Des de ja fa dècades el Mercat Municipal de Berga és un tema de conversa recurrent a causa del declivi progressiu que està patint. Els comentaris han anat in crescendo les darreres setmanes perquè s’ha reobert els usus de futur. Ubicat en ple cor del barri vell de la ciutat, durant molts anys havia estat un punt ple de vida i comerç, però els seus moments d’esplendor van quedar enrere ja fa temps. El murmuri dels paradistes i clients s’ha substituït pel silenci. En aquests moments, en un espai desangelat, només hi queden dues parades actives.
Abans de la construcció del Mercat Municipal, l’emplaçament estava ocupat per la residència i església de les Germanetes dels Ancians Desemparats. Aquest patrimoni oblidat va desaparèixer el 1975, justament fa ara 50 anys. Diferents berguedans, i amb la perspectiva del temps, consideren que es tracta d’una de les pèrdues arquitectòniques més greus a la ciutat. Tres anys després de la seva demolició, el 1978, el Mercat Municipal va obrir les portes al públic.
Un convent de monges durant 80 anys
Les Germanetes dels Ancians Desemparats s’instal·len a Berga, a l’actual carrer Mossèn Huch, el 1893. Aquesta congregació religiosa femenina havia estat fundada vint anys abans a Barbastre (Osca) per Santa Teresa Jornet Ibars i Saturnino López Novoa. De fet, el segle XIX coincideix amb la fundació d’un gran nombre d’ordres religiosos a l’estat espanyol.
«Des de l’Església i els ajuntaments se sol·licitaven els serveis de les Germanetes perquè fessin la funció de cuidar gent gran sense família ni recursos econòmics, una necessitat que en aquells moments mancava a Berga», explica l’investigador local Roger Cortina. Amb aquesta missió, doncs, les Germanetes dels Ancians Desemparats arriben a la capital del Berguedà.
L’asil va estar en funcionament fins al setembre de 1973, moment en què, a causa de l’antiguitat de l’edifici i la degradació que patia, es construeix un de nou a tocar del passeig de la Indústria: l’actual residència Nostra Senyora de Queralt. Dos anys després, el 1975, s’enderroca l’antic convent.
Mossèn Huch, l’impulsor
Mossèn Ramon Huch i Obiols (1838-1903) va veure la necessitat que algú es fes càrrec de la gent gran més necessitada de la ciutat, per tal que els avis passessin dignament els últims anys de la seva vida. Casualment, mossèn Huch havia rebut una herència, de format econòmic i de propietats, provinent d’una seva tieta.
Els diners, però, no eren suficients per a posar en marxa l’asil, que pretenia ubicar-lo a la zona on la seva tieta tenia les propietats que li va deixar en herència. Davant d’aquesta situació, el capellà, que tenia moltes coneixences, va sol·licitar donacions econòmiques a la gent benestant de Barcelona.
A la vegada, el bisbe li havia promès a mossèn Huch una donació de diners important, però amb la condició que les monges fossin de l’ordre religiós que ell establia. «El bisbe tenia un compromís amb unes monges franceses. Aquestes monges, però, parlaven castellà i mossèn Huch no ho va acceptar», relata el berguedà Roger Cortina.
En aquest sentit, Cortina matisa que «en aquells temps, la majoria dels avis eren catalans i no dominaven el castellà. Per això, mossèn Huch volia que la gent gran pogués passar els últims dies de la seva vida parlant el seu idioma». En conseqüència, el bisbe no va donar-li els diners. Tanmateix, el capellà no es va rendir i va veure una oportunitat en les Germanetes dels Ancians Desemparats de València.
Antigament, el carrer on s’erigia l’asil de les monges s’anomenava carrer del Balç Jussà i, durant poc temps, a finals del segle XIX, carrer Unió. Després de la mort de mossèn Huch, l’Ajuntament de Berga va decidir que el carrer portés el nom del fundador i benefactor del convent. «Era considerat una persona pietosa, escrupolosa i era tinguda com un sant per la gent de l’època», assenyala Cortina.
L’església, la joia del convent
Al costat de l’asil de les monges, l’any 1904 es va construir una església de grans dimensions. L’arquitecte barceloní Roc Cot i Cot (1865-1909), que en aquell moment exercia d’arquitecte municipal de Berga, va ser el responsable de dissenyar i projectar el temple. Cot, considerat arquitecte modernista, va ocupar aquest càrrec municipal des de l’any 1903 fins al 1908.
La façana, que era totalment simètrica respecte a l’eix central, donava al carrer Mossèn Huch. En canvi, l’absis de l’església, a la ronda Moreta. El berguedà Roger Cortina destaca que tant el convent com l’església «donaven una personalitat molt característica al carrer». L’interior comptava amb uns vitralls «molt elaborats i bonics», confirma. El temple es dividia en tres nivells diferenciats, els quals estaven separats a través d’elements decoratius.
En primer lloc, el nivell inferior comptava amb l’entrada principal de l’església, a la qual s’accedia a través de tres graons. L’entrada estava coronada per un seguit d’arcs concèntrics de mig punt que configuraven un frontó semicircular. A banda i banda de la portalada hi havia dues columnes molt esveltes amb base i capitell d’estil corinti. La façana lluïa, també, dos escuts a banda i banda: el de la ciutat de Berga i el de les Germanetes.
En segon lloc, el nivell central estava format per tres finestres acabades en un arc de mig punt. La finestra del mig era més gran que les laterals. De fet, els vitralls eren un dels elements decoratius més significatius de l’església. El segon nivell se separava del tercer mitjançant una cornisa esglaonada, formada per quatre nivells, amb decoració vegetal.
Finalment, el nivell superior era protagonitzat per un campanar d’espadanya d’un sol ull, que sobresortia lleugerament de la coberta de l’església, i coronat amb una creu de pedra de dimensions considerables. L’única decoració que presentava el campanar era una cornisa amb decoració vegetal.
L’última missa que s’hi va oficiar va tenir lloc el 20 de setembre de 1973. Les obres de demolició es van portar a terme dos anys després. «L’enderroc va ser un xoc per a la gent de Berga, perquè l’església no estava ruïnosa; s’havia conservat fins a última hora», expressa Cortina. La major part del material del temple va ser destruït, mentre que alguns objectes van córrer més sort i van ser venuts a antiquaris o van acabar en mans d’algunes famílies de la ciutat.
El Mercat Municipal, el substitut
En sessió plenària del 4 de setembre de 1975, l’Ajuntament de Berga aprova que a l’antic solar que ocupava la residència i església de les Germanetes, i que ha adquirit, construirà un mercat municipal de dues plantes, així com diferents locals comercials i habitatges. Al mateix temps, s’acorda que s’hi erigirà l’estació d’autobusos i un bar, una obra que finalment no es va arribar a executar. Un any abans, el consistori ja havia començat a treballar en el projecte.
En el mateix ple s’estableix que el nou mercat municipal disposarà d’un total de 105 parades, distribuïdes de la següent manera: fruites i verdures, 17; carnisseries, 16; comestibles, 13; xarcuteries, 12; peix fresc i marisc, 8; pesca salada i conserves, 8; polleries, 7; ouateries, 6; llegums, 4; menuts, 3; bars, 3; forns de pa, 2; quioscos, 2; torradora de cafè, 1; bomboneria, 1; estanc , 1; floristeries, 1.
A l’hora d’adjudicar les parades, l’Ajuntament de Berga acorda que tindran preferència les peticions formulades pels veïns de la ciutat. Paral·lelament, es redacten els preus d’adjudicació per a cada tipus d’establiment, d’acord amb les normatives vigents del moment. Simultàniament, es decideix que, sense autorització del consistori, no es podran obrir punts de venda diferents dels establerts.
El Mercat Municipal, amb una superfície comercial de 700 m2, va entrar en funcionament l’any 1978, aviat farà 50 anys. Les instal·lacions tenen entrada pel carrer Mossèn Huch i per la ronda Moreta. La realitat és que, finalment, l’espai no va arribar mai a acollir el centenar de parades que es preveien en un principi, sinó que en van ser una cinquantena aproximadament en els moments de major activitat.
El declivi d’aquest espai es va desencadenar, sobretot, arran de l’obertura de grans supermercats. Per altra banda, la pandèmia, també va ser una forta sotragada per al mercat. Des de llavors, ha anat veient com progressivament les parades anaven abaixant la persiana. A dia d’avui, les instal·lacions compten amb dues parades en funcionament: La Valenciana i Casa Madriles.
El convent va refugiar la Mare de Déu de Queralt
Durant la Guerra Civil, la imatge de la Mare de Déu de Queralt va estar guardada a la sala de plens de l’Ajuntament de Berga, però més tard es va decidir traslladar-la a l’asil de les Germanetes dels Desemparats perquè estigués més segura. D’aquesta manera, durant l’últim mig any de la guerra, la marededeu va estar amagada en aquest indret.
Un cop acabada la guerra, i quan tothom es pensava que la imatge estava perduda, va començar a córrer la veu que s’havia salvat i que s’amagava a les Germanetes. Tot i que l’església de les Germanetes es trobava en mal estat per les destrosses que havia patit, es va preparar un altar improvisat per venerar la marededeu.
Així, el 23 d’abril de 193 es va organitzar una multitudinària celebració religiosa, amb l’església i el seu exterior ple de gom a gom, per celebrar la recuperació de la imatge de la Mare de Déu de Queralt. En el marc de la mateixa celebració va tenir lloc la primera audició de sardanes a Berga després de la Guerra Civil.
Tota una vida treballant al mercat
L’Anna Capdevila regenta La Valenciana, una parada que forma part de la història del Mercat Municipal. Els seus sogres, d’orígens valencians, van ser els responsables d’engegar la fruiteria, que enguany compleix 70 anys. Ella va començar a treballar en aquesta parada quan es va casar amb el seu marit. Abans, però, ja treballava al Mercat Municipal; es va iniciar amb 16 anys fent de dependenta a la floristeria i, després, a la Casa Madriles.
Així, doncs, l’Anna fa 36 anys que ve cada dia a treballar en aquestes instal·lacions. «Aquest espai cada vegada ha anat a menys, i és una llàstima perquè un mercat és necessari, és poble», confessa Capdevila. En aquesta línia, explica que els queden tres anys de concessió i tenen assumit que «és una pena molt gran, però segur que el marcat tancarà». Malgrat les dificultats, la fruitera despatxa amb un somriure i demostra la passió que té per aquesta feina.
La paradista destaca convençuda que el millor de la seva feina és el tracte de proximitat amb els clients. Per contra, opina que les grans superfícies comercials «no tenen res a veure amb els mercats de tota la vida, perquè són com robots». «Aquí els clients no només venen a comprar, també venen a parlar i nosaltres els escoltem», afirma. Alhora, es mostra agraïda perquè «la nostra clientela és molt fidel, la majoria dels clients són de fa molts anys».
En paral·lel, exposa que els comerciants es fan càrrec de la neteja, d’obrir i tancar portes, així com del manteniment de les instal·lacions. A més, ella ha estat la impulsora de decorar els carrers del mercat i algunes de les parades tancades, a la vegada que ha creat un parc infantil davant de la seva fruiteria, amb el propòsit que l’espai «no es vegi tan buit i tingui més vida».
La visió de futur apunta cap a un espai polivalent
L’Ajuntament de Berga assegura que està treballant per donar nous usos a l’espai, que podrien conviure amb la part comercial. El regidor d’Urbanisme, Aleix Serra, assenyala que s’han marcat l’objectiu de definir com ha de ser el projecte durant aquest mandat i afirma que ho faran «d’acord amb les parades que encara es troben actives». «No ens imaginem que torni a ser un lloc amb molta activitat comercial», lamenta.
«Tenim sobre la taula diferents propostes, també per part dels grups de l’oposició i hem de veure com es pot finançar i també com es pot mantenir», apunta el regidor. Serra explica que la idea de l’equip de govern inclou espais polivalents, com oficines, sales de lleure o locals per a entitats. A més, el consistori manté la iniciativa de dedicar bona part de l’espai a aparcaments, tal com ja havia anunciat anteriorment.
Per altra banda, Berga Grup Independent (BeGI) ha elaborat un projecte, sota el nom Espai Mercat, que pretén transformar i revitalitzar l’edifici i el seu entorn. «Tenim molt clar que ha de ser un projecte per dinamitzar el barri vell i, sobretot, ha de ser atractiu perquè aquest espai torni a tenir vida», afirma la regidora i portaveu de BeGI, Judit Vinyes. «La resta de mercats d’Europa s’han adaptat als nous temps i a les noves necessitats, i aquí volem fer el mateix», declara Vinyes.
El projecte contempla reubicar les parades de proximitat existents i convertir la zona central en un gran espai polivalent que pugui acollir fires, mercats, exposicions, etc. En els plànols s’inclou, també, una cafeteria-bar amb show cooking que s’abasteixi dels productes de les parades, així com un espai lúdic a la planta baixa per a la gent jove. Tal com expliquen, l’edifici també allotjaria els estudis de Ràdio Berga i un espai de coworking, entre d’altres.
L’arquitecte i regidor de BeGI, Lluís Minoves, assegura que ha de ser «un lloc agradable, ple de llum i vida». Per això, opten per obrir la façana de la part de la ronda Moreta. «D’aquesta manera, entraria llum natural i deixaria de ser un espai fosc». Alhora, es projecta una rampa suau des de la plaça de les Cols i ascensors per aconseguir un vial directe al mercat. «L’edifici ja el tenim i estructuralment es conserva bé, per tant, no es necessiten obres colossals», constata.
