Facebook cedeix i vetarà les notícies falses

Zuckerberg accepta incloure algun tipus de filtres arran de les denúncies d'Obama i gurus de la comunicació

Carmen Jané

Facebook ha acceptat finalment posar filtres a la difusió de notícies falses com les que suposadament han contribuït a elevar Donald Trump a la presidència dels Estats Units. El fundador i màxim responsable de la xarxa social més utilitzada del món, Mark Zuckerberg, ha passat de treure ferro a les denúncies a acceptar alguns dels suggeriments que li han fet durant mesos diversos gurus de la comunicació, com Jeff Jarvis o Tim O'Reilly, o fins i tot, divendres passat, l'encara president dels EUA, Barack Obama. La xarxa social implantarà mecanismes de verificació de les notícies i els tallarà l'opció d'anunciar-se per promocionar el seu contingut.

"La cosa més important que podem fer és millorar la nostra capacitat de classificar la desinformació. Això significa millors sistemes tècnics per detectar el que la gent qualifica com a fals abans fins i tot que ells mateixos", ha explicat Zuckerberg al segon article que publica sobre el tema en una setmana. Facebook també advertirà els que comparteixin una informació si altres persones l'han denunciat com a "notícia falsa", i es compromet a "elevar el llistó" per a les històries que apareixen com a contingut relacionat quan un usuari publica una informació, un dels punts més criticats fins ara.

EL RETRET D'OBAMA

Zuckerberg reaccionava així finalment al que va recriminar Obama públicament a Berlín en una roda de premsa amb la cancellera alemanya, Angela Merkel: “Si tot sembla que sigui el mateix i no ho distingim, no sabrem què hem de protegir i podem perdre molt del que hem guanyat en llibertats democràtiques, economies basades en el lliure mercat i prosperitat”.

Facebook va canviar el juny passat els criteris que tenia per seleccionar notícies suggerides. Va passar a donar prioritat al que compartien "els teus amics” (les persones amb qui un usuari té relació) per sobre dels “mitjans de comunicació”, cosa que va fer més virals pàgines i articles simplement perquè eren compartits entre les persones del mateix cercle sense tenir en compte la seva rellevància informativa. Això, segons l'analista Tim O’Reilly -considerat el pare de la ‘web 2.0’-, ha sigut l'error. “El que és bo per a Facebook pot no ser bo per als seus usuaris”, escrivia.

DENÚNCIES MÉS SENZILLES

El xàfec de crítiques també li ha caigut a Zuckerberg des dels mateixos empleats de Facebook, molestos pel fet que Peter Thiel, un dels principals assessors del president electe dels EUA i membre del consell d'administració de la xarxa social (i un dels "inversors fundadors" de la companyia), és el presumpte responsable de moltes de les notícies falses llançades durant la campanya electoral nord-americana, com el suposat suport dels amish.

S'haurà de veure si aquestes advertències als usuaris suposen un canvi al qual Facebook sempre s'ha resistit: acceptar la responsabilitat editorial sobre els continguts (que atribueixen únicament als usuaris), igual que ho fan pels anuncis. Zuckerberg també s'ha compromès a vetar els anuncis a webs amb contingut que es consideri il·legal, enganyós o decebedor, cosa que inclou "notícies falses” i "granges d'enllaços", pàgines creades només per posicionar millor en els resultats de recerca de Google.

PROJECTE CONTRA LES FLASEDATS

Altres xarxes, com Twitter, també han patit la difusió de rumors per l'explosió de comptes automàtics, que busquen difondre'ls mitjançant la creació artificial de 'trending topics' o temes del moment. La Unió Europea finança des del 2013 un projecte europeu per verificar notícies, Pheme, que preveu tenir al març els seus primers resultats a partir de proves que s'estan fent a Swiss Info i 'The Guardian'.

“Part de l'eina segurament es posarà en codi obert, i part serà de pagament”, explica Tomás Pariente, investigador d'Atos, una de les companyies tecnològiques implicades en el projecte, que s'aplicarà principalment a Twitter. “Nosaltres no podem veure el que passa a Facebook perquè el seu sistema està tancat als altres, però ells tenen prou tecnologia per crear-se'n un", afegeix. 

Pariente adverteix, no obstant, que el sistema no serà infal·lible. “Si als humans ens la colen, imagina't a una màquina... però serà un indicador fiable del grau de veracitat d'una informació”.