Mura, més enllà dels tions

Els tions han tornat al bosc. Dels més de seixanta que se n’havia vist a les portes, balcons i finestres dels habitatges de Mura fins el passat 6 de gener, ja no en queda cap. Els petits éssers de fusta han marxat, deixant el poble lliure d’escorces amb barretina i de cues de cotxes plens de gent que va assistir a la ja tradicional festa. Els visitants, però, segueixen arribant amb comptagotes. Perquè, si bé els tions s’amaguen fins l’any vinent, Mura no deixa mai de captivar. Ha enamorat la parella blaugrana Mapi León i Ingrid Engen, qui fa un parell de mesos van passejar el seu amor pels carrers empedrats del poble. També ha atret les càmeres de «El Foraster», «Bruc», «L’home dels nassos» i una pila de rodatges més. I ja per rematar, ha seduït l’ONU; que l’any passat el va escollir com un dels millors pobles turístics del món. Més enllà de les imatges de postal, què té Mura que atrapi tant qui la visita i, sobretot, qui hi viu?

Un mas de pel·lícula

Situada al cor del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, es troba amagada una de les joies del municipi. «És una casa emblemàtica» assegura en Josep Llorens d’El Puig de la Balma. Ell és el propietari d’aquest particular mas que el 2009 va acollir el rodatge del film guardonat amb 13 premis Gaudí  «Pa negre» d’Agustí Villaronga. Però El Puig de la Balma és «Pa negre», i molt més. És un mas construït el segle XII sota la mateixa roca que li dona nom. Ha estat refugi de pastors, llar per a 26 generacions d’una mateixa família i, des de fa 32 anys, funciona com un privilegiat allotjament turístic.

Llorens matisa que masos mil·lenaris com el seu «n’hi ha pocs de ben conservats». I és que garanteix que d'ençà de la seva construcció, la part més antiga -la preferida de Llorens- mai s’ha restaurat. El secret de la seva conservació? La roca que manté resguardada la casa del mal temps. A l’interior de la pedra, un museu i un restaurant. I per qui busqui una experiència similar? La cova de Mura, per aquest vilatà de 83 anys, és un dels racons de la vila més interessants.

Gorgs, tines i un mirador a 1.000 m

Qui té molts indrets per recomanar és Pere Fabrés. És el Clark Kent de Mura: entre setmana es dedica a la jardineria i la neteja forestal. Els caps de setmana, fa de guia. O com ell s’identifica: «soc un acompanyant». És propietari d’una de les primeres indústries de la pagesia del poble, el Molí del Mig i des de fa deu anys ofereix guiatges personalitzats a totes aquelles persones que visiten el seu mas. Pels més «grimpaires», com diu ell, prepara rutes a les tines de la Vall del Flaquer, per conèixer els orígens del Bages, o a Els Caus, passant per la riera de les Nespres i el gorg del Pare. El recorregut acaba normalment amb la visita al Molí del Mig, on hi ha l’opció de fer un tast d’oli i vi de la comarca.

«Estar dins de l’entorn natural, ens permet tenir unes rutes fantàstiques» assegura Fabrés. Per això, d’opcions de visites en té moltes i molt variades. Sempre adaptades al gust i les capacitats del turista. Preguntat per una recomanació en concret, ell ho té molt clar: «pujar al Montcau, a 1000 metres, i veure tot el pla de Bages, Montserrat i el Pirineu és espectacular».

Itinerari botànic

No cal que un paisatge sigui de postal per ser valuós: a prop de Mura, entre alzines i rouredes, s’amaga «un tresor». L'Ester Casas, professora de l’Escola Agrària de Manresa i promotora del projecte Joana la Negra, proposa un itinerari botànic (amb data única pel 22 de març) pels voltants del poble per mostrar els usos medicinals, nutricionals i mítics de les plantes locals.

L'objectiu de l'activitat: posar en valor els boscos mediterranis, ensenyar com collir les herbes amb criteri i honrar la figura de les trementinaires, curanderes i herbolàries demonitzades a l'edat mitjana. L’endemà, oferirà un taller de destil·lació d’herbes amb un alambí de coure per convertir-se per un dia en un alquimista modern.

Subscriu-te per seguir llegint