Consells per fer front als ciberatacs

Conèixer les amenaces en línia que circulen per Internet i seguir unes bones pràctiques digitals és clau per no convertir-nos en víctimes d’aquests atacs. Per això, CaixaBank desenvolupa accions de conscienciació dirigides tant a empleats com a clients, a través d’InfoProtect i CaixaBank Protect. En el seu compromís amb la seguretat de la banca digital i dels pagaments digitals, l’entitat disposa d’un equip altament qualificat en l’anàlisi, investigació, resposta i reclamació davant d’esdeveniments fraudulents dirigits als seus clients. Educar en seguretat digital i mostrar els riscos als quals ens enfrontem com a usuaris són alguns dels objectius de l’entitat, que ofereix consells i guies de bones pràctiques per aprendre a utilitzar els entorns digitals de forma responsable i segura.

1. Navegar per Internet amb seguretat

A l’hora de navegar per Internet hem de seguir algunes recomanacions i tenir en compte alguns consells com ser previngut amb les webs que visitem i els arxius que descarreguem; en cas d’utilitzar connexions Wifi públiques, hem d’evitar navegar per pàgines web que demanin qualsevol tipus de dada personal o financera. També hem d’evitar fer compres en línia amb Wifi públiques. Comptar amb un antivirus actualitzat i ben configurat ens evitarà molts problemes.

2. Claus d’accés

Les claus d’accés són personals i intransferibles. Protegeixen tota la informació del nostre entorn digital: dades personals, comptes bancaris, xarxes socials, informació confidencial, imatges i contingut de qualsevol tipus. És important crear contrasenyes robustes que siguin difícils d’endevinar. Per això es recomana que tinguin com a mínim vuit caràcters, entre majúscules, minúscules, símbols i números.

3. Detectar correus fraudulents

El phishing és una de les tècniques més usades pels ciberdelinqüents per robar dades personals i bancàries. Amb l’ajuda de tècniques d’enginyeria social, el ciberdelinqüent suplanta la identitat d’entitats, persones, marques o serveis coneguts per tractar d’enganyar les seves víctimes. El seu objectiu final solen ser els diners i/o l’obtenció d’informació sensible, generalment sol·licitant les dades a través de pàgines web falses o infectant l’equip mit-

jançant la descàrrega d’un malware. Quan rebem un nou correu, hem de formular-nos algunes preguntes: ¿Qui envia el correu? ¿El missatge és sospitós? ¿És una petició urgent? Davant el més mínim dubte, és recomanable contactar amb el remitent per una altra via (telèfon…).

4. Protegir el mòbil

Els telèfons mòbils són petits ordinadors amb una gran quantitat d’informació molt valuosa. Són dispositius que hem de tractar amb molta cura, ja que estan exposats a riscos de seguretat. Hem d’activar i fixar el bloqueig automàtic del telèfon per ajudar a mantenir les nostres dades personals segures quan no l’estiguem usant. No deixar els dispositius amb el Bluetooth ni la connexió Wifi activades permanentment i evitar l’ús de connexions Wifi desconegudes.

5. Instal·lació d’aplicacions

Quan descarreguem aplicacions als nostres dispositius mòbils, ens sol·liciten permisos per accedir a determinades funcionalitats del dispositiu. Algunes requereixen l’estrictament necessari per complir la seva missió, però d’altres intenten accedir a la nostra informació personal demanant permisos que no necessiten. Abans d’acceptar la descàrrega d’una app, hem de posar atenció als privilegis que sol·licita i valorar si estan justificats o són excessius. Hem de revisar els permisos que ens sol·liciten i descarregar apps només de fonts oficials. Quan vulguem descarregar-nos una aplicació, és preferible fer-ho des d’una xarxa Wifi segura. Les Wifi públiques no ofereixen cap garantia. 

6. Compres en línia segures

Cada dia més usuaris decideixen realitzar les seves compres en línia. Els preus anormalment baixos poden ser una trampa per atraure compradors incauts; per això és millor indagar altres webs i altres distribuïdors per confirmar el valor real de mercat de l’article.

A més de tot l’esmentat, sempre hi ha noves vies per als ciberdelinqüents, com per exemple el frau de l’idil·li (tipus de frau que es produeix principalment en les aplicacions de cites o webs de contactes i que té com a objectiu atacar els sentiments i la confiança de la víctima com a principal arma per convèncer-la i així aconseguir enganyar-la per aconseguir estafar-li grans quantitats de diners), els falsos anuncis de lloguer vacacional a Internet (els ciberdelinqüents utilitzen plataformes web legítimes i fiables en les quals publiquen falsos anuncis de vivendes, a preus molt atractius i amb fotografies que atrauen l’atenció de les víctimes) o el vishing (estafes a través de trucades o missatges de veu).