De festival a la família

La gastronomia m’havia fet visitar llocs, però això ha mutat i ara em mou el bàsquet escolar, que ens porta a indrets aleatoris que generen oportunitats que mirem d’aprofitar. La darrera sortida ha estat al Torneig de Salou, una tradició de Setmana Santa pels de l’AE La Salle Manresa. De Salou en tenia la certesa que amb Port Aventura els havia tocat la grossa i moltes desconeixences provocades pel desprestigi que els havia comportat el Saloufest, definició literal de turisme de borratxera. Després de diverses visites he comprovat l’habilitat que van tenir liquidant el Saloufest fa deu anys i apostant pel turisme familiar en diversos sectors, sent l’esport un d’ells, amb tornejos de bàsquet i futbol que aporten riquesa i que els ha allargat la temporada.

Seguint les indicacions d’un amic que coneix tot el que és bo, hem menjat de cine, però necessito parlar d’un lloc en especial, el Cook and Travel, del Pep Moreno, que ara m’ha provocat una ansietat de cavall perquè encara no he anat al seu Deliranto. Resulta que Deliranto és el gran restaurant gastronòmic de Salou. Però, en estar tancat per descans setmanal, al costat hi té aquesta proposta més informal, on vam gaudir tant com els nens jugant a bàsquet.

Sintetitzant. És un espai de joc de textures, temperatures i sabors. En destaco el núvol de calamar, una delícia sedosa fregida en oli d’oliva i el ‘ninyoyaki’ de formatge blau amb mel, un mos meravellós basat en el contrast. Imprescindibles també el tàrtar de gamba blanca amb gelat “d’ajoblanco” i el dolç final amb xocolata negra, caramel salat i vainilla.

Una altra sorpresa interessant és a Reus, La Marieta, un preciós espai minúscul on el Cristian Calvillo i la Maria Velasco són l’exemple de parella entusiasta que obren un local com a forma de vida. Serveixen uns platets amb una carta de vins on mostren el camí de les propostes de qualitat del futur amb referents del passat. Carta concreta amb productes de gran qualitat i encertadíssima carta de vins. A França moltes coses interessants passen als ‘bistrots’, aquí cada cop més també. A París, es deleixen per Le Bon Georges i el Chez Fernand Christine. Encertadament, La Marieta va cap aquí.