Com fer front al dol per la mort d’un d’una persona estimada i quan cal demanar ajuda?

Des de fa 22 anys, Manresa i els seus voltants compta amb el Servei d’Acompanyament en el Dol Catalunya Central, una entitat sense ànim de lucre, que compta amb el suport d'Àltima i que ofereix una doble funció: la terapèutica i la social. “D’una banda, proporcionem eines per afrontar el dol i, de l’altra, facilitem espais perquè les persones puguin parlar del seu dolor, sense tabús, evitant que s’aïllin o en fugin”, explica el psicòleg clínic i expert en psicoteràpia, Carles Perarnau, que també és el fundador, coordinador i terapeuta d’aquest servei.

Des de l’entitat manresana es treballa a través de sessions grupals on les persones participants expressen i comparteixen els seus sentiments i recursos però, també, a través de l’atenció individualitzada. “La intenció és intentar disminuir el patiment, trencar l’aïllament social, comprendre el procés de dol, normalitzar la situació i aprendre a viure de nou”, expliquen des de l’entitat, que detecta “mancances socials” a l’hora d’abordar les pèrdues “perquè la mort és vista com quelcom aliè a la vida i un accident circumstancial”. “Si no evadíssim la mort i fóssim capaços de parlar d’ella obertament i veure-la com quelcom natural i intrínsec a la vida, la pèrdua podria ser més fàcil d’abordar”, asseguren.

“El fet que des del primer moment als tanatoris acompanyem les famílies, ens permet detectar ràpidament si una situació de dol requereix d’una ajuda experta”, assegura Jaume Fontanet, gerent d’Àltima al Bages. Per aquest motiu, i amb la intenció d’oferir suport a les famílies, l’empresa col·labora des de ja fa anys amb el Servei d’Acompanyament en el Dol Catalunya Central i d'altres entitats i professionals del dol. “Al principi, alguns usuaris poden ser reticents o negar-se a rebre el suport”, explica Fontanet i afegeix que “un cop l’han acceptat, agraeixen els beneficis que perceben”.

Com fer front a un procés de dol?

Des del Servei d’Atenció al Dol destaquen com un dels elements principals per fer front a un procés de dol l’autoconeixement. És fonamental avançar a ritme propi i mai comparar-se amb els altres, parlar obertament dels sentiments, aprendre a reconèixer que hi ha dies millors i pitjors, fer exercici, enfocar-se en les persones vives de l’entorn, escriure un diari i rodejar-se de les persones adequades.

A l'hora d'afrontar el dol és important obrir-se i expressar lliurement els sentiments Àltima

Precisament, i relacionat amb aquest últim consell, el paper de les persones de l’entorn és essencial. Però no tot s’hi val, cal ser una persona empàtica i ser capaç d’escoltar. Precisament, sempre s’ha d’intentar parlar amb la persona que viu un procés de dol amb el seu permís, no incomodar-se per les llàgrimes o cercar activitats per compartir, entre d’altres. És important evitar determinats comportaments com dir-li que la vida continua, no deixar expressar la tristesa, o comparar la seva situació amb d’altres.

Quan demanar ajuda?

Els experts diferencien la complexitat del dol, en gran part, per la seva intensitat i durada. Segons l’Inventari de Dol Complicat de Holly G. Prigerson, es marquen quatre criteris que defineixen quan un dol és complicat i requereix una intervenció professional:

·  Estrès per la separació afectiva. Si durant cada dia o de forma bastant intensa es tenen pensaments intrusius sobre la persona morta, s’enyora el difunt amb molta tristesa, cercar-lo tot i saber que està mort, o sentiments de soledat a causa d’aquesta mort.

·  Estrès per trauma psíquic. Altres factors que podrien marcar un dol complicat serien la falta de metes futures, l’absència de resposta emocional, no acceptar la mort, sentir que la vida no té sentit, sentir que s’ha mort una part pròpia, assumir conductes perjudicials del difunt, tenir un caràcter irritable o d’amargor en relació a la persona difunta, o alterar la manera d’interpretar el món.

·  Temps. Si els símptomes del dos primers criteris s’allarguen més de sis mesos.

·  Deteriorament. També són molt identificatius problemes i un deteriorament de la vida laboral, social, o altres activitats que abans es feien sense cap problema.