Savis

Un dia, tot dinant, un savi em va fer riure. La persona en qüestió era l’Iu Forn, que en aquella època tenia el costum de publicar una columna diària. El tema que va posar a la taula era l’homogeneització (pèssima) de les cartes dels restaurants i posava en especial èmfasi la ultra repetida amanida de formatge de cabra.

És un català de manual, però el seu humor em fa sospitar que té avantpassats britànics. El seu raonament basat en el verd i la cabra em va impactar positivament i, des d’aleshores, he procurat encara més cada cop que proposo un plat seguir la temporada i la cuina catalana tradicional més que mai. De fet, algú tan referent i significant a la cuina de casa nostra com és Jordi Vilà, de l’Alkimia, ha aconseguit posar un discurs propositiu a la idea de l’Iu a través d’una auca, el Manual d’Autodefensa de la Cuina Catalana. Ho fa a través de nou punts: «La defensa pasta; Gir ramen; Cop de ‘cheesecake’; Jab antiumami; La puntada del peu paisatge; El contraatac del primer cuiner; El toc de forquilla; La guitza ‘ceviche’; i Knockout final».

L’argumentació de cada punt els la deixo a vostès per a quan la llegeixin, però els garanteixo un plaer absolut per a cada explicació. L’absoluta senzillesa i lògica de cada argument ens hauria de fer militar, més que mai, amb la nostra causa culinària. No només com a senyal d’identitat, també com a font de plaer i de salut diària. Tot això que és tan català en allò concret, però tan universal en el concepte genèric de la qualitat i del sentit comú em porta a una de les afirmacions més sensates que he sentit darrerament.

Un altre gran savi i que és un gran cuiner, el Sacha (així el coneixem al nostre sector), a un podcast del Javi Antoja per a Montagud, uns editors de referència, va fer una afirmació tant genial com senzilla. Parlant de ‘pintxos’ va dir conceptualment: no cal que me’n donis molts, només cal que me’n donis un de bo. És per això que hauríem de valorar el cicle dels productes i la manera de tractar-los, perquè tenint cura d’ells ens mimem a nosaltres i als nostres.