Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

CATA MAYOR

Restaurant Mesa Lobo: On totes les taules són VIP

Tenen entorn dels 30 anys, han après en bones cases i són per primera vegada els seus caps: és el cas d’Óscar Álvarez i Pablo Arnal, una generació a l’assalt

Óscar Álvarez i Pablo Arnal, a la cuina de Mesa Lobo.

Óscar Álvarez i Pablo Arnal, a la cuina de Mesa Lobo. / Marc Asensio

Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit
Afegeix-nos a Google

Pau Arenós

El restaurant Mesa Lobo té una taula compromesa. En realitat no és un moble com a tal, sinó un suport metàl·lic sobre el qual el cuiner Óscar Álvarez, copropietari juntament amb Pablo Arnal, diposita la compra del dia i que, durant el servei, separa del servei. És d’acer i l’envolten uns tamborets per a culs capaços. No és la més còmoda però sí la idònia per observar el servei. I vet aquí el perill, que l’estrany sigui testimoni dels nervis, els crits, les vexacions. No és el cas: a Lobo hi ha un procedir de bens, com ha de ser en la nova hostaleria.

El comedor de Mesa Lobo.

El menjador de Mesa Lobo. / Marc Asensio

Abans de començar, pregunto a l’Óscar per l’estil. Assenyalo un llibre d’Escoffier i un altre dels germans Troisgros en una lleixa, lectures sorprenents, per antigalles, per a un xef nascut el 1991. "Producte local, cuina francesa i influència nòrdica", enumera. Un bistró, resumeix, i al seu compte d’Instagram veig inspiracions en els parisencs Deviant i Vivant 2. Res diu de Catalunya ni de l’avantguarda, i això que va ser cap de producció de Tickets, amb Albert Adrià, i va ser a l’Streetxo de Londres.

A l’acabar, i després d’un àpat satisfactori, li comento que la definició és revisable: a Mesa Lobo es creua la personalitat de l’Óscar amb els viatges i els llocs en els quals ha treballat. Un sifó, allà darrere, com a emblema de la revolució.

Pot ser que sigui aquesta la Generació Beurre per l’ús de la mantega –i apareix airejada i fumada al costat del pa– i les salses beurre blanc i la meunière com a símbols retro. Així mateix, la graella com a divisa dels xefs viejóvenes: veig al fons les flamarades, alimentades amb llenya d’alzina.

Mai he menjat tanta mantega com en aquest crepuscle com a cronista. Sols uns dies enrere, a Gegant, que el xef Joan Vallés defensa com a restaurant de cuina catalana, el bacallà amb beurre blanc i els pedrers, alimentats a la paella amb abundància del derivat lacti. El pedrer com a víscera amable i identificadora de la Generació Beurre.

Las mollejas con 'kumquat' de Mesa Lobo.

Un plat de Mesa Lobo. / Marc Asensio

A Mesa Lobo endrapo les glàndules amb talls de kumquat, un contrapunt cítric atractiu, tot i que reduiria la quantitat de guspires dolces i de cremós d’api-rave, que empastifa massa: bon toc de menta i de salsa satay. Repeteix cremós d’api-rave amb els arbrets de coliflor, passats per la brasa i ruixats amb ¡mantega! clarificada i servits amb crème fraîche i freses de mújol. I la beurre blanc es fa present amb un rap de carns estretes i al punt, pak choy i freses de truita.

Els meus plats favorits són els bimis, amb un inesperat i estimulant fons de greix de costella i ponzu; la terrina amb crosta farcida de carxofa, comté (un formatge local seria més coherent) i papada, al costat d’un ¡cremós! de carbassa; i els filets de llobarro curat a la casa, amb una emulsió cítrica, ají confitat, praliné de pistatxos i fulla ostra. El conjunt sembla senzill, però és com un secreter, amb portes que s’obren als sabors: sota la fulla, sota el peix... A l’Óscar li agrada l’àcid, el cítric, el cremós i la matèria grassa.

El pastís de llimona de postres acapara nostàlgies: la mare, la Gema, li comprava la de Baixas per celebrar l’aniversari, i intenta recuperar les pèrdues.

El Pablo, que també va ser a Londres i en establiments de Sagardi, maniobra els vins, amb tendència al natural, segons les inclinacions vinícoles presents: "Tenim referències internacionals, però el 70% són d’aquí". Dels tres que prenc, el trepat Julieta 2023 s’emporta les benediccions.

La lubina curada con hoja ostra de Mesa Lobo.

El llobarro curat amb fulles d'ostra de Mesa Lobo. / Marc Asensio

Sense conèixer-se, el Pablo i l’Óscar van entrar junts a Fismuler, del Grupo La Ancha, propietat de Nino Redruello, i a tots dos els van proposar fer-se càrrec de Molino de Pez, propietat del mateix amo. La idea amb ullal va néixer en aquell temps compartit en negocis aliens.

El nom es refereix a la nominació secreta que en alguns llocs donen als comensals preferents. Ells diuen trencar amb l’avantatgisme: "A Mesa Lobo, totes les taules són VIP". Doncs cal eliminar tamborets i algunes tauletes perquè la manada gaudeixi del banquet llobató.

MESA LOBO

  • Aribau, 65. Barcelona
  • Tel.: 605.197.492
  • Preu mitjà (sense vi): 45-50 €
Tracking Pixel Contents