Dilluns a les 9

L’icònic restaurant elBulli no ha tornat perquè mai va marxar del tot. Anant a l’arrel de l’èxit, la part evident era el menjar, però la part més substanciosa és la subtil, l’enfocada a la creativitat i amb vocació de ser avantguarda.

Una constant cerca d’anar un pas més enllà sempre.

Un dia van deixar de fer plats i van museïtzar el restaurant, però el seu esperit encara es troba arreu. Les aplicacions a la cuina no es queden només en les seves elaboracions més conegudes com les escumes o les esferificacions, sinó que van molt més enllà perquè va aconseguir obrir les cuines, posar-hi la llum que mereixien i, amb uns focus potents, treure els cuiners d’aquells culs de sac foscos on malvivien.

A través del mètode i de compartir informació, va aconseguir un llegat que avui continuem gaudint.

A nivell personal, l’impacte que ha tingut Ferran Adrià ha sigut superlatiu. El va ungir Joël Robuchon, el gran cuiner francès quan va dir que el noi de l’Hospitalet era qui assenyalava el camí. La portada de la revista Time ho va fer públic.

Des del tancament del restaurant el 2011 mai més s’ha plantejat una obertura. Els projectes del seu germà Albert no són –tot i ser excel.lents- el que va passar a la Cala Montjoi.

Un esdeveniment de cent dies a París que es va batejar com a ADMO és una de les propostes que podien recordar una mica el que va ser elBulli. Va ser una col.laboració entre Alain Ducasse i Albert Adrià.

Ara ve un esdeveniment amb impacte mundial. Dilluns a les nou del matí, s’obren les reserves per a l’abril al restaurant Mirazur de Melton, França, a tocar de Mònaco.

Com al món de l’art, es durà a terme una retrospectiva dels vint anys d’aquest restaurant que capitaneja un xef italo-argentí, Mauro Colagreco. Ferran Adrià serà el comissari d’aquesta interpretació de la cuina d’aquest xef consagrat que admira el geni de casa nostra i que s’ha implicat de ple en aquest projecte. Un esdeveniment d’impacte mundial on s’olorarà un altre cop la flaira que es desprenia a Roses.