Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Un clàssic de moda

Els restaurants que serveixen la millor tripa de Barcelona

Després del ‘boom’ del capipota, aquest plat que també forma part de l’art de la triperia es reivindica des del més profund de les seves tripes

Interior de Farró Restaurant.

Interior de Farró Restaurant. / Farró

Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit
Afegeix-nos a Google

Òscar Broc

Barcelona

El bombolleig lent de tota la vida. Olles que vibren. L’art de la triperia. Sembla que la cuina de sempre està tornant per la porta gran. I després del boom del capipota, és el torn d’un altre plat de xup-xup que també s’està reivindicant des del més profund de les seves tripes. ¡Entre tripes! .

Primera parada, el Farró. Perquè a la farga del Bar Sant Josep (Saragossa, 33) es forja una tripa sense filtres d’Instagram. L’Assassí de Tendències, l’Al·lèrgic a la Tonteria, l’Enemic del Ramen, se’l coneix per molts i diversos noms, com als rapers o al diable en persona, però tothom sap el que es cou al seu menjador. Aquesta casa de menjars va molt i molt de debò: cuina tradicional desposseïda d’ínfules. Negoci familiar dels que aixequen la persiana quan els galls encara ronquen. Gent honesta, treballadora i de tracte càlid. Esmorzars de plat fondo, excel·lent menú del dia a menys de 15 euros, racions contundents, plats de cullera, guisats, truites i tot l’arsenal necessari per propiciar la migdiada del segle. I quina tripa. Es nota que fa anys que les fan. Amb els seus cigrons, el seu xoriço, un bassal potentíssim de salsa i una textura per a valents.

Amb els colzes afilats

I me’n vaig a l’Eixample amb els colzes ben afilats per trobar lloc en un clàssic entre clàssics, el Gelida (Diputació, 133). La cuina catalana de sempre com mai. I amb preus impropis de la zona. La memorabília del Barça i la inequívoca aroma vintage de les olles intensifiquen la untuositat dels seus guisats, especialment del seu arxiconegut capipota. No obstant, les tripes són també antològiques. Impossible saltar-se-les. Un error que no es pot cometre en els dominis de Franc Monrabà, un cuiner de veritat que factura tripa de veritat a la taverna Haddock. Majestuosa, grandiloqüent, agradable, immensa, és la tripa que més empremta han deixat al meu impressionable paladar. I segueixen allà, a dalt del tot.

I és que la tripa ja és a tot arreu. No són poques les noves obertures que hi aposten per sense complexos. Entre els arrossos, tapes, entrepans i platets són segell d’autor de Traca (Casp, 1), per exemple, en trobaràs unes d’inesperadets (i extraordinàries) tripes amb cigrons. També vaig disfrutar d’unes tripes enormes, esponjoses i suculentes en el nou Garum (Vilarós, 3), un espai amagat al Putxet. n

Tracking Pixel Contents