Les tapes més refrescants de Barcelona

Amb aquesta calor cal deixar enrere els plats molt calòrics i contundents, i també aquelles propostes que fan suar només de veure-les. A la següent carta de suggeriments trobaràs els restaurants adequats per recuperar el cos i menjar amb la màxima dignitat. Els èxits de l’estiu sonen així de bé.

Els horts vivents

Amanida per a tothom

Quan tens pressa, et va bé qualsevol menjussa de consum ràpid, i no hauria de ser així. Perquè l’amanida, plat d’estiu per excel·lència, també pot ser una icona street food. Enlagloria Salad House (Avenir, 66) ha convertit el menjar healthy en una cosa cool, i la jugada és mestra. Treballa amb ingredients de qualitat, cuida molt el producte i entén l’amanida com un plat excitant, no com un actor secundari.

Els salad bars més famosos de Barcelona disposen d’una llarga llista d’amanides, però el millor és que te’n pots fabricar una al teu gust, triant entre els molts ingredients exposats a la vitrina (sempre frescos i de qualitat). I atenció als amaniments, perquè hi posen el mateix amor que té Ortega Cano pels barrets de palla. Per cert, si vols un bon restaurant amb una bona amanida, el meu consell és que vagis a Bellafila (Bellafila, 5). Cuina de mercat amb arrels locals i un plat amb brots d’amanida, fruits vermells i nous garrapinyades que Ricard III mai canviaria per un cavall.

Ensaladilla japonesa

Sardines amb ‘punch’

Fa un dia esplèndid al districte del Guinardó, vibro a la terrassa de Kasa Hanaka (plaça de Salvador Riera, 2). Els para-sols contenen els raigs ultraviolats, corre un airet reparador i tinc la panoràmica de Barcelona als peus. El Casal Mas Guinardó és l’espai que acull el tercer restaurant Kasa Hanaka de Barcelona i té una terrassa amb una de les millors vistes (i fotos) aèries de la ciutat.

Això és cuina japonesa casolana, reconfortant, a preus assenyats, per al barri. Això no és sushi amb maduixes; parlem de tapes japoneses amb influència mediterrània i molt caliu. Ens podríem quedar amb el seu hummus d’edamame i kimchi o amb el mutabal kurogoma, és a dir, paté d’albergínia amb sèsam negre i pa de pita. Això sí, per a tapes catalanojaponeses fredes, dos hits: les sardines marinades amb wasabi de veritat (espectaculars) i l’amanida de patata japonesa. La pastisseria japonesa de la kasa és una delícia. Consell: deixa lloc per a un caprici.

‘Cap i pota summer’

‘Empedrat’ de luxe

Tangana (Riera Sant Miquel, 19) no té terrassa, però sí barra. I una carta que ja s’ha adaptat als rigors estiuencs. Aquí hi ha el seu salmorejo en primer pla, perquè no se’l salti ni un cangur. Benaurada casa, la que m’acull, un restaurant que no amaga la seva passió pels plats de sempre; més aviat, se’n vanta. Les seves tapes, platets, guisats, peixos i carns s’acosten al comensal sense ximpleries, però amb un extra de producte i autoria.

L’ensaladilla russa és cremosa i suculenta, no pot faltar els dies de calor. Dels freds, tampoc no deixaria escapar la stracciatella amb maduixes i llàgrimes de pebrots o els porros confitats amb mojo picón i mató. No obstant, bocabadat em va deixar un dels freds amb més personalitat de Gràcia: el carpaccio de capipota amb festuc, un plat de fons convertit en entrant fred per a l’estiu, quina genialitat. Per cert, dada per alimentar el hype: el dia que hi vaig anar a dinar, hi havia Pep Guardiola.

Closques i espines

Tonyina a LA BABALÀ

La Taberna Nardi (Corders, 11) crida "estiu" amb totes les seves forces. En aquesta marisqueria casual és massa fàcil fer-li la botifarra al rellotge. Avís a canalles: té la cuina oberta tot el sant dia i és una caldera plena de gresca i moviment. La taula freda d’embotits de mar hauria de ser obligatòria per a qualsevol bandarra que es faci respectar. Però aquí hi ha una joia que aplega el millor de l’estiu: la tonyina, en aquest cas en mode tàrtar, i el salmorejo. Tots dos en una sola queixalada, sobre una torrada de brioix que aguanta el xàfec i s’ha convertit en una de les estrelles de la carta.

Per cert, el peix llimona curat amb vinagreta de gingebre tampoc no és poca cosa. Atenció a la russa amb ventresca i piparres en vinagre, de les millors de Barcelona.

Bomba de felicitat

Gambes amb un parell

Tenir una terrassa gegant és una sort. Però tenir-la a la Barceloneta i a quatre passes mal comptades de la platja de Sant Miquel és com si et toqués el Gordo de Nadal durant 20 anys seguits. Casa Costa (Baluard, 124) reviu un menjador històric del barri amb plats reconeixibles que anteposen identitat a paelles per a turistes. De fet, en aquest restaurant no s’hi serveixen arrossos, però sí peixos i carns de qualitat, i una desfilada de tapes i platets amb ànima barcelonina.

La bomba és un imprescindible de l’estiu i una de les seves mossegades estrella, una bola apetitosa, generosa, prenyada de carn i amb un ball de salses en un equilibri perfecte blanc-i-vermell. I d’un clàssic saltem a un altre hit estiuenc que s’ha posat de moda els últims anys: la gamba de cristall. A Casa Costa acompanyen els bitxos amb dos ous ferrats que palpiten com la jugular d’un cantaor. I tot el muntatge, a primera línia de platja, amb l’enrenou dels banyistes com a entreteniment infinit: millor que el casament de Lolita.

Panic at the pisco

Cebiche DE LIMA

¡Quina traça que té el cuiner Roberto Sihuay! El vaig conèixer anys enrere a Nikkei103, on ja es podia albirar el seu enorme talent i cor. Les nostres vides es tornen a creuar a Macambo (Laforja, 83), un restaurant espaiós amb terrassa en què Roberto i el seu equip donen el do de pit per brodar una cuina peruana amb arrels, sòlida, tècnicament impecable i amb algun esclat creatiu aplicat amb dos dits de seny. Cada plat, una festa, en dono fe. I els cebiches són d’una altra constel·lació.

El més celebrat per la clientela és el cebiche carretillero, amb corvina fresca i llet de tigre de Rocoto. "Se’n diu carretillero perquè el pots trobar a qualsevol cantonada d’un barri humil de Lima. I allà, l’especialista te’l prepara al moment", comenta el Roberto. Un altre fred de Macambo a remarcar seria l’enrotllat de tonyina fresca, amb verdures en vinagre i llet de tigre de maracujà.

Invasió de les ultragildes

Seguint la moda

Sí, la gilda és tendència, ja ho sabem. I aquest estiu m’hi jugaria el tupè que serà el producte estrella. ¡Pobre del restaurant que no la tingui! Doncs bé, aquí van les dues gildes que més m’han agradat del que portem d’any. La primera la preparen al Finorri (Boqueria, 23), magnífic restaurant de cuina de producte amb barretina de costat. Recordo perfectament el muntatge de la gilda: tomàquet en vinagre, anxova, oliva gordal i una piparra fumada que li dona una màgia especial. Una altra gilda estratosfèrica es prepara al nou Casa Platos (Fraternitat, 37): porta oliva, piparra, ventresca de tonyina (chutoro) i iode texturitzat.