L’ADN desmunta l’última versió d’Alves i reforça la denúncia de la violació

El futbolista Dani Alves, en presó preventiva per haver violat suposadament una jove de 23 anys en un lavabo de la discoteca Sutton la matinada de l’últim dia del 2022, ha canviat tres vegades de versió per intentar desmentir l’acusació que pesa sobre ell. Ni l’informe de lesions de la víctima ni tampoc la ubicació de les empremtes dactilars encaixaven en l’última versió que va oferir Alves. I ara, segons les fonts consultades per EL PERIÓDICO, del mateix grup editorial que Regió7, les proves de l’ADN han confirmat que també va mentir en aquest tercer relat. Perquè Alves va assegurar davant la jutge el 20 de gener que la víctima li va practicar una fel·lació, però les restes de semen que es van recollir de les mostres intravaginals de la víctima són seves, segons els resultats de l’Institut Nacional de Toxicologia i Ciències Forenses.

La jove, després de la suposada agressió, va ser enviada en ambulància aquella matinada del 31 de desembre a l’Hospital Clínic, centre de referència al qual han d’acudir al més aviat possible les dones que han patit una agressió sexual. Allà la denunciant va ser sotmesa a un examen forense que va recollir mostres biològiques intravaginals. En aquelles mostres van aparèixer restes de semen. També hi havia líquid espermàtic a la roba interior de la denunciant.

Paral·lelament, la policia científica dels Mossos d’Esquadra va practicar una inspecció ocular tecnicopolicial al lavabo del Sutton, on presumptament van tenir lloc els fets cap a les quatre de la matinada. Els agents de la policia científica van detectar restes de semen a terra. I després d’analitzar també el vestit que la víctima va entregar a comissaria quan va acudir a formalitzar la denúncia per aquests fets, dos dies després hi van trobar també restes de semen. És a dir, es van recollir mostres de semen de quatre llocs diferents.

Alves, el 20 de gener, va entregar voluntàriament una mostra del seu ADN –possiblement saliva– en la seva declaració judicial, al final de la qual va ingressar preventivament a presó, on es manté a l’espera que l’Audiència de Barcelona estimi o rebutgi el recurs que ha presentat el seu nou advocat, Cristóbal Martell. Aquest perfil genètic s’ha comparat amb les quatre mostres. En tots els casos els resultats coincideixen, segons les fonts consultades per aquest diari. Les mostres recollides pertanyen a Alves. Les obtingudes de la roba interior i, sobretot, de la cavitat intravaginal, desmenteixen l’última versió d’Alves, ja que no van poder arribar a la vagina si s’estava fent una fel·lació, com sosté l’acusat.

Les tres versions d’Alves

Alves va enviar un vídeo a un programa d’Antena 3 una setmana després de la suposada violació. L’exfutbolista afirmava en aquella gravació que no coneixia la dona, l’acusava de denunciar per aprofitar-se de la seva fama i donava a entendre que havia coincidit al lavabo amb ella perquè ell va obrir la porta sense saber que estava ocupat. Aquella va ser la primera versió que va assajar.

El 20 de gener, en seu judicial, Alves, que va anar comprenent sobre la marxa del seu interrogatori que la Unitat Central d’Agressions Sexuals (UCAS) dels Mossos havia recollit proves i que ni la jutge Anna Marín –que substituïa la titular del Jutjat d’Instrucció número 15, que ja s’ha reincorporat–, ni la fiscal, ni l’acusació particular les passarien per alt, va modificar la seva versió. Va explicar llavors que va ser ell qui va entrar al lavabo primer, com mostren les càmeres de la discoteca. Qüestionat sobre què va passar a l’interior del lavabo, va respondre que res, que la dona va entrar i que es va quedar al seu costat mentre ell feia les seves necessitats.

La segona explicació va convèncer menys encara que la primera. Les parts van repreguntar que com era possible que ell i la denunciant s’haguessin quedat 15 minuts a l’interior d’aquest petit lavabo –només disposa d’un rentamans i un vàter– sense fer res mentre ell defecava. I, si havia sigut així, com podia explicar que els Mossos haguessin trobat semen al terra del lavabo. Va ser en aquell moment quan Alves va admetre que havia mentit i va donar la tercera versió: va dir que la víctima li va practicar una fel·lació mentre es trobava assegut al lavabo.

Les empremtes i la lesió

La víctima, en canvi, ha mantingut sempre la mateixa versió dels fets, tant dos dies després en seu judicial com el dia 20. Alves li va insistir perquè l’acompanyés a passar a través d’una porta. Ella va accedir sense saber que es tractava d’un lavabo. Al descobrir-ho va voler sortir, però ell l’hi va impedir. Després, ell es va asseure al lavabo i a ella la va fer asseure a sobre seu per la força. Ella li va demanar que parés i li va suplicar que la deixés marxar. Ell s’hi va negar. La va tirar a terra, la va agafar pel coll, la va bufetejar i va intentar que li fes una fel·lació per la força –a la qual cosa ella es va negar–. Després la va aixecar, la va col·locar contra el rentamans i, finalment, la va posar contra el lavabo i la va violar fins que va ejacular.

No hi ha càmeres que revel·lin el que va passar dins del lavabo. Però l’informe de lesions de l’Hospital Clínic recull que va patir una ferida al genoll compatible amb aquesta seqüència dels fets. Els Mossos, a més, van trobar set empremtes dactilars de la víctima que, per la manera com estaven col·locades, quadraven també amb la seqüència de moviments que havia descrit. La denunciant, a més, havia explicat això abans de saber quins indicis existien.

Recurs en estudi

La defensa d’Alves, exercida per Martell, ha presentat un recurs a l’Audiència de Barcelona en el qual qüestiona els indicis existents i titlla de «tendenciosa» la investigació dels Mossos. El recurs pretén que s’anul·li l’ordre d’ingrés en presó preventiva del jugador –que es troba en actiu i encara és el futbolista amb més títols en la història d’aquest esport– argumentant que no existeix risc de fuga. La fiscalia i l’acusació particular, que defensa els interessos de la víctima, s’oposen que surti en llibertat perquè consideren que els indicis de violació són sòlids i sí que existeix risc de fuga. Alves és brasiler i, si marxés al Brasil, on té la majoria de les empreses que posseeix, la justícia espanyola no podria agafar-lo perquè no existeix conveni d’extradició.