Una mirada a la Manresa del tombant de segle

La Manresa del tombant del segle XIX al XX era, amb uns 23.000 habitants, una de les ciutats més poblades de Catalunya i conformava un important nucli de la indústria tèxtil del país. Un dels industrials del sector era Lluís Gonçaga Cornet i Vivar, nascut a la ciutat el 1856, que regentava una fàbrica de vetes de cotó i que sumava a la seva dedicació professional una passió llavors molt poc freqüent per la fotografia, en aquell moment en ple desenvolupament tècnic. Cornet ha llegat a la memòria de Manresa un arxiu de 341 imatges conservades per la família en les seves plaques de vidre originals. El 1997, el seu net, el ja traspassat farmacèutic Ramon N. Cornet i Arboix, va fer donació d’aquest fons a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Manresa, llavors en trànsit administratiu a l’actual Arxiu Comarcal del Bages.  

Amb aquestes 341 imatges, la donació de la família Cornet constitueix el fons fotogràfic més antic que es conserva de Manresa. Ara, l’Arxiu ha publicat un volum , «Lluís G. Cornet i Vivar. Fotografies de la Manresa del canvi de segle», que mostra 45 d’aquestes imatges, preses entre el 1890 i el 1909, un document únic que recupera escenes quotidianes de la Manresa de començaments del segle XX, la seva gent, les seves festes i uns paisatges avui irrecognoscibles, en alguns casos, com el de l’actual zona del Congost vista des de la Catalana.

El volum, del qual s’han fet 300 exemplars que, alerta, ja estan tots esgotats, ha estat possible gràcies al fons fotogràfic, però també a la reconstrucció biogràfica que fa de Lluís G. Cornet el seu besnét Ramon Cornet i de Pedro a partir de l’acurada documentació familiar recollida pel seu pare, Ramon Cornet i Arboix, i al minuciós context històric per a les imatges que aporta el director de l’Arxiu Comarcal del Bages, Marc Torras. Ambdós completen un treball d’un alt valor documental que, a més, permet descobrir la tècnica de l’autor, que va llegar unes fotografies en alguns casos d’un alt nivell artístic.

El llibret, de 96 pàgines i curosament editat, va ser presentat el passat 1 de març. Els seus tres-cents exemplars es distribuïen gratuïtament, i en només quinze dies, explica Torras, es va esgotar tota la tirada. El volum reprèn la col·lecció de publicacions de l’Arxiu iniciada el 1993 i estroncada el 2008.

Després de la donació de Cornet i Arboix, les plaques de vidre van ser netejades i reproduïdes pel fotògraf Ignasi Rubinart, que en va fer dos jocs: un per a la família i el que es conserva a l’Arxiu Comarcal del Bages. Les imatges, «numerades i mínimament identificades pel mateix autor en una llibreta que també s’ha conservat», es poden distribuir en diversos grups, segons la seva temàtica, apunta Torras. Hi ha fotografies familiars (amb més d’una cinquantena d’imatges), d’amics i coneguts, en grups o retrats individuals(un paquet que aglutina la major part del fons, amb unes 150 reproduccions) i vistes generals de Manresa des de Collmanresa o Santa Caterina (i també d’edificis acabats de construir o encara en construcció, com cal Jorba o l’església de la Mare de Déu de la Consolació; festes i els efectes de tràgics sinistres ocorreguts en l’època). El quart grup d’imatges el constitueixen fotografies que no són sinó «proves i assaigs de tècnica fotogràfica», entre les quals fotografies nocturnes a la llum dels fanals o d’un eclipsi de sol, reptes d’una gran dificultat per als aficionats d’aleshores.

El llibre conté una mostra «reduïda però representativa» del fons Cornet, explica l’arxiver Marc Torras, una selecció feta «en funció tant de la qualitat estètica i tècnica de les imatges com del seu contingut». El fons documental es pot consultar íntegrament al portal «Arxius en línia» del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Passió per la imatge

La datació d’algunes de les fotografies del fons Cornet permeten fixar la cronologia de la tasca fotogràfica de l’autor entre els darrers anys del segle XIX i fins ben entrat el segle XX. Cornet, que els autors del volum precisen que deuria comprar el material fotogràfic entre Manresa, Barcelona i París, revelava i positivava el seu treball ell mateix a casa seva. Les notes preses al llarg dels anys permeten detallar «les dosis de productes que utilitzava per al viratge del paper, el càlcul del temps d’exposició o les diferents obertures de diafragma que aplicava, entre d’altres aspectes tècnics del procés de revelat», detalla el llibre.

Entre el material conservat per la família figura una biblioteca amb catorze volums enquadernats de la revista «La fotografia pràctica», publicada a Barcelona, i llibres com «El desarrollo del cliché fotográfico», «Fotografía. Tratado elemental», «Estenotipia universal» o «Retocador de clisés fotográficos», a més del «Catálogo general ilustrado de artículos para la fotografía» editats el 1897 a Barcelona. També s’han conservat dos manuscrits redactats pel mateix autor a partir de les seves notes: «Clichés» (1898) i «Fotografies. Notes» (1918).

Quant al material fotogràfic utilitzat per Cornet, el volum editat per l’Arxiu detalla que s’han conservat «capses de plaques seques al gelatino-bromur de plata de les cases AGFA i A. Lumière et ses Fils; sobres de papers de les cases Münchener Bromsilber-Postkarten Sörte i A. Lumière et ses Fils; dues caixes de fusta i estris diversos que formen part d’un equip de càmera fosca de viatge; un trípode de campanya, un xassís doble de recanvi, de mitja cortineta, un esteroscopi de caoba per a vistes esteroscòpiques i diverses targetes amb fotografies dobles de paisatges i escenografies», entre d’altre material.

Un industrial artista

Com recull el seu besnet, Lluís Gonçaga Cornet i Vivar va néixer en el si d’una família d’industrials del tèxtil, fabricant, en successives etapes, de teixits de vel, passamaneria, vels de seda, vetes, trenetes i cordons de cotó.

El 1872, Lluís G. Cornet es feia càrrec del negoci familiar, amb només 17 anys, en emmalaltir el seu pare, Francesc Cornet i Parareda. Casat als 28 anys amb Felisa Illa i Bonet, el matrimoni va tenir quatre fills, M. Assumpció, Francesc (que va morir amb només tres anys), Francesc i Lluïsa. Residien entre el carrer del Botí i el del Pedregar, des d’on estan fetes algunes de les fotografies de Cornet,

Durant la seva vida, Cornet es va dedicar a mantenir el negoci familiar, amb la fabricació de vetes i cordons (el 1902 va patentar un procediment de fabricació de cintes de cotó del tipus anomenat percala, apunta el besnet) i també amb el ratllat de paper, un ofici après a Barcelona i que continuaria el seu fill Francesc. A més, Cornet conreava dues vinyes a la zona de la Creu de Coollmanresa i del Pont Nou, del qual n’ha quedat constància per les notes i comptes sobre les collites. 

Personatge reconegut a la Manresa de l’època, Lluís G. Cornet va ocupar diversos càrrecs públics, com el d’administrador de les Classes Passives, sotscaporal del Sometent Armat (amb el qual va tenir al seu càrrec fins a una vintena de sometents) i el de regidor del grup Integrista, una escissió dels Carlins. Al consistori hi va estar dos anys, entre 1899 i el 1901, sota el mandat de l’alcalde Ignasi de Loiola March i Batlles. Més tard, i fins al 1908, ocuparia altres càrrecs de govern municipal amb els alcaldes Maurici Fius i Palà i Pere Armengou i Manso. Entre les seves atribucions en aquestes distintes èpoques, figura com a membre de les comissions d’Administració de Consums, Allotjaments, bagatges i subministres, i Incendis. 

Una altra de les facetes de Cornet és la de devot practicant catòlic i tradicionalista. Així, consta, segons recull Ramon Cornet, la seva participació en associacions religioses de la ciutat com l’Acadèmia de la Joventut Catòlica, la Congregació de Sant Lluís Gonçaga, la Junta de la Congregació d’Artesans de Sant Lluís Gonçaga, la Congregació de Sant Estanislau de Kostka (els estanislaus de la Cova), l’Associació Reparadora de Pius IX i la Confraria de la Santa Trinitat, amb la qual va organitzar la processó de la Llum del 1883.

A més de la fotografia, relata Cornet i de Pedro, l’altra gran passió del seu besavi era la pirotècnia. Així, va ser el responsable de diverses tronades i focs artificials per a les festes majors d’estiu i hivern de Manresa i de Viladordis, a més de fer encàrrecs per a amistats i per a festes de Sallent i de Berga. La documentació recollida per la família, especialment pel seu net Ramon Cornet, constata que la seva dedicació als focs d’artifici, que van merèixer elogis en la premsa de l’època, va durar almenys fins al 1925, tres anys abans de morir. 

La defunció de Lluís Cornet va tenir lloc el 21 de setembre de 1928, al seu domicili del número 4 del carrer Botí. Les necrològiques, recollides en el volum editat per l’Arxiu, el recordaven com «un perfecte catòlic» (setmanari Seny), persona «d’arrelades conviccions cristianes (...), un bon patrici que actuava sempre al costat dels elements d’ordre». Una persona que «havia professat un gran amor a la nostra ciutat (...)», de conversa molt amena pel cúmul de dades i anècdotes que sabia» (diari Pàtria), «model de pares de família i patriota exemplar, que sempre havia sostingut arrelades conviccions», un ciutadà, al capdavall que «s’havia distingit pel seu esperit organitzador i per la seva honradesa». «Un amic dels vells temps laboriosos» (diari El Pla de Bages).

El volum reprèn una col·lecció documental

«Lluís G. Cornet i Vivar. Fotografies de la Manresa del canvi de segle» és el dotzè volum de la col·lecció de publicacions de l’Arxiu Comarcal del Bages. Però és el primer que recull part de l’ingent fons fotogràfic de l’equipament històric i cultural. Els 11 primers volums, publicats, els deu primers, entre el 2001 i el 2002, i l’onzè el 2008, recullen inventaris i catàlegs de l’arxiu. Una feina necessària en l’era prèvia a internet, «però que avui ja no tindria sentit», diu l’arxiver Marc Torras. 

La represa de la col·lecció vol tenir continuïtat, i Torras ja preveu un nou volum per a aquest mateix any. Només que si els primers onze volums estaven concebuts per al treball dels investigadors, a partir del dedicat al fons Cornet les publicacions de l’arxiu volen tenir un caràcter més didàctic, amb llibres que revelin al conjunt de la ciutadania tresors fotogràfics que conserva la institució.  

Entre els propers projectes de la col·lecció, Torras apunta a la divulgació de «tres o quatre» fons també molt complets d’imatges de la ciutat. Hi ha com a candidats preferents els fons de Josep Maria Rosal, amb imatges preses entre els anys 20 i 30 del segle passat; el de Marià Lladó (anys 50/60), l’arxiu Ausió-Gamisans (dels anys 20 als 50) o el de Lluís Rubiralta (dels anys 30). La voluntat de Marc Torras és que aquests volums siguin editats amb una periodicitat anual, sempre gratuïts, una condició a què obliga la llei de contractes de la Generalitat, apunta Torras. 

El primer volum ha suposat un cost de 3.000 euros, diu l’arxiver. I ja està esgotat, per sorpresa del mateix Torras, que «no comptava amb aquest èxit». Amb tot, 300 exemplars per volum és el topall que es pot permetre el pressupost de l’arxiu, avisa Torras.

De material a l’arxiu per divulgar n’hi ha a bastament. Hi ha prop de 50.000 imatges ja consultables al portal «Arxius en línia» de la Generalitat, però la feina no s’acaba mai. 

A banda del fons fotogràfic, també podrien formar part dels futurs volums de la col·lecció de l’arxiu «pergamins i documentació municipal i d’empreses», diu Torras. L’arxiu conserva el llibre d’actes de la ciutat des del segle XIV. Hi ha material prou atractiu per al gran públic com per fer, avança l’arxiver, fins a una desena més de publicacions.