Crema Catalana: la recepta definitiva per fer-la boníssima

La crema catalana és una de les postres de més èxit al país i fora del país; tradicionalment s'elaborava per Sant Josep (19 de març), tot i que ara també es troba tot l'any. És una recepta que a Regió7 recuperem d'un article publicat pel gastrònom Jaume Fàbrega. No fan falta gaires ingredients, sis, i, tot i que la preparació és senzilla, el resultat és exquisit si segueixes al peu de la lletra les nostres indicacions.

La forma tradicional de servir-la és en plates, normalment ovalades, de pisa o porcellana, no en cassoletes de terrissa, una aportació urbana amb gust «neorural». Aquest bonic i agradable costum es pot veure encara en alguns restaurants de la zona de Tarragona que fan calçotades.

Així és el Troissant, el croissant amb tres banyes amb segell català

En algun lloc hi ha el costum d'afegir-hi alguna galeta: carquinyolis, cubans, neules, o un canó de canyella per decorar, com feia la mare de Josep M. Benet i Jornet, etc. Es pot servir també sense cremar. A casa, a les festes, es decorava amb clara d´ou muntada i xocolata fosa, amb noms, sanefes, garlandes, etc.

Ingredients per fer la crema catalana

Aquests són els sis ingredients que necessites per fer una crema catalana boníssima.

• Un litre de llet.
• 6 o 8 rovells d'ou (hi ha qui n´hi posa la meitat).
• 200 grams de sucre (o unes 4 cullerades soperes).
• Una cullerada plena de midó (o bé uns 70 o 80 grams de maizena, si bé no és tan recomanable).
• Un canó de canyella.
• Una pela de llimona.

Les proporcions poden canviar una mica: per un litre de llet, hi ha que hi afegeix, com hem dit, menys rovells o un de més.

Així s'elabora la crema catalana

Guardeu una mica de llet i la resta la poseu al foc en un cassó amb la pela de llimona i el canó de canyella; només ha de bullir el just perquè agafi els gust. Traieu-ne el tros de canyella i de llimona

• En un bol, hi poseu una mica de llet, el sucre, els rovells d'ou i el midó; ho remeneu bé. Tireu tot això a l'ansat amb la llet, que manteniu a foc ben baix, procurant que no bulli alt. Ho remeneu bé, i quan comenci a espessir-se, ho traieu del foc, sense deixar de remenar-ho.
• Tot seguit aboqueu la crema en una plata i la deixeu refredar.
• Si vols fer la crema cremada: Just abans de servir-la -fins i tot sortint de la nevera-, s´hi espargeix al damunt una capa de sucre granat. Es crema amb una pala de ferro que es posa directament a la flama del gas, o bé elèctrica. Actualment també es fa sevir un bufador, ja que hi ha passat la mà de Ferran Adrià.

Notes

A la postguerra, temps d´escassetat i de dificultats, en comptes de midó, el normal era emprar un sobre per a flam (les marques «Tamatina» i, menys, «Potax», «Aida», «Flan chino El Mandarín», etc., que eren les que es venien). La crema sempre és més fina espessida amb midó que no pas amb maizena.

Bogeries gastronòmiques: tres novetats que arriben als fogons de la Catalunya central

Amb crema catalana es fan diversos postres i begudes: Pinya amb crema, Pomes al forn farcides amb crema, Gelat de crema catalana, Mousse o escuma, Torró de crema catalana (o de gema o rovell), així com Licor de crema catalana, Xocolata farcida amb crema catalana, etc. Amb concurrència amb la «crema pastissera» se´n farceixen coques, xuixos, tortells, bracets, flaones, etc.