El 10% de nens catalans viuen a llars insalubres, segons Save the Children

Un de cada deu nens catalans viu en una llar insalubre (sense ventilació, aigua corrent ni accés a la llum del sol) i el 8,5% resideixen amuntegats a pisos o habitacions. Ho exposa un informe elaborat per Save the Children sobre la dramàtica situació de la vivenda, en el qual lamenten la falta de vivendes públiques i alternatives habitacionals a Catalunya i a la resta d’Espanya. També apunten que els desnonaments estan tornant a créixer, malgrat la moratòria per la pandèmia del coronavirus, que Pedro Sánchez va allargar per la crisi de la inflació, i assenyalen les greus conseqüències psicològiques, físiques i socials que aquesta situació té i tindrà en aquesta generació de nens obligats a viure a llocs indignes.

«És com un peix que es mossega la cua», repeteix en diverses ocasions Ona Lorda, responsable d’incidència política de Save the Children a Catalunya i coordinadora de l’informe ‘Aquí no es pot viure’. L’informe tracta la falta de vivenda i la greu vulneració dels drets humans que suposa la crisi de la vivenda a Catalunya i Espanya. Segons Lorda, tot el cercle viciós de l’emergència residencial comença amb els alts preus del lloguer. Una realitat que afecta especialment Barcelona i la seva àrea metropolitana, on el preu del lloguer ha tocat sostre, i Girona. L’últim any, el preu del lloguer a totes dues ciutats ha crescut un 12%. «El lloguer està pujant exponencialment, s’ha duplicat els últims deu anys, i això afecta la capacitat econòmica de les famílies, perquè els ingressos no han pujat», explica Lorda.

Segons les dades de Save the Children, el 20% de les famílies a Catalunya fan un autèntic sofreesforç per poder pagar un sostre digne sota el qual viure. Aquestes llars es gasten més del 40% dels seus ingressos per pagar per casa seva. «Tenen menys diners per assumir necessitats bàsiques com l’alimentació i l’educació, i això provoca que moltes famílies malvisquin a llars inadequades o en risc de desnonament», explica l’informe.

Els desnonaments pugen un 30%

Hi ha moltes famílies que opten per deixar de pagar la vivenda per poder viure dignament, o almenys proveir els seus fills de menjar i llibres. Unes despeses bàsiques que amb la inflació també s’han disparat. A Catalunya, l’11,8% de les famílies estan en risc de desnonament. El 2021 va tornar a ser la comunitat amb més expulsions practicades (més de 8.500 el 2022), malgrat la moratòria estatal. Segons apunta l’informe de Save the Children, els desnonaments amb nens van créixer un 30% el 2021.

¿On van aquestes famílies desnonades? «Quan hi ha persones vulnerables, especialment nens o persones amb discapacitat, les administracions han de garantir que no es queden sense casa: han d’anar a un pis de lloguer social, hi ha d’haver un reallotjament. I això no està passant. S’està incomplint el dictamen de les Nacions Unides, que així ho demana, i les sentències del Tribunal Europeu de Drets Humans. Espanya no està complint els drets internacionals i humans», es queixa Lorda. Moltes d’aquestes famílies acaben amuntegades a pisos d’habitacions compartides, cosa que s’ha rebatejat com a ‘pisos pastera’, o a vivendes que no ho haurien de ser.

Nens amuntegats a espais insalubres

Davant la falta de respostes de l’Administració, alguns opten per ocupar. D’altres viuen a naus, llocs sense cèdula d’habitabilitat o fins i tot a barraques. «Són pisos sense ventilació, sense subministraments bàsics com l’aigua potable, amb molta brutícia...», es queixa Lorda. Hi ha qui opta per viure amb els nens a habitacions compartides, amb uns preus que també són d’escàndol. A Catalunya, el 8,5% dels menors de 18 anys viuen amuntegats a pisos que no poden garantir un mínim de 15 metres quadrats per persona. Són el doble de la mitjana estatal. El 10% és a llars insalubres, tres punts més que a la resta d’Espanya. A més, un 17% dels menors a Catalunya viuen a llars on els pares no es poden permetre encendre la calefacció o l’aire condicionat.

Seqüeles físiques i mentals

L’entitat insisteix que aquesta situació comporta importants seqüeles per als menors. «Implica tot tipus de malalties respiratòries, però també trastorns de salut mental: ansietat, estrès...», exposa Lorda. Tampoc disposen d’una cosa tan bàsica com poder fer els deures o jugar, una cosa que afecta el seu desenvolupament mental i acadèmic. Assenyalen especialment els casos de l’aglomeració, ja que generen moltes més tensions i conflictes entre la família pel fet de no disposar de prou espai. «Pot contribuir a un augment de la violència intrafamiliar, abusos, violència de gènere...», afegeix la coordinadora de l’estudi.

Save the Children insisteix a assenyalar la necessitat d’augmentar, de manera urgent, el parc de lloguer social. Una mesura clau perquè les famílies que no poden pagar els alts preus de la vivenda en el mercat privat tinguin un sostre sota el qual els seus fills puguin viure i desenvolupar-se de manera digna. «Menys del 2% de totes les vivendes a Catalunya són de protecció social. Som al mateix nivell que Romania i Bulgària, tot i ser la quarta economia d’Europa. Els desnonaments amb menors són evitables», assenyala Lorda. A més, puntualitza que cal evitar que els pisos de lloguer social es puguin revendre en el futur. «Hem perdut tot allò construït fa dècades. Les lleis s’han fet molt malament», lamenta Lorda.