Els búnquers del Pirineu, una història silenciada
Durant la postguerra, el franquisme va blindar amb búnquers el Pirineu, des de Catalunya fins al País Basc
Les muntanyes del Pirineu, entremig dels seus abruptes paratges, amaguen diferents tipologies de nombrosos búnquers. Moltes persones, quan els veuen, queden sorpreses i estranyades. Aquestes construccions militars són testimoni d’un passat no tan llunyà, però secret fins fa poc i, per tant, poc conegut. El misteri i l’intriga, doncs, rodegen aquests peculiars vestigis. Els búnquers de Bagà, al Berguedà, que recentment són notícia perquè una iniciativa els ha recuperat de l’oblit, són un petit exemple de la gran quantitat de fortins que es distribueixen al llarg de la extensa serralada dels Pirineus.
Quan es van construir aquests búnquers? Quina intencionalitat hi havia al darrere? Qui va ser l’encarregat de dissenyar el projecte? En quines zones es troben? De quines tipologies existien? De quina manera s’organitzaven? Van estar en funcionament? Estaven dotats d’armament? Per què van estar envoltats de secretisme tan temps? Es poden visitar actualment? Aquestes són algunes de les qüestions que hom pot preguntar-se i que aquest reportatge de Regió7 les aborda detalladament.
Un ambiciós projecte d’enginyeria militar
L’Organització Defensiva dels Pirineus era una gran zona de defensa impulsada pel règim franquista, que s’estenia des del Cap de Creus fins a Hendaia, al País Basc. Es va construir aprofitant la serralada del Pirineu com a barrera natural. Tot i que inicialment es preveia construir prop de 10.000 búnquers, es calcula que finalment van ser-ne entre 6.000 i 8.000. La construcció, amb una extensió d’uns 500 quilòmetres de blindatge, va tenir lloc entre els anys 1939 i 1953.
Popularment, però, rebia el nom de línia de Defensa dels Pirineus o línia P (de Pirineus). També era coneguda com a Línia Gutiérrez, cognom que possiblement feia referència a un coronel enginyer que va participar en el projecte, per bé que no s’ha pogut determinar amb certesa. El que sí que està clar és que el projecte de Franco intentava emmirallar-se en la Línia Maginot, construïda per França a la frontera amb Alemanya durant el transcurs de la Primera Guerra Mundial.
En un context marcat per la Segona Guerra Mundial (1939-1945), l’objectiu d’aquesta obra faraònica era protegir la frontera amb França davant d’una possible invasió des del nord, principalment per part de les tropes aliades o bé de l’Alemanya nazi, depenent de cada moment i de la situació. En aquest context, els maquis quedaven al marge d’aquest conjunt defensiu, ja que el temor principal del franquisme era patir una ocupació provinent d’un exèrcit modern i ben equipat, ja fos a través de terra, mar o aire.
Construïts en dures condicions
Uns 12.000 joves que realitzaven el servei militar van ser els responsables de construir les fortificacions. Van fer-ho en unes precàries condicions, en paratges de difícil accés, sense cap mena de maquinària. En alguns casos , disposaven de mules per arrossegar el material de construcció, encara que, depenent de la dificultat del terreny, en algunes ocasions, ni això. Enginyers i sapadors també van participar en la construcció de la línia de fortificació del Pirineu.
Després d’investigar a fons, els experts en el tema asseguren que els presoners de guerra no van formar part de la construcció de Línia Pirineus. Això es deu al fet que era una obra estrictament secreta i, consegüentment, l’objectiu primordial era que l’enemic no en tingués cap mena d’informació ni detall sobre el projecte.
Els assentaments es van construir en terrenys particulars i comunals, sense comptar amb el consentiment dels seus propietaris, els quals majoritàriament eren pagesos. Es van construir amb formigó armat, mentre que la part exterior es recobrien amb pedres. La finalitat era que quedessin integrats al màxim en el paisatge i, per tant, fossin més difícils de ser percebuts per part de l’enemic.
A banda dels recursos humans, la infraestructura va suposar un elevat cost econòmic, i més tenint en compte la misèria que havia desencadenat la Guerra Civil. Per a construir un búnquer, es necessitaven tres tones i mig de ciment, un material escàs en aquell moment. Durant els anys quaranta, el ritme de construcció va ser frenètic. A principis dels cinquanta, a mesura que la tensió davant d’una possible invasió va anar minvant, el nombre de búnquers, també.
Mai van entrar en funcionament
Els assentaments de la línia Pirineus no es van arribar a utilitzar mai ni equipar amb armament. L’exèrcit espanyol va fer-ne inspeccions fins al 1985, data en què definitivament es van abandonar. Des de la seva construcció fins al setembre de 2018, les infraestructures defensives es van mantenir oficialment sota secret militar. Aquestes són algunes de les causes per les quals, generalment, són poc coneguts.
Des que van quedar abandonats, la immensa majoria de fortins han quedat oblidats i coberts per la vegetació. Això ha fet que alguns encara no hagin estat descoberts. Altres búnquers, però, s’han utilitzat com a refugis de pastors i transhumants, estables per al bestiar o nius habitats per la fauna salvatge. Amb els anys, aquest patrimoni també ha estat víctima d’alguns actes vandàlics.
En aquests moments, els únics búnquers que s’han condicionat i obert com a espai museístic al públic són els de Martinet i Montellà, a la Cerdanya. Tot i que no van estar en funcionament, han deixat una empremta inesborrable en el paisatge. Malgrat que cada vegada es va descobrint més informació sobre el projecte, encara són molt els enigmes que, per ara, no s’han pogut resoldre i esperen trobar una resposta.
Els búnquers de Bagà, recuperats després d’anys d’oblit
La muntanya de Coll de Pal, al terme municipal de Bagà, és una collada estratègica: a 2.100 metres d’altitud connecta el Berguedà amb la Cerdanya i la Catalunya Nord. Aquest paratge natural acull el centre de resistència número 50 de la Línia Pirineus, que va ser construït entre la primavera i l’estiu de 1950. Després de molts anys d’oblit, recentment l’Ajuntament de Bagà ha creat una ruta històrica per donar a conèixer aquestes estructures defensives.
«L’objectiu de la iniciativa és oferir un nou recurs turístic, així com donar valor a aquest patrimoni històric que tenim a la vila», assegura l’alcalde de Bagà, Lluís Casas. A més, Casas exposa que darrere el projecte hi ha hagut «una important tasca d’investigació històrica». Ambdós itineraris disposen d’un codi QR que permet consultar la història de cada una de les tipologies defensives.
D’una banda, la Ruta del Serrat Gran presenta un recorregut lineal de 2 quilòmetres i 318 metres de desnivell. S’inicia el trajecte en direcció al Serrat Gran, on es poden trobar diverses zones amb construccions militars: búnquers d’observació, d’atac i de refugi de personal.
De l’altra, la Ruta Puigllançada compta amb un recorregut, també lineal, de 0,8 quilòmetres i 124 metres de desnivell. Sortint des de Coll de Pal, se segueix mig quilòmetre pel camí marcat i després es continua cap a l’esquerra. Des d’allà, es camina en línia gairebé recta i es pot visitar dos búnquers de metralladora.
Un dels impulsors d’aquestes rutes ha estat l’historiador Cristóbal López, el qual fa més de deu anys va començar a investigar sobre els búnquers de Coll de Pal. López explica que els fortins que conformen aquest centre de resistència, catalogats com a zona passiva, els va anar localitzant progressivament, fins a finalment arribar a trobar-ne un total de sis. «És interessant, perquè aquí podem veure les diferents tipologies existents de búnquers», relata López. L’historiador baganès afegeix que aquesta zona inicialment havia de tenir més búnquers.
Gerard Folcrà, guia turístic de Pedratour, empresa que gestiona Turisme Bagà, reconeix que es tracta d’un patrimoni «molt desconegut entre els habitants de la vila de Bagà». A la vegada, el guia manifesta que aquesta part de la història «ens permet, també, fer la següent reflexió: saber d’on venim per saber cap a on anem». Des de Turisme Bagà informen que, de cara a la primera quinzena de setembre s’està planificant una visita guiada oberta a tothom.
El Parc dels Búnquers,espai de memòria
Situat a Martinet i Montellà, a la Cerdanya, el centre treballa per recuperar i divulgar la història de la línia Pirineus
El Parc dels Búnquers de Martinet i Montellà, situat a la Cerdanya i en ple cor del Parc Natural del Cadí-Moixeró, permet retrocedir en el temps i situar-se en el context de postguerra, el franquisme i la Segona Guerra Mundial. Aquest centre d’interpretació, que és l’únic d’aquestes característiques a l’estat espanyol, treballa per recuperar i difondre la memòria històrica i el llegat de l’Organització Defensiva dels Pirineus.
L’espai, obert al públic el maig de 2007, compta amb un itinerari senyalitzat que permet descobrir un conjunt de búnquers diferents, els quals van ser condicionats per a ser visitats. Alguns d’aquests són nius de metralladora, fusells o artilleria. Al mateix temps, els visitants poden endinsar-se en un sorprenent entramat de galeries subterrànies interconnectades entre si. Prèviament, el visitant pot situar-se en el context històric a través d’unes peces audiovisuals.
Marc Pont, guia del parc, destaca la posició estratègica on es van construir els fortins de Martinet i Montellà, inclosos dins el centre de resistència 53, el qual era catalogat militarment com a zona perillosa. «Aquí s’estreteix la vall del Segre, que separa la Cerdanya amb l’Alt Urgell», exposa Pont. Així mateix, l’expert afegeix que la Cerdanya és «una de les valls més accessibles del Pirineu», d’aquí que aquesta zona es trobi especialment blindada.
El centre d’interpretació està obert des de Setmana Santa fins a la tardor i registra uns 4.000 visitants anualment. El públic procedeix d’arreu, però principalment de Catalunya i també de França. «Els visitants queden sorpresos quan fan la visita, perquè la majoria, d’entrada, pensen que els búnquers són de la Guerra Civil», indica Laura de Castellet, historiadora i guia del Parc dels Búnquers. De Castellet remarca la tasca pedagògica que es realitza constanment , un dels principals propòsits del parc.
Enguany, des del Parc dels Búnquers, en coordinació amb Servei Civil Internacional, s’ha impulsat un projecte per a la recuperació d’un conjunt de més de 300 metres de trinxeres i fortificacions a la llera del riu Segre. La primera fase de la iniciativa s’ha iniciat aquest estiu, concretament al juliol, a través d’un camp de treball format per joves locals i internacionals. Aquesta acció segueix la línia d’investigació i recerca que es porta a terme contínuament des del parc.
Paral•lelament, el centre ofereix durant l’època estival un escape room ple d’aventura que transporta als participants l’any 1945. Des del parc asseguren que aquesta proposta van posar-la en marxa l’any passat i resulta «un èxit total de participació». L’activitat, que s’organitza en grups de dues a deu persones, es realitza sota reserva prèvia els dijous i dissabtes d’estiu a les 7 de la tarda.
Al mateix temps, el parc organitza, amb el suport de l’Ajuntament de Montellà i Martinet, una caminada popular que té com a finalitat donar a conèixer aquesta gran defensa militar i el moment històric que la rodeja. ‘La Búnquerada’ enguany arriba a la tercera edició, que tindrà lloc el 6 d’octubre. Com a novetat, aquesta edició s’afegeixen nous búnquers que no havien estat localitzats fins fa poc. En total, l’itinerari ressegueix una cinquantena de fortins.
Un portal web cataloga els diferents fortins
El projecte, que s’anomena ‘Mapa de la línia P’, s’encarrega d’identificar i cartografiar el conjunt de búnquers del Pirineu
El ‘Mapa de la Línia P’ és un projecte digital col•laboratiu, iniciat el 2015, que té com a missió principal catalogar i donar a conèixer els búnquers que s’estenen per tota la serralada del Pirineu, des del Cap de Creus fins al País Basc. Per ara, la recerca ha indentificat un total de 2.870 fortins, els quals es troben minuciosament cartografiats i fotografiats.
El treball, impulsat pel francès Nicolás Barre, persegueix diferents objectius: organitzar excursions històriques al Pirineu, donar valor a aquest patrimoni, preservar la memòria de la històrica pirinenca, potenciar un nou recurs turístic, comprendre l’estratègia del sistema de defensa de la Línia Pirineus, oferir una proposta dirigida a famílies, entre d’altres.
«Durant els meus estudis vaig realitzar una tesi sobre edificis abandonats i exploració urbana. Visc al Pirineu central i el meu desig era conèixer millor la Línia P i descobrir búnquers que hi ha a prop de casa», explica Barré a la seva pàgina web. Llavors va ser quan el dissenyador web va començar a portar a terme aquesta recerca històrica, que va creixent de mica en mica.
Les persones que localitzen un búnquer, ho poden comunicar mitjançant el correu electrònic que s’indica en el mateix web. Per ara, el fortí que s’ha localitzat a major altitud es troba a 2.507 metres d’altitud. A través de les fotografies, es pot observar que, depenent de les zones on es van erigir, els fortins presenten diferències notables.
El web disposa d’un apartat on, a través de models dissenyats en 3D, es poden observar en 360º les diferents tipologies de fortins de la Línia Pirineus, amb l’armament inclòs al seu interior: búnquer per a fusell metrallador, búnquer per a metralladora, búnquer per a canó antitancs, búnquer per a metralladora antiaèria, búnquer per a morter, búnquer d’observatori i búnquer de refugi.
El portal inclou un elaborat eix cronològic amb els principals esdeveniments que van marcar l’Organització Defensiva dels Pirineus. Al mateix temps, el portal recomana tota mena de material relacionat amb aquesta història, per a qui vulgui conèixer-la amb més profunditat. D’aquesta manera, l’autor recomana diferents llibres, articles, documentals, investigacions, projectes multimèdia, etc.
‘El Mapa de la Línia P’, que s’ha convertit en un treball de referència sobre l’Organització Defensiva dels Pirineus, desperta l’interès dels amants de la natura i la història, però també de les persones aficionades al moviment ‘urbex’. Aquesta afició consisteix a visitar i fotografiar llocs abandonats o en desús, en aquest cas les antigues estructures militars de la Línia Pirineus, sense modificar ni malmetre l’espai.
Finalment, el projecte ofereix alguns consells a l’hora de visitar els búnquers. Es recomana portar casc per evitar cops, disposar d’una llanterna, anar alerta on es posen els peus, portar eines de jardineria pot ajudar a retirar la vegetació que cobreix les entrades, tenir present que els fortins poden ser de propietat privada, no molestar els ratpenats que poden habitar a l’interior, no fer malbé les construccions, etc. D’aquesta manera, el projecte web pot servir de guia útil a l’hora de visitar aquest patrimoni.
