L'Iván

Soc del Guix, de Manresa, però si algú ha seguit aquesta columna sabrà que tinc una relació especial amb Valladolid. La vaig viure molt intensament amb tot tipus de propostes gastronòmiques que, en aquella època, van fer que em visitessin molts enòlegs. Eren anys d’eufòria en els quals la gastronomia, el vi i el país gaudíem d’un moment pletòric -allò sí que era un bon maridatge- i els meus ‘pintxos’ junt amb l’Óscar Garrote van encebar-hi de ple. Els Sanz de Menade, els Belondrade, el Mariano García de Mauro amb el Chano Quinola, el Javi Moro d’Emilio Moro, l’Ángel Anocíbar d’Abadía Retuerta, el Nacho Arzuaga, els Jesús Ramiro, l’Eduardo de Carrasviñas… La llista és llarguíssima. Tots aquests i bastants més han visitat Manresa i coneixen tots els nostres vins. Però em vull aturar en una anècdota.

Resulta que una parella dinava al restaurant de casa. De cop, li passen el telèfon al meu pare i qui s’hi va posar vaig ser jo des de Valladolid. Qui ho va fer va ser el Luis Sanz, el propietari i ideòleg, juntament amb la seva dona Mari Luz, de Dehesa de los Canónigos, a Pesquera de Duero. Aquell dinar del 2002 el meu pare el recorda sovint perquè amb el Luis m’hi portava molt bé i li va fer tot un detall del meu dia a dia. Fa un any el Luis se’n va anar. Una pèrdua trista, però després d’una llarga vida plena d’èxits. El que no tocava era una desgràcia tan gran com la que ha patit un dels seus quatre fills, l’Iván, amb la seva esposa i dos fills morts en accident de trànsit diumenge passat. Compartim diversos amics i dos em van trucar de seguida. El Jean Belondrade i l’Eugenio Fontaneda em van traslladar la pèssima notícia. Històricament, havíem mantingut el contacte, tant amb ell com sobretot amb la seva germana Belén. Fa poc vaig enviar-hi un grup de Puig-Reig a visitar el celler i el tracte que van rebre va ser extraordinari, principalment, pel bon record recíproc que ens tenim. La llum de la notícia és que la tercera filla, que també va patir l’accident, ha sobreviscut. Des d’aquí i des de la colla que formàvem aquella primigènia Confraria dels Vins del Bages amb qui vam muntar una cata de Dehesa de los Canónigos ens quedarem amb la llum que sempre va desprendre l’Iván perquè notícies com aquesta no tenen consol.