Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Fontané

Una fotografia de la portada del llibre "La cuina de la meva mare"

Una fotografia de la portada del llibre "La cuina de la meva mare" / ARXIU

Pep Aligué

Pep Aligué

Manresa

La meva primera vegada a El Celler de Can Roca va ser el 2001. Vaig anar-hi amb un cosí i amb dos amics menorquins. Tot era incipient. Tant pels germans Roca, en aquell moment el Joan i el Josep, com pels comensals que hi debutàvem. Faltava temps per l’entrada en acció d’aquest home del Renaixament, que és el Jordi, amb unes habilitats que traspassen el món dolç.

Recordo haver rebut una lliçó de màxim nivell del Josep. Vaig demanar dos vins. El primer d’un amic, un Belondrade y Lurton del Didier Belondrade que ens va servir. El segon, el d’un conegut a qui el pare d’un altre amic havia assessorat. Era un Petit Verdot de la ‘Meseta’ castellana. Elegantment, i des de la seva senzillesa, ens va proposar una alternativa, un vi francès de la mateixa varietat que vam acceptar que va resultar meravellosa (com sempre que et fa un suggeriment).

Va ser el meu primer àpat en aquella sala al costat del menjador del de tota la vida que avui encara funciona i que és un homenatge a aquella cuina tradicional catalana que tant ens defineix com a país.

Per casa corre un llibre editat l’any 2004 a Columna Edicions. El títol defineix el contingut: La cuina de la meva mare. Una obra d’art de la cuina catalana que s’hauria d’explicar a les escoles des de ben petits. Són receptes variades, ben explicades i amb una munió de plats a base productes de preus econòmics. La sopa de menta, de la família de les sopes d’herbes, n’és un bon exemple.

En aquest punt de maduresa que gaudeixen ara els Roca, han fet un pas per a homenatjar la mare. Ho han fet a Sant Julià de Ramis, un espai imponent que reuneix destil.leria, hotel, el celler més impressionant que he vist mai i dos restaurants. Un d’ells és el Fontané, basat en aquella cuina tradicional catalana que la mare tant els ha ensenyat a estimar. És dels restaurants més agradables on he estat darrerament i on he tastat un dels millors plats a un millor preu, l’amanida de l’hort de Mas Marroch. Ah! I amb el millor celler que puguem imaginar. Un regal pel país a través d’un homenatge a la seva mare, a totes les mares.

Tracking Pixel Contents