La teràpia amb nines, una intervenció no farmacològica poc coneguda fins ara, està començant a donar resultats satisfactoris en residències com el centre Pare Vilaseca, gestionat pel Consorci Sociosanitari d’Igualada, que cerca noves intervencions que permetin millorar de la qualitat de vida dels residents. 

Aquesta teràpia utilitza la nina no com a joguina, sinó com a element simbòlic que permet generar dinàmiques que estimulen a la persona en diferents aspectes i, al mateix temps, proporcionen experiències de benestar. En general, s’adreça a persones amb diagnòstic de demència en estadi moderat que perceben la nina com un nadó real. En persones amb demència en estadi moderat, s’ha demostrat que un 47,1% la perceben com un bebè real, un 29,4% la reconeixen com una nina, i un 23,5% no mostren interès per a les nines.

Aquesta teràpia fomenta la comunicació i la interacció, ja que es pot emprar per a incentivar el llenguatge verbal ensenyant a aquest «nadó» a denominar objectes. També pot reduir els estats de neguit, angoixa, agitació o agressivitat incidint en una reducció de la necessitat de l’ús de medicaments antipsicòtics. Per exemple, en un moment d’angoixa, el fet de centrar l’atenció en la cura d’un altre pot aconseguir que aquesta desorientació espacial passi a un segon terme.

Tot i que els beneficis d’aquesta teràpia estan objectivament demostrats, també és cert que no són poques les objeccions que poden sorgir tant en els professionals com en l’entorn familiar del resident. No es tracta que la persona jugui a nines, tampoc de propiciar la vivència d’una falsa realitat, sinó de validar allò que la persona pensa i sent i proporcionar experiències positives, posant en primer lloc el benefici terapèutic. Una de les premisses principals per a iniciar aquesta teràpia és que la nina s’ha de presentar de la manera més neutra possible, de forma que és la persona la que decideix el valor que li dona.