Les relacions entre la Xina i Espanya es remunten molt de temps enrere, quan a través de la Ruta de la Seda (segles II aC i XV dC), el país asiàtic va donar a conèixer al món la seva mil·lenària cultura, un llegat de valor incalculable que ha arribat fins als nostres dies. El llenguatge, la gastronomia o l'art de la gran superpotència asiàtica, tenen avui un espai més que merescut al nostre país. Espanya, per part seva, s'esforça també per difondre el seu gran bagatge cultural, impulsant les seves relacions amb el món institucional i empresarial del país asiàtic mitjançant, principalment, arts audiovisuals, plàstiques i escèniques.

Per tal d'afavorir aquest intercanvi cultural, l'Ambaixada Xinesa i el grup editorial Prensa Ibérica van organitzar l'acte “Les grans potencialitats de la cooperació cultural Xina-Espanya” el dilluns 20 de juny. L'esdeveniment, presentat per la periodista Fátima Iglesias i emès en streaming a través de les capçaleres de Prensa Ibérica en llengua castellana, va comptar amb la ponència de l'ambaixador de la Xina a Espanya, Wu Haitao i la intervenció de Guzmán Ignacio Palacios Fernández, director de Relacions Culturals i Científiques de l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament (AECID), del Ministeri d'Afers Exteriors i de Cooperació.

Dues civilitzacions que brillen amb llum pròpia

Durant el seu discurs, Wu Haitao, va destacar la gran i fructífera relació existent entre les dues nacions des de fa segles "les civilitzacions xinesa i espanyola brillen amb llum pròpia i s'atreuen mútuament, sent un paradigma d'intercanvi de referència mútua i de desenvolupament comú". L'ambaixador va recalcar a més que, des de l'establiment de les relacions diplomàtiques entre la Xina i Espanya, el 1973, tots dos països han esquivat les vicissituds de l'escenari internacional amb respecte mutu, tracte igualitari i cooperació mútuament beneficiosa i va afirmar que els intercanvis culturals són una important via per promoure l'amistat bilateral i la sintonia entre tots dos pobles. Segons va recordar el diplomàtic, “en la declaració conjunta Xina-Espanya del 2018 es van fer plans destinats a promoure la sintonia entre els dos pobles i reforçar la cooperació en matèria de cultura, esports i turisme. El maig del 2021 el president Xi Jinping i el president Sánchez, van mantenir una conversa telefònica en què tots dos dirigents van expressar el seu suport a l'aprofundiment dels intercanvis bilaterals en l'àmbit cultural”.

Després de la intervenció de l'ambaixador, va prendre la paraula Guzmán Ignacio Palacios Fernández, director de Relacions Culturals i Científiques de l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament (AECID), del Ministeri d'Afers Exteriors i de Cooperació, que va iniciar el discurs recordant que la institució que dirigeix ​​ha complert 100 anys el 2021, cosa que prova la “importància que Espanya sempre ha atorgat a la cultura i a la ciència com a pont de plata per intercanviar contactes i relacions bilaterals amb altres països”. Palacios va apuntar també que el 2023 és un any important per a l'enllaç entre els dos països, ja que es compliran 50 anys de l'establiment de les relacions diplomàtiques de la Xina i Espanya, “ambdós governs celebraran aquest lustre de cooperació política, econòmica i comercial posant en valor la cultura i el turisme”.

Un intercanvi cultural que cala en la societat

A la segona part de l'esdeveniment Fátima Iglesias va donar pas a una taula rodona composta per experts en relacions culturals entre Espanya i la Xina. Hi van participar Borja Ezcurra Vacas, director general Adjunt del Teatro Real; Zhao Lingshan, secretari general de la Fundació per a l'Ensenyament Internacional del xinès; Francisco Tardío, responsable de relacions internacionals del Museu Nacional del Prado; Jesús Fernández Morán, Ex-Chief Operating Officer del Grupo Parques Reunidos i Fang Jingyi, secretària general Executiva de la Fundació Samaranch.

En el seu discurs, Borja Ezcurra va recordar que el Teatro Real forma part de “la Ruta de la Seda” des del 2015 i que, des del 2019 pertany també al fòrum que lidera el National Centre for the Performing Arts (NCPA), conegut com el Gran Teatre d'òpera de Beijing. Tal com va afirmar “la cultura és una gran ambaixadora de la “soft diplomacy”, facilita l'establiment de relacions interculturals i el Teatro Real n'és una prova, ja que des de fa 15 anys té la vocació de difondre el que sigui cultura i la institució cultural espanyola a tot el món”.

Zhao Lingshan (Fundació per a l'Ensenyament Internacional del xinès), va destacar que tant la llengua xinesa com l'espanyola són un vehicle de cultura i cohesió dels dos països i que l'intercanvi entre totes dues gaudeix avui de bona salut gràcies especialment a l'Institut Confuci i a l'Institut Cervantes. L'expert va assenyalar també que “l'espanyol és present al programa acadèmic del batxillerat de la Xina i que s'imparteix a 91 Universitats del país asiàtic. D'altra banda, més de 50.000 estudiants d'Espanya aprenen xinès”.

El Museu del Prado, una de les pinacoteques més importants del món, també desperta fascinació a la Xina. Francisco Tardío, representant d'aquesta institució en l'esdeveniment, va parlar en la seva intervenció sobre l'èxit de la iniciativa “Encuentro con El Prado”, una exposició itinerant que apropa 29 reproduccions d'obres mestres del museu madrileny a diferents punts de la Xina i, també, de la bona acollida que han tingut al Prado exposicions com “El espíritu de la pintura”, de l'artista Cai Guo-Qiang o el concert del pianista Lang Lang per celebrar el 200è aniversari de la de la creació del Prado. L'expert va recordar també que "les institucions oficials com l'AECID, l'Ambaixada d'Espanya, l'Institut Cervantes o l'Oficina de Turisme a Pequín estan fent una feina increïble perquè aquest intercanvi cultural sigui possible".

Jesús Fernández Morán (Grupo Parques Reunidos) va basar el seu discurs en la importància que tenen els pandes gegants en l'acostament cultural entre la Xina i Espanya, un vincle que es remunta al 1978, moment en què arriben al nostre país Chang-Chang i Shao Shao , els que serien els pares del famós Chu-Lin. “L'os panda gegant és el símbol de la conservació d'espècies salvatges a la Xina, igual que el linx ibèric ho és a Espanya. Els esforços in situ i ex situ del govern de la Xina per protegir aquesta espècie han donat fruit i, en menys de dues dècades, ha passat d'haver-hi 1.000 exemplars en llibertat a haver-n’hi més de 2.500. Col·laborar en la conservació de l'os panda és per a nosaltres un gran orgull”, va explicar.

L'última a intervenir va ser Fang Jingyi, de la Fundació Samaranch, que va assenyalar que la institució que representa, que compleix el desè aniversari el 2022, és l'única a la Xina que porta el nom d'un estranger, cosa que dona la talla de la importància de Samaranch al país asiàtic. La ponent va repassar a la seva intervenció els 3 objectius d'aquesta fundació: “continuar el llegat del seu fundador i la seva amistat amb el poble xinès, desenvolupar l'esperit esportiu del difunt president, fent que l'esport sigui un estil de vida i no circumscrit a un estadi, i reforçar l'intercanvi entre la Xina i Espanya en tots els sectors, incloent-hi esport, art, cultura i economia”.

La periodista Fátima Iglesias, presentadora de l'esdeveniment ‘Les grans potencialitats de la cooperació cultural Xina-Espanya’, va ser l'encarregada de la clausura.