Regió7

Catllaràs, una explosió de natura

La serra propera a la Pobla de Lillet és un tresor natural, amb patrimoni i història pròpia

Textos: Axel Lapuerta

Foto: Albert Obradors

Perfils, entre boires a la serra del Catllaràs

La serra del Catllaràs, un racó per al amants de la natura

El massís, protegit per un Pla d’Espais d’Interès Natural, integra un important patrimoni natural, cultural i històric 

Endinsar-se en boscos frondosos, travessar prats tenyits de verd, recórrer camins i corriols, sentir brollar l’aigua de les fonts cristal·lines, respirar l’olor de les flors, escoltar la brama del cérvol, contemplar el paisatge des de les altures o explorar antigues construccions mineres. Això és un tastet d’algunes de les moltes sensacions que poden experimentar les persones que visiten la Serra del Catllaràs, ubicada a cavall entre l’Alt Berguedà i el Ripollès. 

El conjunt del massís, catalogat com a Espai d’Interès Natural, presenta una gran diversitat paisatgística, de flora i fauna singulars, però també de patrimoni cultural i històric. En destaquen, per exemple, l’apreciada flor de neu, les curioses sabatetes de la Mare de Déu, el majestuós gall fer o l’emblemàtic picot negre. Tot plegat contribueix al fet que el Catllaràs sigui un reclam, durant tot l’any, per a les persones apassionades per la muntanya i les activitats a la natura.

Amb una extensió de 150 km2 i una alçada que s’enfila fins als 1.700 metres, el Catllaràs engloba els municipis de Sant Julià de Cerdanyola i La Pobla de Lillet, al nord; la Nou i el poblet de Malanyeu a l'oest; Sant Jaume de Frontanyà i el Castell de l'Areny (i més enllà Vilada i Borredà), al sud, i Rasos de Tubau a l'oest. El massís, que pertany a la conca del riu Llobregat, comprèn una superfície total de 5.605 hectàrees de terreny.

El Roc de la Lluna, un dels llocs emblemàtics de la serra. Foto: Quads de pagès

El Roc de la Lluna, un dels llocs emblemàtics de la serra. Foto: Quads de pagès

Gran quantitat d’indrets per recórrer

En aquest espai natural són molts els paratges que es poden visitar: el Mirador del Roc de la Lluna, des d’on es pot gaudir d’una sorprenent panoràmica de 360º; el Mirador de Joan Casanova, que ofereix vistes de la Vall de Lillet i de les muntanyes que l’envolten; el Prat Gespador, amb molleres importants per a la biodiversitat, El Pla de l’Orri, format per prats extensos i pastures de cavalls, La Roca del Catllaràs; El Joc de la Pilota; El camp de l’Ermità i un llarg etcètera. 

Les fonts, indrets ideals per refrescar-se i descansar una estona, també abunden en tot el massís. Com a tall d’exemple, algunes de les moltes que es poden trobar són: Font de Fontanals, Font Assedegossa, Font de Prat Xispedor, Font Freda, Font del Teixó, Font de l’Arc, Font del Faig, Font de l’Avetar, Font del Pere o Font de la Moixera.  

En matèria de patrimoni cultural i històric, cal fer referència al Santuari de Falgars, datat del segle XVII; la Cova de la Verge, on es va trobar la imatge primitiva de la Mare de Déu de Falgars; El Xalet del Catllaràs, dissenyat pel celebèrrim arquitecte Antoni Gaudí; les ruïnes de les instal·lacions de les antigues mines de carbó, explotades a principis del segle XX; i també la presència de diferents masies, com la d’Ardericó, Arderiu, Vallfogona... 

El verd intens en els camins que porten al Xalet de Gaudí. Foto: Axel Lapuerta

El verd intens en els camins que porten al Xalet de Gaudí. Foto: Axel Lapuerta

«Des de la pandèmia ha crescut l’interès pel Catllaràs, tant en l’àmbit del senderisme, córrer, com BTT», assegura a Regió7 el regidor de Turisme de La Pobla de Lillet, Xavi Serra. En aquest punt, Serra defineix el Catllaràs com «un tresor». A més, el regidor confirma que, a l’oficina de turisme municipal «s’ha notat que hi ha més demanda pels mapes d’aquesta zona». 

«El Catllaràs té un enorme potencial i és un lloc privilegiat, però a dia d’avui encara és un gran desconegut», afirma l’alcalde de La Pobla de Lillet, Enric Pla. Simultàniament, Pla incideix en el propòsit de potenciar el turisme esportiu a la Serra del Catllaràs. «En aquests moments ja tenim aquest tipus de turisme, però volem continuar treballant en aquesta direcció», precisa l’alcalde. 

Pla i Serra coincideixen en el fet que esdeveniments esportius com la Trail Catllaràs, cursa amb tres recorreguts, i La Destralera, pedalada no competitiva, són activitats «molt potents que contribueixen a promoure el Catllaràs». D’altra banda, a Sant Julià de Cerdanyola s’organitza La Catllaràs, prova en BTT no competitiva.

Una de les imatges més típiques des de la serra, el Pedraforca al fons. Foto: Quads de pagès

Una de les imatges més típiques des de la serra, el Pedraforca al fons. Foto: Quads de pagès

La mineria

Bocamines, xemeneies, pous, pilones i tota mena d’edificacions en estat ruïnós s’amaguen entremig de la naturalesa. Aquestes són algunes de les infraestructures que formen part del llegat miner de la Serra del Catllaràs. Tot i que els orígens de l’activitat minera en aquesta zona es remunten a finals del segle XIX, va ser durant la primera meitat del segle XX quan va viure l’etapa de major productivitat i esplendor. 

La major part del carbó que s’extreia d’aquestes mines s’utilitzava per alimentar els forns rotatoris i les màquines de vapor de la fàbrica de ciment Asland del Clot del Moro, ubicada al terme municipal de Castellar de n’Hug. El lignit es transportava principalment mitjançant un telefèric, d’una longitud de 2.013 metres, el qual connectava el Catllaràs amb l’estació del carrilet del ciment ubicada als afores de La Pobla de Lillet. 

La Pobla de Lillet des de la serra del Catllaràs. Foto: Enric Badia

La Pobla de Lillet des de la serra del Catllaràs. Foto: Enric Badia

Les catorze mines que es van explotar en aquest massís van ser les següents: Mina del Castell de la Vila, Mina del Montraveta, Mina del Serrat de Pinós, Mina de Teixó, Mina del Cable, Mina d’Arderiu, Mina de Font Freda, Mina del Moreno, Mina del Xisquet, Mina de la Concepció, Mina del Xisquetó, Mina del Rotllan, Mina prop del Monestir i Mina vora el Xalet. De totes aquestes, n’hi ha set que a hores d’ara ja no en queda res més que un terrer.

El passat mes de març, el Centre d’Estudis Lillet –entitat que té com a objectiu recuperar i dinamitzar el patrimoni històric, cultural i natural de La Pobla de Lillet i el seu entorn– va organitzar una jornada col·laborativa de neteja de la Sala de Màquines del Catllaràs. En aquesta construcció s’agrupava el carbó que s’extreia de les diferents mines de l’entorn, abans de ser transportat fins a la vall. L’objectiu de la jornada va ser fer una activitat col·laborativa amb els veïns per tal de recuperar el patrimoni d’aquest passat miner amagat a la serra. 

XALET DE CATLLARÀS

El Xalet del Catllaràs, d’Antoni Gaudí. Foto: Ajuntament de la Pobla de Lillet

El Xalet del Catllaràs, d’Antoni Gaudí. Foto: Ajuntament de la Pobla de Lillet

Una joia modernista de Gaudí 

Entre pins i fagedes s’aixeca el Xalet del Catllaràs, un edifici modernista dissenyat pel reconegut arquitecte Antoni Gaudí a principis del segle XX, amb la finalitat d’allotjar els tècnics i enginyers de les mines de la serra. Després de quedar en desús i de romandre molts anys en abandó, l’any 1971 l’equipament es va convertir en casa de colònies. A finals de la dècada dels vuitanta, va deixar d’utilitzar-se i, el 2019, el Xalet es va sotmetre a una restauració integral.

   Aquesta actuació, finançada pel fons FEDER, la Generalitat i la Diputació de Barcelona, va permetre recuperar l’aspecte original del Xalet. Uns anys abans, s’havia ja reconstruït l’emblemàtica escala en forma de caragol de l’exterior de l’edifici, que s’havia eliminat en una de les reformes que va patir el Xalet. Actualment, el seu interior està pendent de ser rehabilitat i, per ara, no es troba en funcionament. “Estem a expenses d’aconseguir una subvenció per tal de deixar l’interior acabat”, apunta el regidor de Turisme de La Pobla de Lillet. 

Des del consistori informen que el propòsit és que l’edifici es converteixi en un refugi de muntanya “diferent dels habituals, amb una cuina més elaborada i unes estances més confortables”, destinat tant als esportistes com a les persones que ho desitgin. A més, manifesten que es tracta d’una “prioritat d’aquest mandat”. L’objectiu és que l’obra pugui estar acabada el 2026, coincidint amb el centenari de la mort de Gaudí. 

   La construcció gaudiniana, que es va dissenyar combinant funcionalitat i estètica, es divideix en un total de tres plantes. Cada una d’aquestes estava distribuïda en funció de l’activitat i la classe social del personal que s’acollia al Xalet. Els tres nivells estaven connectats per una escala de caragol que, a més de donar accés, el seu interior incorporava dos safareigs, dos banys i dues carboneres. 

    La planta baixa estava destinada a la cuina, menjador i habitacions del personal de manteniment i serveis de l’edifici. La primera planta, la més confortable de totes, allotjava els directius, enginyers i les seves famílies. Finalment, al capdamunt hi havia les golfes, que servien de dormitori i estudi dels tècnics de menor categoria. 

SORTIDES GUIADES AMB QUADS

Quads en ruta per la serra. Foto: Quads de Pagès

Quads en ruta per la serra. Foto: Quads de Pagès

Una combinació entre natura i aventura

Des de fa més de deu anys, Quads de Pagès ofereix durant tot l’any sortides guiades amb quads per l’Alt Berguedà. L’empresa, establerta a Cal Xic (Sant Julià de Cerdanyola), organitza diferents rutes a la natura, també a la Serra del Catllaràs. «És una manera diferent de descobrir i gaudir del Catllaràs», assenyala el seu responsable, Jordi Pagès. Des de l’empresa afirmen que la finalitat és “acostar indrets d’interès natural i cultural als visitants, sense malmetre’l”.

   Alguns dels racons del massís que es visiten amb quad són el Roc de la Lluna, el Santuari de Falgars, el Xalet del Catllaràs, el Pla de l’Orri, el Prat Gespador, entre d’altres. Pagès, que es declara amant de la natura i el motor, destaca que el Xalet és «un dels principals reclams de la zona i, al mateix temps, un dels llocs que donen reconeixement al Catllaràs». Durant les sortides, els ocupants dels quads compten amb el guiatge i l’explicació dels responsables del servei. 

   Les rutes, que s’adapten als clients i a les seves necessitats, ofereixen l’oportunitat de descobrir espais que són “molt poc coneguts”. Des de Quads de Pagès expressen que els visitants “queden sobtats” quan visiten, per exemple, les restes de les antigues mines de carbó. L’activitat es desenvolupa “des del respecte, la calma i la proximitat que demana la vida a pagès”. A més, confirmen que un dels valors que els caracteritzen són “la proximitat en el tracte i el servei”. 

   Pel que fa als clients, al voltant d’un 80% procedeixen de fora la comarca, mentre que la resta són dels voltants. L’experiència s’adreça a tota mena de públics: des dels més experimentats fins als més novells. Expliquen que tenen tant grups, parelles, com famílies. El principal requisit és que els conductors han de ser majors de 21 anys i disposar de dos anys d’experiència del carnet de conduir. Pel que fa als acompanyants, han de tenir una edat mínima de 7 anys i anar acompanyats dels seus pares o tutors, sempre que siguin menors.  

LA FLORACIÓ DE PRIMAVERA

Riquesa i singularitat de la flora

«La flora del Catllaràs és extremadament singular i és un dels trets característics del massís», afirma el regidor de Medi Ambient i Sostenibilitat de La Pobla de Lillet, Toni Mampel. Un exemple és la flor de neu o Edelweiss (Leontopodium alpinum), una planta perenne que floreix a l’estiu, i que s’inclou dins el catàleg de flora amenaçada i protegida.  

A més, el Catllaràs és una serra rica en orquídies: s’hi han localitzat més de quaranta tipus diferents. Una de les més significatives són les Sabatetes de la Mare de Déu (Cypripedium calceolus). Dins la família de les orquídies, el regidor de Medi Ambient del municipi posa èmfasi en la presència de la caputxina olorosa (Gymnadenia odoratissima), pel fet que es tracta de «l’única localitat coneguda a tot Catalunya». 

L’Ajuntament de La Pobla de Lillet, conjuntament amb diferents grups locals de flora i el Grup Orquidològic de Catalunya, han treballat per tancar temporalment l’accés al Prat Gespador. Aquí hi ha herba escurçonera (Scorzonera humilis), una planta fràgil que només s’ha localitzat en tres punts de Catalunya. 

Una proposta és realitzar el sender botànic del Catllaràs, amb un recorregut circular d’11,64 quilòmetres.

Flor de neu

Foto: Josep Franch

Sabatetes de la Mare de deu

Foto: Josep Franch

Digital groga

Foto: Josep Franch

Lliri de Sant Bru

Foto: Josep Franch

Rovell d’ou

Foto: Josep Franch

Orella d’os

Foto: Josep Franch

HOSTAL RURAL DE FALGARS

El santuari de Falgars, amb restaurant i lloc per dormir-hi. Foto: Ajuntament de la Pobla de Lillet

El santuari de Falgars, amb restaurant i lloc per dormir-hi. Foto: Ajuntament de la Pobla de Lillet

Punt de devoció, restauració i allotjament

En plena Serra del Catllaràs, s’erigeix el Santuari de Falgars, a 1.288 metres d’altitud. El seu nom significa “lloc de moltes falgueres”, una planta molt típica de la zona. Tot i el seu origen romànic, l’actual santuari data del segle XVII, època en què es va sotmetre a profundes transformacions. L’interior està presidit per la Mare de Déu de Falgars, una interessant talla gòtica del segle XV d’alabastre policromat. 

  El Santuari de Falgars és, des de temps llunyans, un espai de devoció i tradició. La Festa Major del santuari se celebra el 8 de setembre, diada de les Mares de Déus Trobades, però l’aplec té lloc el diumenge més proper. A més, l’esplanada del temple, cada Cinquagesma, es converteix en l’escenari de la tradicional Dansa de Falgars. Se celebra coincidint amb la Festa Major Petita de La Pobla de Lillet. En paral·lel, cada 25 d’abril, festivitat de Sant Marc, els poblatans i poblatanes es reuneixen a Falgars per celebrar la festa de la truitada. 

   D’altra banda, el veïnat de Sant Julià de Cerdanyola, el diumenge més proper a l’11 de maig, fa vot de poble a Falgars. Aquest costum es remunta a finals del segle XVII, moment en què va tenir lloc una important plaga de llagosta a tot Catalunya. Aquest insecte va arribar a Sant Julià de Cerdanyola al mes de maig, quan els conreus estaven començant a florir. Davant la desesperació, els cerdanyolencs i cerdanyolenques van prometre a la Mare de Déu de Falgars que, si s’alliberaven de la plaga, pujarien un cop a l’any al santuari en peregrinació.

   Adossat al santuari, es troba l’Hostal Rural Falgars, que ofereix allotjament i restaurant des de Setmana Santa fins al Pont de la Puríssima. El restaurant ofereix cuina catalana, moderna i de temporada, així com una àmplia selecció de caves i vins. D’altra banda, l’hostal té deu habitacions, totes amb vista a l’exterior. Arnau Adern i Mario González és la vuitena temporada que estan al capdavant del negoci. “Els clients queden sorpresos per la bellesa de la zona i repeteixen en més ocasions”, confirma Adern. 

   Els responsables comenten que les èpoques en què hi ha més ocupació és a l’estiu, sobretot a l’agost, i a la tardor, per la temporada dels bolets. Tot i això, cada mes de l’any, la natura presenta les seves particularitats. “Hi ha molt interès biològic, també, per veure la flor de neu i la sabateta de la Mare de Déu, dues espècies protegides”, assegura González. 

   Pel que fa al perfil de clients que tenen, des de l’Hostal Rural Falgars expliquen que és molt variat, però matisen que són habituals els grups d’excursionistes, però també de corredors o amants del ciclisme. De fet, la Serra del Catllaràs ofereix un ampli ventall de rutes que són aptes per a tots els públics i nivells. També hi freqüenten biòlegs, feligresos, entre d’altres grups amants de la natura. 

stats