Acrobàcies que curen l'autoestima
L'escola Live & Pole de Manresa és un espai segur on les aprenents exerciten tot el cos mentre fan acrobàcies en barres de 3 metres i mig
És el primer estudi de pole dance que va obrir a la capital bagenca i, quasi set anys després de la seva inauguració, ha format una comunitat d'una quarantena de persones

Vicky Torres fent una figura de pole dance al seu estudi Live & Pole de Manresa / Mireia Arso

«El pole dance és una disciplina que t’obliga a treballar l’autoestima», a banda de la força i la flexibilitat. Consisteix a fer figures i acrobàcies en una barra vertical de tres metres i mig i, per sortir-se’n, cal que bona part del cos estigui al descobert per aconseguir una bona subjecció. Tot i reconèixer que cada persona ho viu a la seva manera, la instructora de l’escola Live & Pole de Manresa, Vicky Torres (Vic, 1995), assegura que «passar-te una hora sencera veient-te al mirall en top i calces i penjada de la barra» sovint té un impacte positiu en l’autoestima i en l’acceptació del propi cos. I això és possible perquè més enllà d’un estudi, és un espai segur per a tothom que vulgui iniciar-se en l’esport.
Torres va començar a fer pole dance quan tot just acabava de fer 20 anys, ara en fa deu. La seva mare li va proposar de fer una classe de prova en una escola de Vic, on viuen totes dues, i aquest primer contacte va superar totes les seves expectatives. A poc a poc va anar aprenent i progressant fins que uns tres anys després la seva instructora li va comentar que volia obrir una altra escola a Manresa i li va oferir que se n’encarregués. I ella, que havia estudiat perruqueria, treballava en una fàbrica i concebia el pole dance com un simple hobby, va acceptar el repte i el va convertir en la seva feina a temps complet.
Llavors no hi havia cap centre de pole dance a la capital bagenca. «Molta gent s’havia de desplaçar a Vic, a Terrassa o, fins i tot, a Barcelona per fer-ne», apunta Torres. Per això, de seguida que l’escola va obrir, el setembre de 2019, s’hi van apuntar un munt d’alumnes amb experiència prèvia, que eren justament aquells que havien hagut de buscar alternatives en altres poblacions perquè no en tenien a la ciutat.
Després de prop de set anys des de la seva inauguració, l’escola ha aconseguit fidelitzar una comunitat d’uns 40 alumnes que hi van, molts d’ells religiosament, cada setmana. L’estudi compta amb set barres verticals i les classes tenen un aforament màxim de 14 persones —dues per cada barra—. Així, els assistents poden aprendre i ajudar-se els uns als altres, especialment quan fan acrobàcies de nivell avançat.
«A les classes ens solem centrar en la part més tècnica de l’esport, per això cada setmana intentem aprendre una combinació de tres o quatre figures enllaçades i adaptades al nivell de cadascú», detalla. «No ens centrem en la part coreogràfica, tot i que qui vol donar a les acrobàcies el seu toc personal és lliure de fer-ho». Per explorar aquesta part més ballada, hi ha les classes de ‘pole exòtic’ —que es fan amb talons de gran alçada— o de ‘pole flow’, que també s’ofereixen, però de forma puntual.
La immensa majoria d’inscrites són dones, tot i que «també hi ha homes que s’interessen per la disciplina». De fet, n’hi ha cinc que hi fan classes regularment, apunta. A més, el centre també ofereix classes de ‘pole kids’, per a joves de 8 a 13 anys.
Força i molta paciència
«Per fer pole dance cal tenir força i molta paciència; el procés d’aprenentatge és molt llarg i costa de mantenir si no es practica regularment», adverteix Torres. Tot i això, afegeix que és una disciplina idònia per exercitar el cos sencer i per establir-se reptes a un mateix per anar progressant. «Es tracta d’un esport molt jove: ja hi ha una infinitat de figures i acrobàcies per fer, però encara avui dia se’n creen de noves», detalla.
Si bé la disciplina aporta un munt de beneficis físics, també comporta riscos. «Al final, ens pengem d’una barra de tres metres sostenint-nos únicament amb les cuixes, les cames, les axil·les o les espatlles», explica, «si suem o fem un mal gest, inevitablement, caurem». Per això, els blaus i les rascades són els millors amics dels assidus al pole dance.
Fer les paus amb el cos
«El pole dance m’ha aportat molta confiança en mi mateixa; abans em veia molt prima, però amb els anys m’he posat forta i he guanyat autoestima». Així ha estat el procés que ha viscut la Vicky Torres, però, com ella, desenes de persones s’han reconciliat amb si mateixes mentre es penjaven de les barres de Live & Pole. «Aquí tant és si estàs prima o grassa, si vas sense depilar o si et surt un pit mentre fas una pirueta: l’important és passar-ho bé i procurar no caure a terra», conclou entre riures.
Subscriu-te per seguir llegint
- La víctima mortal de l'accident d'escalada a Montserrat era un veí de Barcelona
- Mor als 57 anys Sílvia Flotats, ànima de polítiques per a joves a l’Ajuntament de Manresa
- Una jove d'Artés de voluntariat a la República Dominicana: 'Va ser increïble, vaig passar la majoria dels dies plorant de l'emoció
- Els Agents Rurals enxampen un caçador furtiu mentre abatia un teixó a l'Alt Urgell
- Uns manresans es feien passar per operaris de manteniment per robar coure a Cantabria
- Aquest és el passeig més bonic de Catalunya, segons National Geographic
- Mor l'escaladora ferida dissabte a Montserrat després que li caiguessin pedres a sobre mentre feia una via
- Dues amigues de Manresa al primer concert de Rosalía a Barcelona: 'És la tercera vegada que anem a un dels seus xous