Regió7

El dia que va tancar cal Jorba

Ara fa 40 anys justos Manresa va perdre un símbol i va quedar una mica més petita

Textos: Gemma Camps

Foto: Arxiu/Salvador Redó 

Estat d’abandonament dels porxos de Cal Jorba, en una instantània quatre anys després de tancar

40 anys sense la botiga més gran de Manresa

El 30 de juny del 1984 va tancar portes Cal Jorba, després de prop de mig segle a la Muralla del Carme; la seva desaparició va ser el cop més fort que ha viscut la ciutat comercialment parlant 

Manresa acumula molts comiats de comerços que han deixat empremta en la ciutadania perquè han format part de la seva vida durant dècades: la Llibreria Roca, la botiga de discos Born 12, les galeries Olímpía, Joguines Valls... Cap, però, no es pot comparar amb el que va suposar l’adéu dels Magatzems Jorba per a Manresa. La Casa Jorba. Cal Jorba va esdevenir durant tres quarts de segle el centre comercial, no només de Manresa i de la comarca del Bages, sinó també de les del Berguedà, Solsonès i part d’Anoia . 

El proper 30 de juny farà 40 anys que va tancar portes la botiga més gran que ha tingut mai la capital del Bages. En els seus millors temps, no només venia, també innovava constantment les estratègies de venda i acostava als compradors els productes més nous del mercat. Com a tall d’exemple, quan es van inaugurar els estudis Miramar a Barcelona i es va poder rebre el senyal de la televisió de Catalunya a les cases, Cal Jorba va incloure com a primer premi en un sorteig entre la seva clientela un televisor, que aleshores tenien un preu prohibitiu, tal com recull el web Memòria.cat a l’arxiu fotogràfic de la Casa Jorba cedit per Ricard Jorba, al qual pertanyen una bona part de les fotografies històriques d’aquestes pàgines. 

«A Cal Jorba han tancat»

«Avui, la Casa Jorba, és closa. A Cal Jorba han tancat! Voldríem que no fos veritat!». És una de les frases que va incloure la notícia que va publicar Regió7 al cap d’uns dies del tancament sota un títol en el qual lamentava la decadència viscuda del que va constituir un autèntic imperi comercial i industrial -no només amb presència a Manresa, també a Barcelona i a Brussel·les- després de dècades d’esplendor. Lògicament, el tancament va tenir una part positiva, en el sentit de donar marge al naixement de nou comerç que, fins aleshores, es veia incapaç de competir amb un empori com aquell. 

1910-1911

Secció de panes, merceria i teixits de cotó, entre d’altres, a l’edifici de Sant Domènec

Arxiu Lluís G. Jorba Gomis

1915

Els Jorba amb dependents i part del personal dels tallers, al terrat de l’edifici

Arxiu Lluís G. Jorba Gomis

1917

Secció de venda de rellotges i rellotgeria dels magatzems a Sant Domènec

Arxiu digital d'Ignasi Trapé

1933

Segon pis on hi havia les seccions de roba de llana, sederia i abrics de pell

Arxiu Lluís G. Jorba Gomis

1937

Porxo dels nous magatzems, que van obrir portes al públic el 21 de desembre del 1936

Arxiu Lluís G. Jorba Gomis

1937

Planta baixa, amb la retolació encara en català, que va desaparèixer amb la dictadura

Arxiu Lluís G. Jorba Gomis

1937

Aparador dedicat a les cretones, que era un tipus de teixit. El metre costava 2,50 pessetes

Arxiu Lluís G. Jorba Gomis

1939

Les tropes republicanes, la gent i els nacionals van saquejar els magatzems 

Arxiu Jaume Pons

Les raons del tancament

A començaments dels setanta, els problemes econòmics de la propietat per fer front als crèdits bancaris, juntament amb la crisi i l’estancament comercial, van marcar l’inici de la davallada. El 1971, els magatzems es van traspassar a l’andalusa Grup Industrial i Comercial Gicos, S.A, amb el compromís de mantenir tots els treballadors. Ja abans, el 1963, els magatzems Jorba al Portal de l’Àngel de Barcelona, nascuts el 1926, havien estat adquirits per Galeries Preciados. 

El 1971, en les rebaixes a Manresa es va anunciar una liquidació total de les existències. Fet el traspàs, a la façana va lluir un cartell amb el nom de Gicos que, tres anys després, va rellevar un altre cartell amb el nom d’Europrix, fruit d’un nou canvi de mans, que va ser el darrer. La cadena Europrix SA pertanyia al hòlding Europrix-Catalsa, participat pel Banc Industrial de Catalunya, pel Foment Industrial Català, ambdós del grup Banca Catalana, i, en un petit percentatge, per petits accionistes. Arrossegats per una forta crisi bancària, que va provocar la fallida del grup Banca Catalana, a partir del 1982, els establiments Europrix van anar tancant, inclòs el de Manresa, que el 1987 va despenjar el cartell de la façana. 

1941

Un vistós aparador que representa un circ, ple de ninos que fan d’espectadors

Arxiu Lluís G. Jorba Gomis

1945

 L’antic edifici modernista de Sant Domènec i el nou edifici, construït en tres etapes

Arxiu Jaume Pons

1946

Anunci pels carrers de Manresa de la presència dels Reis als Magatzems Jorba 

Arxiu Lluís G. Jorba Gomis

1948

Rebaixes de fira als porxos. Hi ha cartells per promocionar faixes, impermeables...

Arxiu Lluís G. Jorba Gomis

1958

Infants amb les seves famílies van a portar la carta als Reis a l’emissari reial

Arxiu Lluís G. Jorba Gomis

1959

Munió de gent mirant un partit entre el Madrid i el Barça en un televisor de l’aparador

Arxiu Lluís G. Jorba Gomis

Malgrat que va córrer el rumor que una nova empresa inversora agafaria les regnes dels magatzems mitjançant una societat anònima laboral amb els treballadors, un rumor que es pot entendre perfectament, en una ciutat que es negava a donar per perdut el seu projecte comercial més reeixit fins aleshores, no va passar d’un mer desig.

La clausura del negoci representava posar un punt i final a una aventura iniciada el 1869 per Pere Jorba Gassó i la seva dona, Teresa Rius Vilaplana, que es dedicaven al comerç i a la fabricació tèxtil des de finals del segle XIX, amb la fundació d’una botiga al carrer de Na Bastardes, després de llogar un pis a la plaça Major. Un modest local que aviat els va quedar petit. El 1886 van obrir una botiga al carrer d’Urgell; el 1893, al carrer del Born, i el 1904, van llogar l’edifici modernista construït per la família Devant a la plaça de Sant Domènec que, malauradament, i inexplicablement, ja no existeix. Encara farien un pas més endavant. El definitiu, amb la construcció, en tres etapes (1936, 1943 i 1952), de Cal Jorba al xamfrà de la Muralla del Carme amb el carrer Nou.

1961

Cursa de cotxes amb pedals a la terrassa de Cal Jorba, per la Fira de Maig

Arxiu Lluís G. Jorba Gomis

1962

Roba religiosa i imatges en un aparador, coincidint amb l’any del Concil·li Vaticà II

Arxiu Lluís G. Jorba Gomis

1965

Sorteig d’una nevera; els beneficis van servir per fer millores al santuari de Joncadella

Arxiu Lluís G. Jorba Gomis

1966

La façana de Cal Jorba ornamentada per celebrar les festes de Nadal i de Reis

Arxiu Lluís G. Jorba Gomis

1967

Celebració del dia del disc als porxos de Cal Jorba, amb un 15% de descompte

Arxiu Lluís G. Jorba Gomis

1968

Lliurament de premis del 2n Certamen i exposició de canaris, a la 5a planta 

Arxiu Lluís G. Jorba Gomis

1971

Liquidació d’existències coincidint amb el traspàs del negoci a l’empresa Gicos

Arxiu Lluís G. Jorba Gomis

1987

Treuen el cartell d’Europrix de la façana, la darrera cadena de la qual van formar part

Arxiu Felip González

Dels taulells als pisos i despatxos

Sense l’ús comercial, l’edifici es va transformar per acollir-hi pisos i oficines

Cal Jorba no només va marcar la vida comercial a Manresa durant tres quarts de segle. També va tenir un paper protagonista en les festes ciutadanes, les de Nadal i Reis (es va fer càrrec de la cavalcada durant 32 anys) i en l’organització d’activitats socials, culturals, esportives i el patrocini d’homenatges i de commemoracions. Del 1909 al 1937, va publicar mensualment la Revista Ilustrada Jorba, adreçada als clients i proveïdors, que tenia una tiratge de 15.000 exemplars .

Amb l’edifici tancat i els taulells, aparadors i prestatges obsolets, el 1999 es va iniciar la remodelació de l’immoble per acollir-hi oficines i habitatges, que va començar amb la fase d’enderroc, deixant només dempeus la façana i l’esquelet, i eliminant tota la resta. Les obres es van allargar fins al 2002. 

Cal Jorba, un dels pocs exemples d’art-déco que hi ha a tota Catalunya, amb una estructura de formigó armat que va ser una de les primeres construïdes a Manresa, acull des del 2005 la seu de la Cambra de Comerç i Indústria de Manresa, que ocupa la totalitat de la segona planta. Als baixos hi han fet vida diverses entitats bancàries, com el Banc Sabadell, Caja Madrid i Caixa Penedès. Des del 2020 hi ha un centre de negocis de CaixaBank. A l’edifici també hi ha algun altre negoci amb activitat, així com habitatges privats.

El 2014, la comunitat de propietaris va fer instal·lar unes xarxes protectores a la façana per evitar despreniments, després que el 5 de juliol d’aquell any caigués una part de l’ala d’una de les àligues que custodia el rellotge de l’edifici. Actualment, encara hi són...

1999-2002

La primera fase de rehabilitació només va deixar l’esquelet i la façana (a la foto, part posterior)

Arxiu/Josep Rojas

2001

Instal·lació d’un nou rellotge a la façana; en el projecte inicial, no hi havia previst cap rellotge

Arxiu/Francesc Galindo

2004

Cua per dur la carta al Carter Reial a les oficines de Caixa Penedès, que va recuperar la tradició

Arxiu/Josep Rojas

2005

Primer dia de la Cambra de Comerç i Indústria de Manresa a Cal Jorba, on ocupa la segona planta

Arxiu/Mireia Arso

2024

Instantània d’aquesta setmana de l’edifici amb les xarxes protectores que hi ha fa deu anys

Mireia Arso

La taula i cadires al despatx de direcció, a la quarta planta de Cal Jorba-Arxiu Lluís G. Jorba Gomis

La taula i cadires al despatx de direcció, a la quarta planta de Cal Jorba-Arxiu Lluís G. Jorba Gomis

Retalls del passat al pis on va viure el besavi

A la Muralla del Carme, al costat de Cal Jorba, hi ha un edifici construït l’any 1842 que passa desapercebut per a la majoria, però que va tenir un paper important en la vida de la nissaga dels Jorba. És on hi ha el Bingo La Cerveseria, i és on va viure Joan Jorba Rius, qui, amb la seva visió comercial, va ser el gran impulsor del negoci que va fundar el seu pare, Pere Jorba Gassó. Després d’ell, se’n farien càrrec Pere Jorba i Lluís Jorba, que és qui el va haver de vendre. El darrer, va tenir cinc fills. Un d’ells, el petit, Carles Jorba, és qui va tenir la pensada de convertir el pis del besavi en un espai de cotreball (coworking), que va entrar en funcionament el 2012 amb el nom de Co-Jorba com a homenatge a ell.

Co-Jorba es presenta així: «Obrim la casa on va viure i morí Joan Jorba Rius, l’emprenedor comercial més important de Catalunya, als nous emprenedors de Manresa i comarca, a tocar de Can Jorba, la mostra més representativa de l’art-déco fora de Barcelona». Entre els espais de què disposa el Co-Jorba hi ha sales de reunions. En una, llueixen la taula i les cadires que hi havia al despatx de direcció dels Magatzems Jorba, a la quarta planta; despatx que també va rebre el saqueig del final de la Guerra Civil, tal com mostra una foto del 1939. En una altra sala de reunions hi un altre model de cadires, que és el que formava part del mobiliari de les diferents plantes dels magatzems. A la fusta s’hi pot llegir la inscripció: «I y A Jorba SA», Indústrias y Amacenes Jorba SA. 

Sala de reunions de Co-Jorba, amb la mateixa taula i cadires-Arxiu particular

Sala de reunions de Co-Jorba, amb la mateixa taula i cadires-Arxiu particular

stats