Ruta completa pel Japó, segons un manresà que hi ha estat set vegades

Set viatges, un any sencer vivint-hi i una furgoneta tunejada amb referències a One Piece. El Japó, per a Gerard Martínez, @luffytraveling a les xarxes socials, no és un destí exòtic a la llista de pendents: és gairebé una segona casa. Amb 27 anys, aquest manresà que viu a Santpedor acumula més experiències al país nipó que molts viatgers veterans. El primer cop que hi va posar els peus va ser el 2017, amb 18 anys. En feia tres que treballava en una fàbrica per estalviar i complir el somni que li havien despertat els animes del K3 i, sobretot, One Piece, el manga d’Eiichiro Oda que li va inocular un enamorament simbòlic pel país nipó.

El gran salt va arribar el 2023: un any sencer vivint al Japó amb una Working Holiday. En aquells 365 dies va recórrer el país amb una furgoneta personalitzada, va sortir en programes de televisió i va explicar com descobria terra asiàtica més enllà dels tòpics. «És un país molt llarg, l’extensió seria equivalent a anar des d’Andalusia fins a Alemanya», diu per situar-nos.

Després de set viatges, el Japó deixa de ser postal i es converteix en rutina. En Gerard admet que li falta el nord —Hokkaido i Okinawa—, però la resta l’ha trepitjat amb calma. El primer consell que comparteix és lingüístic: «Nocions bàsiques de japonès i el traductor sempre encès. L’anglès no el parlen massa», explica. També cal assumir un xoc cultural amable: els costa dir que «no», tot és ordre i respecte. Si no entres al tren, fas cua i esperes el següent.

On dormir i on menjar

A l’hora de moure’s, recomana planificar bé. Durant anys, el JR Pass va ser el gran aliat dels turistes per utilitzar el tren bala, però avui cal estudiar si surt a compte segons la ruta. Per als qui viatgen amb pressupost ajustat, proposa els autobusos nocturns per cobrir llargues distàncies. Si parlem d’allotjament, el Japó ofereix opcions per a totes les butxaques: hotels càpsula, manga cafès oberts 24 hores amb cubicles que es lloguen per hores o el couchsurfing (allotjament gratuït que ofereixen els locals). «A mi m’acollia tothom», diu. En l’últim viatge, fins i tot, un monjo el va convidar a ell i uns amics a passar la nit al seu castell després de trobar-los banyant-se en un riu. I un consell pràctic a l’hora de pagar: portar efectiu. A Tòquio les targetes són habituals, però en moltes zones encara predomina el metàl·lic.

Gastronòmicament, el país el va enamorar. Quan és lluny de casa troba a faltar l’espetec i el pernil, però assegura que el millor que ha tastat mai és la llengua de vaca japonesa. Recomana provar el yakiniku —carn fina a la brasa—, el menjar casolà d’Ootoya, «el que faria una àvia», i viure l’experiència del sushi de cinta a Kura Sushi.

Per a un primer viatge, proposa una ruta clàssica però completa: Tòquio, Kamakura, el Mont Fuji, la prefectura de Gifu per recórrer la històrica Nakasendo —entre Tsumago i Magome—, Kyoto, Osaka, Nara i Hiroshima. I sobretot, temps: «Menys de 21 dies és quedar-se curt» assegura. Pel que fa a l’època ideal, aposta per la tardor, quan la calor afluixa i baixa la massificació.

Quatre localitzacions imprescindibles

Entre tots els llocs que ha trepitjat, en destaca quatre: el festival Kishiwada Danjiri Matsuri, el poble termal de Kusatsu Onsen, la ruta samurai de Nakasendo i el santuari Yutoku Inari Shrine.

El 2028 vol tornar-hi amb la idea d’establir-se definitivament en algun poble. Per a ell, el Japó ja no és només el país que va descobrir gràcies als mangas: és el lloc on ha après a viatjar, i potser, també, a viure.

Subscriu-te per seguir llegint