El búnquer amb més d’un milió d’ampolles ocult en una vinya d’Esparreguera

A Ca N’Estruc, a Esparreguera, als benevolents peus de la muntanya de Montserrat, la vida més important és la subterrània, on s’entrellacen les diferents arrels d’aquesta casa fundada el 1548.

Sota el sòl, l’antic sistema radicular de les vinyes de Can Treco, xarel·lo de 80 anys; el celler excavat per respectar el paisatge i el magatzem de Vila Viniteca, un búnquer on celebrar l’apocalipsi entre les millors ampolles.

Abans d’invitar a baixar a les profunditats, Siscu Martí, soci de Quim Vila, diu burleta, amb el mig somriure que acompanya els ulls entornats: “En cas d’una invasió de Trump, aquí hi ha el refugi”. Si pogués triar, el Pingus 2018, que després apareixerà a la taula al costat dels jarrets de vedella, grans com columnes, que ha preparat José Luis Paredes, el cuiner de Ca N’Estruc.

Al mateix punt des d'on proposa asil, al costat d’una nau convencional, en Siscu assenyala l’aparcament: “És aquí sota”. Aquí sota.

Vestits amb armilles fosforescents, segons les normes de seguretat, cal agafar unes escales per arribar al mirador o balcó. Davant, un milió d’ampolles! emmagatzemades en una caixa de formigó de 13 metres d’alçada. “La terra que van treure va anar a la vinya”, diu en Quim. La terra torna a la terra. L’arrel alimenta la terra.

Al fons del fortí, el trànsit dels elevadors que pugen i baixen palets de les prestatgeries metàl·liques. “Cada dia entren i surten 55.000 ampolles”, explica en Quim. Les magnituds són fabuloses. “Això és com una farmàcia. Demanen l’ampolla a Madrid i demà la tenen”, detalla Siscu.

Les caixes amb lels ampolles estan ordenades per números, amb un sistema racional que evita errors, de manera que tot està barrejat, sense classisme. Potser la Romanée-Conti (36.950 €) dorm al costat del Borsao (5,40 €).

Al món hi ha alguns magatzems vinícoles convencionals de mida considerable: probablement aquest sigui l’únic de gran magnitud enterrat i, a més, en una vinya, en coherència amb el producte.

El pretext de la visita és la presentació del cartell del 18è Premi Vila Viniteca de Tast per Parelles, que convoca els tastadors el 22 de febrer a la Casa Llotja de Mar, a Barcelona. Les inscripcions es van esgotar en un sospir i van frustrar el desig dels aspirants. Per a aquella jornada de tast, Verònica Fuerte, de Hey Studio, ha dissenyat el cartell: unes rodones de colors amb múltiples interpretacions, del raïm a la competició i als fons de les ampolles.

Siscu Martí Badia (1956) viu aquí, va néixer aquí, la seva mare viu aquí, fa vi aquí, i des d’aquí porta l’organització de l’empresa que comparteix amb en Quim Vila.

Des de l’aire, el celler Ca N’Estruc no existeix perquè és soterrat i és un altre secret en aquesta propietat on el que és important queda ocult.

Amb Pol Urpí, enòleg de Ca N’Estruc, provem allò que encara no existeix: el proper Idoia –nom d’una de les filles de Siscu–, els raïms collits el setembre del 2025, el xarel·lo, macabeu, chardonnay i garnatxa.

L’embotellaran a la primavera i sortirà a la venda el 2028, i és com llegir una bola de vidre: promet les mateixes alegries que l’Idoia 2021, que després beurem a la corresponent copa Riedel com a complement d’uns pèsols del Maresme amb pernil Maldonado i tòfona.

Rodejat de les botes que guarden els vins de l’Idoia del futur, en Siscu s’ha anat exaltant, revelant la seva condició de viticultor, amb els peus al sòl al·luvial i lluny dels balanços: “Fer vi és millor que un compte d’explotació, fer vi és un plaer!, fer vi és l’hòstia!”. Fer vi. Guardar vi. Beure vi.