Botafumeiro

«Jo crec que s’ha de ser bona persona, tenir una actitud noble i sobretot treballar i fer contents i fer feliços als altres». Aquestes paraules són del Moncho Neira, un dels personatges més importants que hem tingut a l’hosteleria de casa nostra que va morir aquest 5 d’Octubre. Un gallec que va fer carrera a Barcelona. El mateix any que jo, el 1975, va néixer el Botafumeiro, un restaurant del Carrer Gran de Gràcia.Recordo les primeres vegades que hi vaig anar de ben petit. Tot era espectacular, especialment aleshores. Aquell ambient, unes olives d’aperitiu espectaculars, un pop a la gallega com no era vist en cap altre lloc, les gormanderies que venien amb el cafè, aquelles cubiteres grans amb molt de gel picat. Un munt de detalls que aconseguien una posada en escena espectacular, amb totes les seves diverses sales guarnides amb aquell mobiliari especialment luxós per l’època. Com a espectacle, uns mariachis tocant pel menjador tot cantant «sigo siendo el rey» de Vicente Fernández i en un moment en què el tabac encara vivia dintre dels restaurants, cambrers encenent cigars havans amb un ritual i una cerimònia espectacular. La seva especialitat és el peix i el marisc, que et trobes ja a l’entrada, en un restaurant atípic, perquè el primer que trobes són els aparcacotxes. Amb els anys, la fama i el prestigi que va agafar va fer que passés a ser un restaurant molt reconegut internacionalment, com certifiquen les fotos penjades per totes les seves parets. Avui està ple de persones de tot el món i s’ha convertit en un clàssic. Menció a part per la seva espectacular barra, una de les mítiques del nostre país per on tothom que ha volgut menjar bé desenfadadament a Barcelona, però amb un bon nivell hi ha passat. Si hi van algun dia, jo els diria que triessin plats, comencessin prudentment i anessin afegint coses puntuals. És la manera com més he gaudit sempre. El Botafumeiro, el Bota com moltes persones l’anomenen, és una icona que ha sigut la nineta dels ulls d’un gran de la nostra cuina que va impulsar un munt de projectes a banda com els restaurants Moncho’s i els càterings que va fer. El Moncho ha marxat, però els garanteixo que emprant les seves paraules, ho fa havent-se fet un fart de fer gaudir els altres.