Del bressol de la llunyana (a final del segle XIX) Suïssa fins a deixar una profunda empremta als peus de Montserrat, amb un tren, el cremallera, com a nexe de connexió. Aquestes són les peces principals d’un personatge de qui s’acaba de complir un segle de la seva mort, i que encara avui és recordat a Monistrol amb un bust i un carrer. Un lligam i una petjada que, amb motiu d’aquest centenari, la població ha tornat a fer aflorar mitjançant una exposició, de la mà del monistrolenc i estudiós de Montserrat David Blasco Planesas.
El personatge central d’aquesta història és Julià Fuchs i Liègme (1871-1925), lligat per sempre més, però no només, a aquest servei icònic que va ser l’antic tren cremallera de Montserrat. Aquest 26 de maig s’han complert cent anys del decés de qui és un dels personatges més recordats del vell tren dentat. El seu nom, el de Julià Fuchs, ha quedat lligat per sempre a la història de l’antic cremallera, sobretot en el record de moltes famílies de Monistrol i Castellbell i el Vilar que el van conèixer i que han transmès de pares a fills vivències o anècdotes relacionades amb qui es coneixia com Don Julián.
David Blasco, promotor de la mostra que ara en recupera i realça la figura, explica que ho va començar a constatar ja fa gairebé tres dècades, el 1997, quan preparava un llibre sobre el cremallera: «a gairebé totes les entrevistes sortia el nom de Don Julián, tot recordant el tracte afable que tenia cap als seus treballadors. Ens deien que era estricte, exigent i recte, però també que era amable i respectuós amb els seus subordinats». Per això, remarca, «no és estrany que, poc després del seu decés, un grup de gent volguessin perpetuar la memòria d’aquell enginyer suís amb un monument per subscripció popular», que es va inaugurar el 1928. I afirma que «al llarg del temps, mai han faltat articles en tota mena de publicacions que han parlat de la seva persona».
Blasco ha cercat i conreat la trajectòria d’aquesta figura tan recordada encara a Monistrol de Montserrat, i d’ell és aquesta biografia que ressenyem a continuació.
Julien Paul Louis Fuchs i Liengme va néixer a Lausana i va ser el segon de cinc germans. La referència més antiga, segons tradició familiar, és que estudià la carrera d’enginyer de ferrocarrils al Polytechnikum de Zúric, i que després d’acabar els estudis contribuí a la construcció de la línia suïssa de Viège-Zermatt, feta entre 1888 i 1892. Gràcies a una fotografia realitzada per commemorar aquella efemèride, el podem veure amb poc més de 21 anys. Aquesta fotografia és interessant per un altre motiu: si examinem els altres membres del grup on apareix, hi veiem dos personatges també vinculats a la construcció del cremallera de Montserrat: Julien Chappuis i Ernest de Stockalper.
Efectivament, el 1891 trobem en Chappuis dirigint les obres de la línia de Montserrat, amb el seu compatriota Stockalper com a ajudant. Després de la seva inauguració, el 6 d’octubre de 1892, i un cop estructurada la companyia, Chappuis va quedar com a enginyer en cap, i el càrrec d’enginyer-cap d’explotació recaigué en Charles Dulong de Rosnay. Però en poc més de cinc anys la companyia va tenir quatre caps d’explotació. Probablement va ser aleshores que Chappuis va proposar a la companyia la incorporació de Julià Fuchs a la línia de Montserrat.
Així, doncs, a punt de complir 26 anys, signava el contracte amb la Companyia del Cremallera el 20 de novembre de 1897 si bé, oficialment, ocupà el càrrec de cap d’explotació de la línia l’1 de gener de 1898. Va fixar el seu habitatge al primer pis de l’estació de Monistrol-Vila, per passar el 1922 a la torre que es va fer construir a l’indret dels Bacus, prop de l’estació de Monistrol-Enllaç. Una de les primeres actuacions va ser el 1899 quan, a conseqüència d’una sequera, va fer construir un dipòsit d’aigua annex al que ja hi havia a Monistrol-Vila, amb una capacitat de 400 m3, i també una carbonera amb capacitat per a 300 tones, que era la quantitat de carbó aproximat que es consumia anualment.
Un dels primers escrits que testimonia les atencions que tenia Fuchs envers als passatgers del cremallera, el trobem en un llibret que es va fer com a record de l’estada que varen fer al santuari els treballadors de la fàbrica de Manuel Marquès, de Vilanova i la Geltrú, del 13 al 15 de juny de 1902. El cronista i organitzador de la romeria, mossèn Gaietà Soler, escriu que per fer el transbordament de l’estació del Nord a la línia del cremallera, a Monistrol-Partida, «el gefe d’esplotació, Juliá Fuchs, dirigí l’operació ab tota amabilitat y galanteria».
Una escala al Cavall Bernat
Retornant al cremallera, destaquem que el mateix 1902 Fuchs va començar a estudiar la possibilitat que la línia arribés fins a l’estació de Monistrol-Nord, i el 1903, va fer substituir el telègraf pel telèfon per comunicar-se millor entre les estacions. També per aquella època —1902-1905— el doctor Antoni Barbarà i Riudor, metge del santuari, va deixar escrites unes anotacions d’un altre projecte de Fuchs, que era el d’escalar el Cavall Bernat per mitjà d’una escala en espiral metàl·lica fixada a la roca, per poder arribar fins arribar al cim, on hi hauria un mirador.
Prolífica trajectòria
A finals de 1906 la companyia elogià la persona de Fuchs per la seva plena dedicació a l’empresa i, atès que s’exhauria el seu contracte, el renovà per a satisfacció de tots, tant per part dels empleats com pels directius de l’empresa. Una de les proves de la seva generositat, la trobem a la Revista Montserratina de 1908, on hi llegim que unes 130 nenes de les Germanes Dominiques de Monistrol varen fer una jornada a Montserrat i que «després d’un higiènic passeig pels voltants del monestir, van entrar al restaurant, on se’ls va servir un esplèndid berenar, degut a la generositat del senyor director del ferrocarril de cremallera, D. Julián Fuchs, a càrrec del qual van anar també les despeses del viatge».'
El 1909, amb l’arribada del fluid elèctric a Monistrol, Fuchs adquirí un seguit de maquinària elèctrica per facilitar la feina al personal dels tallers que hi havia a Monistrol-Vila. El mateix any apareixia el Mapa Topogràfich de la Muntanya de Montserrat, delineat per Joan Cabeza, amb el qual Fuchs també havia participat.
A Monistrol col·laborà, a partir de 1903, amb el rector, Joaquím Canyís. Una de les obres més importants que ambdós portaren a terme foren les del col·legi de Santa Anna, a tocar a la capella del mateix nom que hi havia a l’extrem del pont, i que s’inaugurà l’1 de setembre de 1910. També van ser gestions seves, per a benefici dels monistrolencs, la vinguda de la Caixa de Manresa al poble, i l’estudi que realitzà el 1915 per a la xarxa de distribució de l’aigua potable a les cases del poble. Aquest darrer projecte no el va poder veure materialitzat en vida, ja que s’inaugurà el 1928.
Un cremallera fins a Sant Jeroni?
Tornant al cremallera, veiem que el novembre de 1910, la Revista Montserratina es feia ressò del projecte de Fuchs de perllongar el cremallera des de l’estació de Montserrat fins a uns 200 metres del cim de Sant Jeroni, aproximadament on anys després es construiria l’estació superior de l’aeri de Sant Jeroni. La prolongació d’aquest nou ramal, seria d’uns 4,8 km. Finalment, tot i ser aprovat pel Govern el 1912, mai no es va arribar a dur a terme.
Oliveras per carbó
El 31 d’octubre de 1913, Fuchs, de religió protestant, era batejat segons el ritu catòlic a la catedral de Barcelona pel prevere Manuel Barguñó. Poc després, el 7 de novembre de 1913, s’oficià el casament de Julià Fuchs amb Maria de les Neus Claparols. Fruit del matrimoni, varen tenir dos fills; Juli i Pere.
Durant la primera Guerra Mundial (1914-18) el cremallera no podia rebre carbó anglès per les locomotores degut al conflicte bèl·lic. Fuchs ho solucionà adoptant una mesura que va ser bastant criticada en aquella època, i que va consistir en tallar moltes oliveres de la zona per tal de proveir-se de combustible.
Pensant en els treballadors, va introduir un seguit de millores a la línia, com ara la creació el 1915 d’un economat a l’estació de Monistrol-Vila, on aquests podien comprar diversos productes a uns preus mòdics, i una mena de Seguretat Social. També, si els treballadors hi estaven d’acord, els retenia una part del sou per dipositar-los a un compte corrent, i així disposar amb el temps d’uns petits estalvis.
El funicular de Sant Joan
El 1917 es constituí la Compañía Anónima de Funiculares y Ascensores (C.A.F.A.) que construiria el funicular de Sant Joan. Les obres les dugué a terme l’enginyer Santiago Rubió i Tudurí, el qual, en unes notes sobre l’acabament de la línia comentà: «Una greu malaltia va privar-me durant tres mesos de continuar al front del funicular els treballs que mancaven. D. Juliá Fuchs, distingit director d’explotació del ferrocarril de cremallera, va substituir-me, ja que ell estava destinat a assumir la direcció del nou ferrocarril (funicular)».
Tots aquests anys de treball i dedicació es veieren reconeguts quan l’Ajuntament de Monistrol, en sessió ordinària del 13 juny de 1918, li notificava que «fent-se intèrpret del sentir general d’aquest veïnat pels desinteressats serveis prestats al mateix, ja en els estudis científics i tècnics per a l’elevació i distribució d’aigües potables, realització d’importants millores de sanejament i embelliment de la població i, en definitiva, gran iniciador i cooperador a tot el que atén a la instrucció cultural i moral del veïnat, acordàrem per unanimitat nomenar Fill Adoptiu d’aquesta vila Don Julián Fuchs Liegme, enginyer en cap del Ferrocarril de Cremallera, que porta fins al monestir de Montserrat». En record d’aquell nomenament, el Consistori entregà a l’homenatjat un bell pergamí amb el títol de fill adoptiu de Monistrol.
Mesos més tard, el consell d’administració de l’empresa del funicular nomenava Fuchs director d’explotació de la línia, el 6 d’agost de 1918. Finalment, el funicular s’inaugurava l’1 setembre de 1918. En les fotografies d’aquell dia, el podem veure al viatge inaugural junt amb l’abat Marcet i altres membres de la companyia.
El 1920, la companyia del cremallera, en vistes a la propera línia de ferrocarril que s’estava construint des de Barcelona fins a Manresa (la dels Catalans), adquirí per mediació de Fuchs una locomotora de segona mà a la línia suïssa del Gornergrat. Va resultar ser una bona adquisició, motiu pel qual la companyia adquirí dues unitats més a la mateixa fàbrica, aquesta vegada, però, noves de trinca. El parc motor del cremallera, doncs, es veié augmentat el 1920 per la locomotora número 6; el 1921, per la número 7 i el 1923, per la número 8. Després del decés de Fuchs, la companyia acordà que la locomotora número 6 portés el seu nom. Aquesta màquina es conserva a les cotxeres de Ribes-Vila, al cremallera de Núria.
Començant el 1924 seguiren altres reconeixements en la seva persona. La més significativa, l’aprovació per part de l’Ajuntament per posar el seu nom al que fins llavors era el carrer del Pont.
A mitjans del mateix any 1924, per indicació de la Companyia, Fuchs realitzà un avantprojecte per modificar l’estació de Montserrat, per fer-la més gran i tenir una platja de vies amb més capacitat per als trens, però a la fi no es va poder realitzar. També redactà un projecte per construir un tren-cremallera des de l’estació del Ferrocarril Transpirinenc de Ribes de Freser fins al santuari de Núria.
Una pulmonia fatídica
El principi de la fi va arribar quan Fuchs va sortir un dia amb el seu cavall —era el seu mitjà de transport habitual— a inspeccionar una carretera nova que, per encàrrec del monestir de Montserrat, s’estava construint, quan de sobte es topà amb una forta pluja. En trobar-se lluny de qualsevol nucli urbà, quan arribà a Monistrol havia agafat una pulmonia, i va ser tan forta que al cap de pocs dies moria. Era el 26 de maig de 1925, i tenia de 53 anys. La mort de Fuchs fou molt sentida, tant per la companyia del cremallera, com per Monistrol, Montserrat i els seus pobles veïns. Prova d’això, són les mostres d’afecte que quedaren reflectides en les memòries de la Companyia, i en les nombroses cartes personals adreçades a la seva vídua, Maria de les Neus Claparols, on es veuen reflectides en totes elles el sentiment i respecte que tenien cap a Fuchs.
Dies després del seu decés, un grup de monistrolencs crearen una comissió per aixecar un monument a Julià Fuchs, que es veié materialitzat tres anys després, i que va ser subvencionat per subscripció popular. Del bust fet de bronze se n’encarregà la foneria Gabriel Bechini, de Barcelona, i el seu cost va ser de 1.700 pessetes.
El 25 de març de 1928 s’organitzaren diversos actes a Monistrol amb motiu de l’acte d’inauguració del subministrament d’aigua al poble; es van beneir les reformes de la Font Gran i es va inaugurar un brollador al mig de la plaça, i també aquell dia, el carrer que fins aleshores es deia de Viserta, passà a anomenar-se carrer de Julià Fuchs i es va beneir per part de l’abat Antoni M. Marcet el monument tan desitjat i que perpetuaria la memòria de Julià Fuchs, quedant ubicat a l’estació de Monistrol-Vila. El monument, després del tancament del cremallera el 1957, resistí uns quants anys més al seu emplaçament original, fins que el 1971 l’Ajuntament de la població, volent preservar-lo, l’instal·là a una placeta situada entre els carrers Manresa i del Puig, on es troba encara actualment.
David Blasco Planesas
Estudiós de Montserrat
«Un tiet-avi va salvar una mà gràcies a Julià Fuchs»
David Blasco és, senzillament, un apassionat de Montserrat i el seu entorn. Membre fundador de l’associació monistrolenca Amics del Cremallera de Montserrat, creada el 1995, com a afeccionat a la història local i a la recerca de documentació i fotografies antigues de Monistrol, Montserrat i rodalia és coautor de llibres com El Cremallera de Montserrat. Història gràfica i viatge (1892-1957), i la segona part, el 2009, amb el títol Cap al nou Cremallera de Montserrat (1957-2003) , i també d’Amics del Cremallera de Montserrat.
Una inquietud monistrolenca i montserratina que l’ha dut, ara, ha crear l’exposició amb què reivindica la figura de Julià Fuchs en el centenari de la seva mort. Una figura que, tot i que ja coneixia per aquesta vocació montserratina, va començar a dimensionar fa tres dècades: «Quan vam fer la primera exposició del cremallera a Monistrol, 30 anys enrere, a la inauguració ens van venir descendents d’antics maquinistes i treballadors. Vam fer una taula rodona, i en aquell acte molts d’aquells fills o nets d’antics treballadors del cremallera van alçar la mà i van començar a explicar anècdotes de Don Julián, que és com tots l’anomenaven. I quan, l’any 1997-98, vam començar a fer el llibre del cremallera vam entrevistar antics maquinistes que encara eren vius i sobretot havien sentit parlar per part dels més veterans del tracte que els dispensava Don Julián i per tot el que va fer».
En aquest sentit, Blasco subratlla que «a Julià Fuchs jo inicialment el descobreixo com a personatge vinculat a la història del cremallera, però conforme anava parlant amb gent que hi havia tingut una relació directa o indirecta, anava agafant volum com a persona i personalitat. I és un personatge que si poguéssim anar furgant segur que donaria per molt més». Blasco hi tenia fins i tot una indirecta connexió personal, un tiet-avi del seu pare que havia treballat al cremallera de Montserrat i que guardava una vivència amb Fuchs que l’havia marcat: «Quan ja tenia més de 90 anys, un dia em va ensenyar una cicatriu que tenia a la mà i em va dir: ‘aquesta mà, si encara la puc bellugar és gràcies a Don Julián’. Em va explicar que quan treballava al cremallera de Montserrat, quan al vespre guardaven les locomotores a les cotxeres, les deixaven en punt mort i amb l’esquena les anaven empenyent. La qüestió és que ell feia poc que hi treballava i va posar la mà en un forat de la màquina per fer força, i va resultar que era l’espai on hi ha els èmbols. En el moment d’empènyer va notar una sotragada a la mà i quan la va treure va veure que els dits li queien cap endavant. Va començar a cridar, i allà hi havia Don Julián, que hi va anar corrents, es va treure el mocador de coll i amb aigua calenta de la locomotora li va embolicar per subjectar-li i el va traslladar al metge. I ell sempre deia que gràcies a la intervenció de Don Julián la va salvar».
L’autor de l’exposició sobre l’antic director del cremallera el considera un d’aquells «prohoms de l’època dels avenços industrials i les comunicacions, que més enllà del motiu pel qual ‘aterren’ en un país nou per a ells, hi arrelen i es preocupen pel seu desenvolupament. Va innovar en aspectes socials com l’economat i la caixa d’estalvis».
Per tot plegat, considera que aquest centenari de la seva mort era el moment per «mirar de fer-li una mica d’homenatge i de recuperar la seva figura. Perquè la seva empremta a Monistrol va més enllà del cremallera: la xarxa d’aigua, la portada de la caixa de pensions, l’economat, el col·legi de Santa Anna... Julià Fuchs és una persona que es dona al poble i que a Monistrol hi va deixar sentiment». I ho rebla subratllant el fet que, «quan es va morir, el 1925, al cap de poc ja es va crear una comissió per homenatjar-lo i, sobretot, deixar-ne memòria».
Una exposició en fa memòria
Dilluns passat, 26 de maig, coincidint exactament amb els 100 anys de la seva mort, Monistrol de Montserrat va inaugurar l’exposició que recorda la figura de Julià Fuchs a través de fotografies, documents i objectes personals. Comissariada per David Blasco, s’hi pot veure, per exemple, una rèplica en guix del bust que se li va fer i que encara hi ha a l’espai públic, o la placa que se li va fer per posar-la al costat del monument o una rèplica del títol de Fill Adoptiu. La mostra es pot veure a la galeria parroquial d’exposicions.
