100 punts i una vida

El meu ofici té uns retorns en relacions humanes increïbles i sovint tan agradables com sorprenents. A Manresa vam gaudir del Fecinema (Festival Internacional de Cinema Negre de Manresa). Una colla d’apassionats van ser capaços de crear un esdeveniment anual tan esperat com exitós. Una iniciativa nascuda d’una colla d’amics que tenien el restaurant Las Vegas de la Plaça Sant Domènec com a punt de trobada va arrelar tant que tota la ciutat en vam rebre impactes positius, tant per les projeccions i les activitats com pels personatges que ens visitaven. Amb un d’ells, l'actor i director Karra Elejalde, hi vaig establir una magnífica relació. De fet, a causa d’una enganxada amb una porta de cotxe, un dels meus dits encara me la recorda cada dia.

D’ell, soc addicte a Airbag, un monument al riure. Ha fet un munt de pel·lícules més, però a Ocho apellidos vascos, amb aquell tarannà tan genuí s’intueix una de les seves grans dèries: la gastronomia. Resulta que quan ens visitava, vivia a Molins de Rei i arrel que havíem engegat un projecte amb ‘txuletons’ quan ens va conèixer, els venia a buscar a Manresa. També és un personatge que coneix a tothom. Recordo un dia que sopava sol a l’Arzak de Sant Sebastià. Vaig dir-li que hi era i de la il·lusió que li va fer, va aconseguir que al cap de res Juan Mari Arzak aparegués a la meva taula i m’aixequés per ensenyar-me la cuina i dir-me que allà el Karra era paraula de Déu.

El Karra té bon paladar i és molt curiós. Aquesta setmana m’ha vingut al cap a causa de la mort d’un dels grans enòlegs espanyols, Benjamín Romeo, als 61 anys. Aquest enòleg va crear a San Vicente de la Sonsierra, a La Rioja, un projecte pioner, amb uns vins profunds i elegants. El seu vi més transcendent és el Contador, que va elaborar per primer cop el 1999, que el Karra em va fer conèixer a través de la collita 2002 i que després, consecutivament el 2004 i 2005, Robert Parker va puntuar amb 100 punts, generant la bogeria absoluta. Un altre dels vins del Benjamín és el Predicador, que incorpora a l’etiqueta el mític barret del Clint Eastwood. El disseny està registrat i -anècdota que sé gràcies al Fecinema- va ser el Karra qui va intercedir perquè el Benjamín el pogués utilitzar.