Viatge al poble més odiat pels nazis espanyols

Els últims tres antisemites espanyols, detinguts per la Guàrdia Civil, responen a un perfil curiós: dos homes i una dona, tots majors de 30 anys, de classe acomodada, amb una bona feina durant el dia i fins i tot una plantació de marihuana a la casa d’un d’ells, com ha sabut CAS OBERT, el canal d’investigació i successos de Prensa Ibérica. Un dels arrestats, resident a la localitat madrilenya de Las Rozas, és seguidor a Facebook d’un grup anomenat «‘Christians against Israel’» (cristians contra Israel).

«Alcalde venut al jueu assassí»

A la porta de l’ajuntament de Castrillo Mota de Judíos, davant l’antiga seu de la inquisició, els nazis van escriure: «Alcalde venut al jueu assassí». A l’entrada del poble, van canviar el nom del municipi pel cognom antisemita «Castrillo Matajudíos».

L’alcalde és Lorenzo Rodríguez, de Ciutadans. Explica l’origen del cognom racista del poble. «L’any 1035, Ferran I Castella va obligar els jueus a marxar de Castrojeriz. Llavors es van instal·lar aquí, al turó de La Mota, i el poblat es va dir Castrillo Mota de Judíos, però al segle XVI va passar a dir-se Castrillo Matajudíos».

El canvi de nom, explica, va tenir a veure amb un músic i glòria local, Antonio de Cabezón, músic de cambra de Carles V i de Felip VII. En el seu testament, el 1566, De Cabezón va escriure que havia nascut a Matajudíos: potser va voler donar-se caixet o evitar mals entesos; eren temps de persecució contra els jueus.

Franco i Fraga

El malentès es va prolongar fins al segle XX, amb Manuel Fraga com a ministre franquista l’any 1964. Llavors se celebrava el quart centenari de la mort del músic i Francisco Franco presidia l’organització de l’acte. De cara a l’esdeveniment, el seu ministre d’Informació i Turisme va decidir rebatejar el poble com Castrillo de Cabezón, però la modificació no va arribar a tramitar-se correctament i, un any després, la localitat va recuperar el seu cognom antisemita, tornava a ser Matajudíos.

Tot es va arreglar a les urnes el 2014, quan van recuperar el nom original per votació popular, però llavors van arribar els neonazis espanyols, castissos, madrilenys. Primer van ser militants del MSR (Moviment Social Republicà) amb l’excusa de la causa palestina. Dos homes estan acusats de pintar amb esprai, l’1 de maig del 2016, sobre els rètols que donen accés a Castrillo Mota de Judíos. Jugant amb les lletres, van canviar el nom del poble per «Castrillo Matajudíos» i van acompanyar el grafiti amb una creu cèltica, utilitzada de manera habitual per grups d’extrema dreta.

Falange i democràcia nacional

La Guàrdia Civil els va detenir poc després al costat de les ruïnes d’una antiga estació de servei de l’A-1, quan acabaven de pintar un mur amb la frase: «Defensem Europa». Portaven 8 pots de pintura, dos paquets d’adhesius del MSR i felicitacions de Nadal del mateix moviment, segons la documentació del cas a la qual ha accedit CAS OBERT.

Els dos homes, en llibertat, esperen el judici, que se celebrarà a l’Audiència de Burgos. El fiscal demana 30 mesos de presó per a cada un. Un dels acusats es va presentar a les eleccions del 2003 a les Corts de Castella i Lleó per Salamanca amb La Falange i, posteriorment, a les del 2007 en les llistes de Tardajos (Burgos) amb el partit d’extrema dreta Democracia Nacional.

Més violència

El 2020 i el 2021 van aparèixer noves pintades a Castrillo, fins que va ocórrer l’incident més greu: «Un veí anava cap al seu celler; devien ser dos quarts d’onze de la nit», recorden l’alcalde i el seu segon, Agustín. Llavors va veure com cremava un contenidor de ferro. «Vam tenir sort perquè la flama no va prendre. Si hagués sigut de plàstic, hauria sigut una catàstrofe. Aquesta gent mai havia vingut tan aviat, sempre venien ja de matinada», recorden. Fonts de la Guàrdia Civil ho expliquen així: «Van fer un salt perquè ja havien cremat mobiliari urbà; estaven pujant el nivell de violència».

Els últims atacs van ser a l’estiu del 2021 i aquesta tardor. Pintades al poble i intents de cremar la bandera local, en la qual apareix l’estrella de David. Els autors van ser detinguts a principis d’octubre per la Guàrdia Civil. I els seus perfils són sorprenents. Dos homes i una dona, veïns de localitats acomodades dels afores de Madrid (Las Rozas i Algete). Tots majors de 30 anys amb bons llocs de treball. Un d’ells fins i tot tenia una petita plantació de marihuana indoor dins del seu xalet.

«Apreciem una contradicció clara en aquestes persones», explica un oficial de la Direcció d’Informació de la Guàrdia Civil. «Són gent amb feina i vida estables. Els fets delictius que cometien eren sempre fora del seu horari laboral: diumenges, ponts festius o dies de vacances. Es consideren part d’una raça pura, superior. Hitler és el líder suprem, defensen la puresa de raça, però en canvi tenen una plantació de marihuana en una de les seves cases», afegeix.

Cinc atacs més

Aquests tres nazis van viatjar a Castrillo Mota de Judíos expressament per cometre aquests actes vandàlics. Ni tan sols s’havien posat nom com a grup. Estan acusats de cinc atacs més antisemites a Madrid: dos al cementiri jueu d’Hoyo de Manzanares, a les parets del qual van escriure consignes negant l’Holocaust, com «‘Holocuento’». També missatges d’odi: «jueu bo, jueu mort», «puta Israel».

La resta dels atacs es van produir a la sinagoga de Villanueva de la Cañada, al Centre Cultural Jueu d’Alcobendas i al cementiri de La Almudena. En tots van fer pintades antisemites, inclosa una en la qual insultaven el president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski.

L’anàlisi cal·ligràfica de les pintades va permetre establir que l’autor era sempre era el mateix, ja que la seva escriptura té trets característics en les grafies. Els esprais els van trobar a casa d’un dels detinguts, a Las Rozas. Els tres nazis tenien, a més, tres armes tàser (una d’elles simulava un telèfon mòbil) i una pistola d’aire comprimit, a més de bastant material gràfic i literari de la seva causa.

Contra Florentino Pérez

Guardaven des d’un exemplar de Mein Kampf fins a llibres sobre Mussolini, però sobretot molts adhesius, gadgets nazis i bufandes de futbol. També insults als jueus amb el rostre d’Anna Frank i diverses insígnies amb missatges contra Florentino Pérez, el president del Reial Madrid, que va expulsar els Ultra Sur de l’estadi Bernabéu.

La Guàrdia Civil investiga ara si els tres nazis espanyols tenien connexions amb l’estranger. No havien posat nom al seu grup ni tampoc tractaven amb ultres espanyols, com Bastión Frontal. No tenien anotacions sobre futurs objectius d’atac ni tampoc semblaven tenir «grans inquietuds intel·lectuals», expliquen fonts de la investigació, que no han trobat en els ordinadors dels nazis manifestos ni pamflets mínimament desenvolupats.

Els nazis madrilenys no tenien grans «inquietuds intel·lectuals», segons la Guàrdia Civil. En una pintada van escriure malament el nom del camp de concentració d’Auschwitz

De fet, en una de les pintades realitzades a Castrillo Mota de Judíos, el nazi es va equivocar i va escriure malament el nom del camp de concentració d’Auschwitz. Va escriure amb esprai negre «Auswitch» i va tornar a casa seva a Madrid.

Després de l’operació Perinola-Lienzo de la Guàrdia Civil, els veïns tornen a viure tranquils. Els carrers i els voltants mostren les restes del poblat jueu, l’església de sant Esteve i diversos pilars de l’antiga sinagoga. El 8 de novembre s’inaugurarà un memorial de la història jueva del poble.

L’alcalde no pensa «paralitzar-se» i té projectes per donar a conèixer la història del poble, molt pròxim al camí de Santiago. De moment ja hi ha dos nens més als carrers de Castrillo Mota de Judíos, el doble dels que hi havia abans de recuperar el nom original. Han vingut amb els seus pares després de les pintades. Són jueus i se senten com a casa.