La pastisseria d'Igualada amb dolços centenaris i que estrena una recepta nova de croissant cada mes de l'any

Als baixos del número 17 del carrer del Roser d’Igualada, la Pastisseria Targarona amaga un petit viatge en el temps. Creuar-ne la porta és tornar al 1929, a un espai envoltat d’elements ornamentals del Noucentisme que han sobreviscut intactes i receptes gairebé centenàries. Darrere el taulell, la imatge del fundador, Francesc Targarona i Ros, sembla encara present.

Fill de Sant Joan les Fonts, a la Garrotxa, Targarona va arribar a Igualada atret per l’anunci del traspàs d’una pastisseria. Aquella decisió va ser l’inici d’una nissaga familiar que, amb el pas dels anys, ha sabut arrelar a la ciutat. El negoci va travessar els temps convulsos de la Guerra Civil i la dura postguerra i avui, gairebé un segle després, el passat conviu amb el present: és la Montse -i fins fa poc la Toni- qui atén darrere el taulell, mentre que el seu germà Josep Maria, net del fundador, en porta el timó. Junts representen la tercera generació d’un projecte que ja acumula 97 anys d’història.

Una trajectòria premiada

El recorregut del negoci ha estat avalat per nombrosos premis: el 2015 van obtenir el guardó a les millors postres de l’Estat amb una proposta amb Anís del Mono, el 2022 el premi a la innovació, i en fins a quatre ocasions la Fava d’Or a la millor pastisseria de l’Anoia, Penedès, Garraf i Baix Llobregat. El 2025, a més, van ser distingits com la pastisseria amb més valor històric de Catalunya. Aquest 2026 han fet un pas més, situant-se entre les millors d’Espanya amb la cinquena millor pasta de te entre 354 pastisseries.

Al capdavant d’aquest seguit de reconeixements hi ha Josep Maria Guasch, reconegut com a Mestre Artesà el 2023. Format a l’Escola de Pastisseria del Gremi de Barcelona entre els 14 i els 17 anys, va tornar ben aviat a l’obrador familiar, on assegura haver après «de tots els bons pastissers que hi han passat». La seva formació s’ha completat amb estades a França, Itàlia, els Estats Units o Dubai, i cursos amb referents internacionals. «De cada viatge, sempre acabes aplicant alguna cosa a casa teva», m’explica assegurant que al taulell de Targarona s’hi poden trobar propostes de la millor pastisseria europea, on el gust i l’estètica prevalen.

També hi ha cabuda per les receptes històriques que feia l’avi, com el xuixo de crema o els bunyols de l’Empordà, però l’ànima de la casa són els pastissos individuals. Al taulell hi conviuen una dotzena llarga de peces: vuit de fixes i d’altres que canvien segons la temporada, amb més fruita a l’estiu, fruits secs a la tardor o xocolata a l’hivern.

El croissant del mes

L’altra gran aposta del negoci és el croissant de mantega: cruixent per fora, tendre i aromàtic per dins. Tot i haver trepitjat el podi en el concurs per trobar el millor croissant d’Espanya, Guasch admet amb un somriure que «se’m resisteix» el primer premi. Mentrestant, a l’aparador, la varietat és constant: clàssics, de xocolata, de gerds o, el que més crida l’atenció entre els clients, el croissant del mes. N’han fet de tot tipus: tiramisú, lemon pie, festuc...

Ara en venen de Ferrero i ja tenen en ment la pròxima aposta: «el de Sara per Setmana Santa i el de Sant Jordi per la Diada» revela Guasch. Abans, però, tocarà dedicar mans i hores a les mones, els ous i les figures de xocolata. I els bunyols de Quaresma? «També».