60 anys, persones amb experiència prèvia en clubs i d’altres que s’inicien per primera vegada. La comunitat no només és local: «Hi ha qui ens ve de Manresa, Sant Joan de Vilatorrada, Calaf…», expliquen. Per garantir que tothom s’hi senti còmode, es marca un ritme general assequible i ningú queda enrere. De fet, el Toni acostuma a acompanyar les últimes persones del grup, donant conversa i consells. «Hi ha gent que arriba pensant que no podrà córrer cinc quilòmetres», comparteix Espinar. El duet igualadí ens fa un spoiler: la gent ho aconsegueix, i molts acaben repetint l’experiència.

Molt més que córrer

Les col·laboracions puntuals amb negocis i professionals ajuden a mantenir aquest interès. Amb l’app de menjar a domicili Passo de Cuinar, per exemple, van acabar una sessió compartint pizzes amb tots els participants. Amb el centre fitness The Flow Studio, van combinar una sortida de running amb una sessió de barre-una disciplina que combina ioga, pilates i el ballet. «Busquem col·laboracions que realment aportin valor», comparteix el Toni. «Entre els projectes de futur hi ha la voluntat d’organitzar una cursa a la ciutat d’Igualada. «És complex i requereix permisos i planificació, però creiem que els somnis són possibles» manifesta el Guillem.

Consells pràctics

Des de la seva experiència, el Guillem i el Toni tenen clar què dirien a algú que vol començar a córrer. El més important, asseguren, és perdre la por inicial i atrevir-se a sortir. Recomanen començar en entorns coneguts, a prop de casa, sense pressions, i avançar de mica en mica, respectant el ritme de cadascú. El «running», expliquen, no va de marques ni de material, sinó de constància, d’autoconeixement i de marcar-se petits objectius personals. I, si es pot fer en companyia, millor.

Subscriu-te per seguir llegint