5 llibres recomanats sobre el dol

La pèrdua d’una persona estimada pot ser una situació complicada d’assimilar. El procés de dol que se'n deriva és “únic per a cada persona, perquè cada individu ha de fer el seu procés d’acceptació i gestió emocional del canvi que suposa a nivell personal la pèrdua”, segons detalla Judit Trench, psicòloga clínica experta en dol que condueix els grups de dol de Mémora a Manresa.

Curar-se llegint 

Tot i que la literatura se sol relacionar amb l’entreteniment per les històries que expliquen les novel·les o amb l’aprenentatge de diferents disciplines, els llibres també es poden convertir en un recurs terapèutic per afrontar diverses situacions vitals. Se’n diu biblioteràpia.  

Amb motiu de la diada de Sant Jordi, Fundació Mémora edita des de fa una dècada un llibret amb recomanacions de lectures sobre acompanyament al dol i gestió de les emocions. Tal com explica la psicòloga col·laboradora de Mémora, “la lectura pot ser una eina molt útil per aprendre a gestionar la mort d’una persona propera perquè hi ha llibres més instructius que poden ajudar algunes persones, però cal destacar que els que narren experiències personals també poden ser de gran ajuda, doncs permeten que els lectors se sentin identificats amb els sentiments que s’expliquen”.  

De la selecció d’enguany, Trench destaca el llibre No hi ha paraules. Assumir la mort d’un fill del filòsof Francesc Torralba. Considera que llegir reflexions profundes sobre la pèrdua pot ajudar les persones que estan passant un dol a adoptar noves perspectives. Tanmateix, “la lectura sobre el dol no està indicada per a tothom, si una persona que no ha llegit mai perd una persona estimada, és probable que no vulgui començar amb aquesta afició”.  

Cada dol és únic 

Per a Trench és fonamental tenir en compte el fet que cada persona “ha de marcar el seu propi temps i no forçar-se a processar la pèrdua de seguida”. Assenyala les sessions de teràpia individuals i els grups de dol com a mecanismes útils per explicar els sentiments i alliberar-se de molta pressió, ja que “es crea un espai de confiança per poder parlar tranquil·lament”.  

Tots els dols són necessaris segons explica la psicòloga perquè “si no fem el procés de dol, es desperten molts més problemes que si passem per totes les fases d’un dol". L’objectiu no és oblidar aquella persona ni els moments compartits amb ella sinó “crear una realitat diferent on aquesta persona ja no hi és, però encara és als nostres records”. La psicòloga remarca la idea que “l’objectiu no és tornar a estar bé, sinó poder estar tranquil i recuperar la serenitat” 

També destaca que el dolor que se sent durant el dol “dependrà de la relació que tinguéssim amb la persona i el lloc que ocupés en la nostra vida” i el fet que dos dols “mai no es podran comparar”.  

Com tractar el dol infantil

La mort d’una persona propera durant la infància pot convertir-se en un tema complicat de tractar per a la família. En les recomanacions literàries que Fundació Mémora ha fet al llarg d’aquests deu anys hi ha El fil invisible de Míriam Tirado, un llibre que segons la psicòloga “s’ha de treballar conjuntament amb els infants perquè pugui ajudar a explicar als més petits de la casa els vincles que ens uneixen a les persones que estimem, encara que ja no hi siguin”.  

La recomanació general per tractar aquest tema amb els infants és “no mentir ni explicar històries que els puguin confondre, adaptar el missatge a l’edat del nen, però sempre explicant que aquella persona ja no és entre nosaltres”, com subratlla Trench.  

Servei d’acompanyament al dol 

La Fundació Mémora ofereix a les famílies un programa gratuït d’atenció al dol en format presencial, telefònic i online. També disposa d'un servei de suport telefònic les 24h amb atenció d’un expert, grups de dol – en el cas de Manresa, es duen a terme a l’Espai de Suport Mémora Manresa Bages ubicat al carrer Carrió número 10 –, sessions individuals presencials i la comunitat online ‘Tu apoyo en red’.  

En els grups de dol, coordinats per psicòlegs especialitzats, els usuaris poden compartir la seva experiència amb altres persones que estan passant per la mateixa situació en un espai segur i obert, trencant així amb tot tipus de tabú i por a expressar els sentiments. Segons Trench, “de vegades les persones tenen la necessitat de compartir la seva experiència amb els altres, però hi ha ocasions en què només volen escoltar les experiències alienes i amb això ja poden millorar”.