Els Mossos d'Esquadra intensifiquen la lluita contra el tràfic d'éssers humans, una realitat "creixent" segons el cos policial. Concretament, s'incrementa en onze efectius la Unitat Central de Tràfic d'Éssers Humans i es crea un grup format per cinc persones per tractar específicament amb les víctimes, acompanyar-les en els processos de denúncia i assessorar-les. Entre el 2016 i el 2022, s'han atès 51 víctimes de tràfic d'éssers humans amb finalitats d'explotació laboral i sexual. Actualment, hi ha nou investigacions obertes: quatre amb la finalitat d'explotació sexual, tres d'explotació laboral i dos més amb la finalitat de dur a terme activitats delictives.

D'altra banda, durant l'any passat els Mossos van dur a terme deu investigacions policials que van comportar la detenció de nou persones. 

Realitat creixent

Segons destaquen els Mossos, el tràfic d'éssers humans és una realitat creixent que en el context actual s'accentua encara més en aquells països que tradicionalment han patit aquesta mena de situacions. En aquest marc, s'incrementa encara més l'activitat explotadora, tant pel que fa a negocis il·legals com de persones que tenen negocis amb pràctiques poc ètiques o que vulneren la legalitat.

A Barcelona, els Mossos treballen coordinadament i en col·laboració amb el Grup de Tràfic d'Éssers Humans de la Guàrdia Urbana. L'últim operatiu realitzat el mes de juny amb el cos policial barceloní va permetre la detenció dues persones que obligaven a practicar la mendicitat a dos homes en una situació d'extrema vulnerabilitat, a qui tenien vivint en condicions infrahumanes en un descampat de la ciutat.

A més, a banda de la tasca investigadora habitual, el Cos de Mossos d'Esquadra va posar en marxa el 28 de març el dispositiu Makosh, amb l'objectiu d'atendre a aquelles persones refugiades que arribaven a Catalunya fugint del conflicte d'Ucraïna. En aquest dispositiu s'ha col·laborat amb associacions i entitats també.

Vulnerabilitat de les víctimes

Els Mossos destinen més efectius a combatre el tràfic d'éssers humans per, sobretot, acompanyar les víctimes en processos de denúncia generalment complexos, ja que sovint tenen deutes amb les màfies que els han captat i viuen amenaçades. A més, moltes d'aquestes persones venen de realitats socials extremadament precàries, de manera que els costa percebre la seva condició de víctima. Per això, els investigadors constaten la dificultat de les víctimes per denunciar i col·laborar.

Les víctimes de tràfic per explotació sexual acostumen a ser en la seva majoria dones, de països de l'Àfrica subsahariana, que són impulsades a viatjar a Europa sota l'engany d'una feina legal i la promesa d'obtenció de papers. En les víctimes de tràfic per explotació laboral o per cometre una activitat delictiva, el gènere no té un pes tan específic.

Obligats a treballar en condicions precàries

Entre els diferents dispositius duts a terme pel cos policial els darrers mesos destaca, per exemple, el del 31 de maig passat, en aquest cas conjunt i simultani amb Inspecció de Treball. Es van dur a terme cinc entrades i perquisicions i 19 inspeccions en diferents establiments d'una xarxa empresarial i es van detenir els quatre caps de l'organització. En aquest cas concret es va iniciar una investigació arran de la identificació d'una organització criminal assentada a Vilafranca i a Sitges.

Els seus integrants captaven principalment homes del seu mateix país i els retiraven el passaport i allotjaven en domicilis comprats o llogats pels investigats. Un cop ubicats, i sense possibilitat de tenir accés a la seva documentació, els feien treballar en algun dels 19 establiments comercials que regentaven -supermercats, restaurants i bars- sense contracte i com a mà d'obra barata.

A una de les víctimes ja se li ha atribuït la condició de víctima segons el protocol marc de protecció de les víctimes de tràfic d'éssers humans i el protocol de protecció de les víctimes de tràfic d'éssers humans a Catalunya. La investigació continua oberta per tal de detectar altres possibles víctimes d'aquests delictes.