Joan Bobet, l’objectiu al Delta
Ara fa trenta anys, una càmera analògica va entrar a casa del santvicentí Joan Bobet, i des d’aleshores que ha viscut entre les seves mans. Bobet és el director d’empresa de la fusteria Puigdellívol (Sant Fruitós de Bages), és la seva professió, però una afició, la fotografia de natura, i sobretot un paisatge i una fauna, l’ha captivat, el delta de l’Ebre. Fa més de trenta anys que fixa imatges d’insectes, paisatges, fagedes, salts d’aigua, cascades, ocells de desenes de racons de Catalunya i, ara, finalment, n’ha fet un llibre: «Les veus del Delta». Un recull de fotografia artística amb més d’un centenar d’imatges pròpies d’aus que habiten al Delta. Són moments, punts de llum captats, que pràcticament parlen, i que Bobet ha acompanyat amb versos i aforismes escrits per la seva dona, l’escriptora Gemma Estruch. Són paraules que apel·len a la reflexió sobre la vida, sobre la natura i sobre un mateix.
Tot va començar ara fa trenta anys quan Bobet va descobrir que posant un objectiu a la càmera podia observar un món minúscul que superava la nostra mirada. «Vaig començar fotografiant insectes. El fet d’acostar-m’hi i poder-los observar de tan a prop, m’hi va atrapar», explica el santvicentí. La fotografia li va servir per connectar amb la natura i la grandesa de les petites coses. A partir d’aquí, va convertir la fotografia en una filosofia de vida.
Bobet, com a fotògraf per afició i vocació, a través de l’objectiu, va arribar així fins al Delta de l’Ebre. «Van ser les libèl·lules que m’hi van apropar. Al Delta, a mitjan juliol, es congreguen milions de libèl·lules. És impressionant perquè en pots veure de moltes classes», comenta Bobet. Fins que un dia, després d’haver fotografiat altres paisatges costaners i d’interiors de Catalunya, com els boscos de la Fageda d’en Jordà, el Montseny, Montserrat, la Costa Brava i entorns naturals de Sant Vicenç de Castellet, el van cridar els ocells al mateix Delta de l’Ebre. «Al Delta hi ha una biodiversitat impressionant d’ocells migratoris. Cada mes et pots trobar espècies diferents, són com un rellotge biològic. Ara mateix, puc dir-te què trobaràs a cada mes i a quin lloc. Tinc una mena de calendari mental», explica el bagenc.
Ara fa quatre anys que viatja al Delta cada deu dies, més o menys, i explica que en aquest espai natural protegit situat a la desembocadura del riu Ebre, li han passat experiències meravelloses. «Trobes ocells que no ha vist mai ningú i el fet de fotografiar coses inèdites et tiba a anar-hi encara més. Per exemple, l’agró és un ocell que menja peix petit i trobar-lo menjant peix gran, és poc freqüent, doncs al llibre hi surt». Durant aquests quatre anys s’ha documentat amb ornitòlegs, ha estudiat fitxes d’ocells, ha mirat reportatges i ha llegit desenes de llibres d’aus. Així i tot, sempre hi ha algun ocell que és nou per a ell i l’etiqueta amb el nom de ‘Bimbo’. «Com quan érem petits amb els cromos dels Bollicaos», recorda Bobet. El santvicentí explica que venen ocells de l’Àrtic i d’arreu del món. Actualment, hi ha dues-centes espècies reconegudes d’ocells al Delta de l’Ebre i Bobet ja en té quasi cent de fotografiades. «Cada vegada és més difícil trobar-ne de nous quan en tens tants de fotografiats». També comenta que gràcies al fet d’haver-se documentat i estudiat, pot avançar-se als moviments dels ocells perquè ja sap com actuaran o bé com es mouran. «Poder formar part de tot aquell entorn que fotografiaràs és essencial. A vegades, no és tant la càmera ni l’objectiu que puguis portar, sinó el fet de fotografiar sense agredir ni malmetre l’entorn», apunta el bagenc. Bobet explica que sol vestir-se de camuflatge sense que la fauna se n’adoni compte, això li permet poder entrar al cent per cent a l’hàbitat natural d’aquestes espècies. «Gràcies al fet d’anar vestit de camuflatge, s’aconsegueixen fotografies úniques i excepcionals», apunta Bobet.
També explica que tot i ser un espai natural protegit, mai no ha tingut cap problema amb les autoritats forestals. «Encara més, et diré que a vegades m’han passat ciclistes pel costat i no s’han adonat que estava allà. En saludar-los s’han fins i tot espantat», somriu Bobet. El santvicentí explica que està satisfet que el seu projecte pugui arribar a la gent. L’última vegada que va anar al Delta, ara fa uns deu dies aproximadament, va trobar-se a un equip de Radiotelevisió Espanyola que estaven duent a terme unes filmacions a la zona. En veure’l a ell tan ben equipat i amb una càmera professional s’hi van acostar i li van demanar si els hi podrien enviar fotografies pel Delta per un reportatge de la televisió. Bobet explica que va acceptar sense pensar-s’ho dues vegades.
Després de tants anys de trajectòria, n’està molt orgullós i satisfet de poder compartir gran part de les fotografies, des de la fotografia macro dels inicis a les últimes de les diferents aus al Delta. Tot el seu projecte es pot observar a través de la seva pàgina web www.enfocanatural.com, xarxes socials i ara també a través del llibre. Enfoc natural sorgeix d’una petita història que el bagenc va viure amb un fumarell lesionat que va acostar-se-li per demanar-li ajuda. Poques hores després, el petit va morir, però Bobet va entendre que la mirada d’un ocell et vola per sempre més a dins teu.
El llibre, un projecte a quatre mans
Ara fa dos anys, arran de la quantitat de fotografies de les quals disposava Bobet, va sorgir la idea d’editar un llibre. I aquest llibre de fotografia té una part literària, de la qual n’és autora Gemma Estruch, la seva companya de viatge a la vida. El santvicentí va mirar a les biblioteques i llibreries de tot Catalunya per veure si existia un llibre de fotografia artística del Delta i no en va trobar cap. Així que va considerar que era un bon moment per treure al mercat un llibre que entén que no existeix fins ara. Aleshores, amb aquesta idea al cap, els dos últims anys el santvicentí ha intensificat els viatges al Delta. «Al juliol i a l’agost hi ha molta gent, està massificat i gairebé no hi vaig. Ara, en canvi, en ple canvi d’estació la llum és molt maca, i a finals d’octubre també és bon moment perquè és època migratòria».
Abans de la idea del llibre, Bobet havia fet exposicions de fotografies d’insectes, una a El cafè de Canonge d’Ampans, a Manresa, el 2010. També havia participat en concursos internacionals de fotografia, però ho va deixar. «M’havia obsessionat amb els concursos, buscava les fotografies que sabia que podien agradar i vaig deixar de gaudir jo. Quan la gent em pregunta què fotografiaré, sempre responc que vull fotografiar el que la natura m’ofereixi sense provocar res jo. Si vas a buscar i no trobes, et frustres. En canvi, si no busques, sempre trobes». Tot i això, va quedar finalista de la categoria de paisatge del National Geographic durant quatre anys, del premi natura de Lloret de Mar i segon del premi fotografia naturalista de Girona.
El llibre relaciona les imatges amb versos i aforismes que esdevenen una meditació i reflexió sobre la vida, la natura i sobre un mateix. El santvicentí també considera que el llibre es pot llegir per capes, per aquells que entenguin d’ornitologia, aquells que entenguin en fotografia, aquells que vulguin relaxar-se, aquells que vulguin conèixer el delta o aquells que es vulguin impressionar. «A l’hora d’escollir les fotos vaig intentar que fossin colors pastels i llums variades. La intenció és que la gent digui: oh!, a cada pàgina del llibre». Després de la presentació a Sant Vicenç de Castellet el passat 8 de febrer, ja se n’han venut 240 exemplars i ara el mes de maig es durà a terme una presentació a les Terres de l’Ebre.
Bobet explica que ha editat el llibre per gaudir-ne tot el procés i gràcies al llibre ha conegut gent que ha volgut viure l’experiència de fotografiar el Delta amb ell. «Poder entregar el teu llibre de mà en mà és una sensació magnífica, per això m’he fet autònom i tot», explica el bagenc. Tot i avisar-los del fet que s’embrutaran, la gent insisteix a voler acompanyar-lo per poder-ne gaudir. «Ara m’he habituat a anar sempre amb algú i diuen que se senten com en Fèlix Rodríguez de la Fuente». Bobet ha explicat que també està molt agraït a l’empresa Puigdellívol per donar-li tantes facilitats a l’hora de dur a terme el seu projecte. El llibre es pot comprar a través de la pàgina web o bé xarxes socials amb el nom @enfocnatural on penja fotografies i vídeos resumint tot l’any des de l’any 2012.
Conèixer el Delta i les aus és fonamental
El santvicentí surt cap al Delta de l’Ebre prop de les quatre del matí per arribar just a temps per fotografiar l’albada. Hi ha èpoques què la sortida de sol és millor des de la part nord del delta i d’altres des de la part sud. Per això sempre s’hi ha d’arribar mitja hora abans per trobar una bona intersecció entre el sol i les aus. Un cop allà, a vegades ha de recórrer des de la Punta del Fangar fins als Alfacs per poder fotografiar els ocells. «Ells sempre van allà on hi ha menjar, ets tu el que s’ha de moure», comenta el bagenc. Durant aquests quatre anys, però, hi ha fet amistats, molts són jubilats que es dediquen a contemplar les albades i molts d’ells quan saben que baixa a fer fotos, l’avisen per dir-li on hi ha flamencs, blauets o martinets. «La veritat és que juntament amb altres fotògrafs i alguns ornitòlegs fem una colla molt maca», explica Bobet.
Quan surt de de matinada, ja sol anar vestit amb l’uniforme de camuflatge per no perdre temps quan arribi a lloc. Sol portar el maleter ple d’equipatge, com ara la càmera, el trípode, bateries, roba de recanvi per si s’embruta, ampolles d’aigua, etc. «M’agrada fer les fotos arran d’aigua i això comporta algunes dificultats perquè sempre pots caure al fang o a l’aigua. Tot i això, porto un equipament de neoprè, botes d’aigua i un líquid repel·lent pels mosquits. Sempre hi ha insectes o aranyes que et caminen per sobre». Bobet ressalta que és com anar al tròpic o a la selva, hi ha moltes aigües estancades on no tothom s’atreveix a entrar-hi. Bobet sol tornar cap al Bages prop de les nou del vespre, amb més de cinc-cents quilometres recorreguts i més de tres mil fotografies fetes. Fins fa tres anys havia tingut una càmera Cànon, però va canviar-se a la marca Sony en veure que el resultat era gairebé el mateix, però el preu del material sí que variava molt. Ara mateix, la càmera i l’objectiu que utilitza per fotografiar oscil·len prop dels 6.500€ deixant a part, el trípode, les bateries i la funda.
Bobet apunta que un bon treball de camp és fonamental per aconseguir una bona fotografia. «Has de tornar a casa amb el 99% de la fotografia feta», diu el bagenc. Ell comenta que el fet d’haver participat en alguns concursos de fotografia va aprendre a fer un bon treball de camp, ja que si toques gaire el rol tampoc t’accepten la fotografia en aquests concursos. «Si toco alguna cosa, com a molt és la brillantor o el contrast. Val a dir que la gent que compri el llibre veurà realment els colors del Delta, similars a les intensitats de la pel·lícula del Rei Lleó», comenta el santvicentí. De les tres mil fotografies que fa al Delta, sol aprofitar-ne unes cent cinquanta, ja que moltes estan repetides o bé són ràfegues. Bobet també critica la poca cultura de la gent en general i el poc respecte que tenen pel Delta. «A vegades m’he trobat pares acompanyats pels seus fills dient pelicans als flamencs o bé gent tirant plàstics i bosses d’escombraries a un espai tan delicat com és el Delta». Bobet reivindica lluitar per aquesta petjada ecològica de cadascú.
