Hi ha poques cases a Manresa que tinguin en un mateix espai el Monopoly, l’Scrabble, el Cluedo, el Parchís, el Catan, l’UNO, el Trivial i el Carcassonne. On segur que es poden trobar tots aquests jocs a la ciutat, juntament amb un miler i escaig d’exemplars més, és a les prestatgeries de la ludoteca del CAE. Un espai a la plaça del Milcentenari on durant més de 40 anys, l’entitat de formació en el lleure i voluntariat de referència a la ciutat hi guarda tots els seus jocs. Uns articles que no són només una eina per passar una bona estona, sinó elements ideals «per trobar-se i relacionar-se amb altra gent en un mateix espai físic» explica Nasi Muncunill, director de l’entitat, una excusa, en definitiva, «per potenciar un sentiment de comunitat lúdica i, sobretot, local».
Els inicis de l’entitat també tenen les seves particularitats, ja que el seu germen és una escola de formació d’educadors del lleure que va impulsar l’Ajuntament de Manresa l’any 1984. Poc després, el 1987, el CAE es constituïa com una associació que no només centralitzava la funció relacionada amb la gestió del centre d’aprenentatge, sinó que començava a esdevenir una figura clau a l’hora de proposar activitats per als col·lectius joves de la ciutat. Aquest és ja un primer punt que marcarà les següents quatre dècades de l’entitat: La voluntat de crear un vincle fort i estret amb la comunitat mitjançant el joc i les activitats grupals, i al centre de Manresa. L’altra, sens dubte, ha estat la intervenció socioeducativa, un aspecte, explica Muncunill que «ens ha convertit en una entitat molt implicada a la ciutat i molt activa en la seva dinamització, sobretot al Barri Antic, que també treballa projectes de pobresa, formació per treballadors i per aturats i orientació i noves oportunitats als joves».
Muncunill parla amb propietat, ja que és soci i voluntari al CAE des de l’any 1989, i regenta el rol de director des del 1996. També n’és una veu autoritzada el seu actual president, el Jordi Lorente, que es va vincular per primera vegada a l’entitat l’any 1995 com a soci i voluntari i que ostenta el títol de president des del 2018. Per a Lorente, «el CAE ha ampliat el concepte d’educació i això ens ha convertit en referents en la formació de joves, amb el joc com a eina educativa».
Tots dos coincideixen que «dimensionar la força de l’entitat» ha estat un dels factors que els ha permès arribar fins aquí: «Hem tingut clar el nostre coneixement i la capacitat per donar resposta a la Catalunya central, que ja és prou complexa». Un fet, recorda Lorente, «que ens defineix i que alhora ens ha ajudat a crear aliances i teixir vincles amb altres entitats del territori». N’és una recent demostració el sorgiment d’un programa com Ocell de Foc, impulsat conjuntament amb Althaia, Ampans, la Fundació Germà Tomàs i l’Ajuntament de Maresa.
Però l’altra característica que distingeix més clarament la tasca diària del CAE és la transversalitat mitjançant la qual es plantegen totes les dinàmiques, amb el joc com a protagonista.«Juguem en cursos de formació, encara que siguin per a persones que estiguin a l’atur» explica Muncunill, «és part del nostre ADN lúdic» complementa Lorente. De fet, explica el director del CAE, «treballem competències amb els jocs de taula, i també l’utilitzem com un element inclusiu». Un valor que els ha convertit en referents «és una espècie de predisposició a jugar que hem assumit com a entitat i que ens hem cregut» subratlla el president.
Muncunill posa com a exemple la Setmana de Jocs al Carrer. «Ara hi ha molts jocs de taula, gairebé surten de sota les pedres, però el 2002 la realitat era ben diferent. Vam tenir la sort que vam poder portar alguns exemplars d’Alemanya o de França que vam traduir nosaltres mateixos i als quals vam haver d’aprendre a jugar amb les nostres traduccions, perquè abans no hi havia jocs de taula a les botigues». Aquí resideix precisament la importància que aquest setembre, una activitat com la de la Setmana de Jocs al Carrer celebri 23 anys. «A vegades ens hem de creure que som pioners en aquest àmbit, perquè a tot Catalunya només se m’acut la Fira de Tona com a activitat de caràcter lúdic amb més trajectòria que la Setmana de Jocs al Carrer que fem aquí a Manresa» fa memòria Lorente.
El que més interessa del joc, però, són precisament totes les dinàmiques que poden sorgir a partir de practicar-los. Perquè no es pot oblidar que «l’acord entre els jugadors és un aspecte universal, i això els fa únics, fins i tot el Parchís, ja que a cada casa s’hi juga amb alguna norma diferent» reconeix Lorente. Per sort, continua, «cada vegada hi ha més oferta de jocs i aquests tenen unes mecàniques molt ben treballades que impulsen habilitats com la competició, la cooperació, la percepció visual, la negociació, la gestió dels recursos... tot això són aspectes amb els quals treballem i que donen, mai millor dit, molt de joc». Una explicació que Muncunill, complementa afegint que «el potencial del joc està en el fet de trobar-se i relacionar-se amb altra gent en un mateix espai físic. Tenim la intenció de potenciar un sentiment de comunitat lúdica, però sobretot que aquesta sigui local».
I precisament a partir d’oferir tots aquests serveis vinculats a la formació de professionals en el lleure va sorgir un nou problema: la demanda perquè el CAE gestionés amb els educadors que formava algunes de les activitats de menjador a la ciutat. Va ser aleshores quan, com explica el director del CAE, «amb la voluntat de preservar l’esperit associatiu vam crear la fundació La Xarranca, que és l’entitat que assumeix la gestió d’aquests serveis amb un equip tècnic associat». Un nou òrgan que en permetia una gestió «més fàcil i ràpida», i que a més podia seguir un camí paral·lel: «El CAE està especialitzat en la formació i els projectes de ciutat, socioeducatius i de voluntariat;mentre que La Xarranca és l’encarregada de gestionar tots els serveis que s’ofereixen a la ciutadania» destaca Muncunill.
I com és innegable, en aquests primers 40 anys de l’entitat s’ha experimentat una quantitat de canvis més que destacats. Alguns des d’un punt de vista estructural i altres relacionats amb la quantitat de serveis que es poden oferir. El més notori per a Lorente fa referència a l’estructura que permet funcionar el CAE: «A l’inici els socis estaven molt conscienciats amb totes les tasques que oferta l’entitat, mentre que ara es mouen per una activitat concreta». Un canvi, explica, «que fa que els referents o valors darrere de l’entitat quedin una mica diluïts», una realitat que Muncunill vincula «a la dimensió de l’entitat, a l’inici els socis eren qui programava les formacions i les acabaven executant; mentre que ara, com que el context ens va obligar a professionalitzar-nos, l’estructura tècnica ha crescut i ens fa obrir noves vies de les quals els socis o voluntaris queden una mica allunyats».
L’altre gran canvi, reconeix Lorente, «està vinculat amb la incorporació de l’oferta de serveis socioculturals». Una evolució dins de l’entitat que «ens ha permès enfortir la nostra vinculació amb la comunitat» explica Muncunill, que en destaca «la manera com s’ha fet, com una entitat del tercer sector i de l’economia social que, alhora, participa de molts programes solidaris com l’Ateneu Cooperatiu o el programa Ocell de Foc».
Malgrat la remarcable trajectòria com a entitat, fins fa tot just un any, el CAEhavia de conviure amb un mal de cap constant: «La necessitat de gaudir d’unes instal·lacions adients». En aquest sentit, el director del CAE exposa que «vam tenir una època nòmada en la qual ens movíem per molts locals, però no teníem espai per abastar totes les activitats que impulsàvem». El lloc que més s’identifica amb el CAE, i on van començar, és precisament a la plaça del Milcentenari. «Els locals municipals ens donaven molta llum, però ràpidament ens vam quedar sense aules accessibles i van començar a sorgir dificultats a l’hora d’utilitzar determinats espais» detalla Muncunill. «Gairebé ens vam veure obligats a traslladar-nos a aquest nou espai -al carrer Sant Joan Baptista de La Salle- on hem pogut homologar dues de les quatre aules de formació segons els requisits del Servei d’Ocupació de Catalunya, que ha resultat un pas endavant molt important».
Tot i això, el CAE continua actuant als locals de la plaça del Milcentenari, «és un espai emblemàtic i on se’ns ubica, la qual cosa és positiva per a nosaltres» reconeix Lorente. A més, apunta, «hi continuem fent molts projectes lúdics i de voluntariat amb la idea de mantenir-los i fins i tot fer-los créixer». Allà no només s’hi ubica la ludoteca, sinó que també s’hi celebren les Nits de Jocs, els diferents tornejos també les quedades dels diumenges. Unes activitats que «mantenen aquests locals com un espai de dinamització del centre històric de Manresa» conclou.
I com ha de ser el futur del CAE? Doncs de moment, afirma Muncunill, «estem treballant, sobretot, en activitats de continuïtat, que potser no basteix tant com una novetat, però que en el món associatiu ja és un gran èxit». El director de l’entitat fa referència, per exemple, a la ja esmentada Setmana de Jocs al Carrer, que el mes de setembre celebrarà 23 anys de trajectòria. En un sentit similar, Muncunill apunta que «mantenim durant quatre anys més la gestió del Servei d’Informació Juvenil de Manresa, així com la possibilitat de continuar col·laborant amb el projecte Ocell de Foc». Lorente, conclou reconeixent que «avui mateix tenim reunió amb voluntaris per veure si surten o no nous projectes a explorar».
ENTREVISTA
Marta Cruz
Tècnica de programes infantils
«Els nens s’han fet seu el casal»
Com va començar la seva aventura al CAE?
El 2006, fent menjadors al Puigberenguer. El 2007 vinc a fer feina de preparació de material i banc de recursos i a poc a poc vaig anar entrant a l’equip tècnic. Pocs anys després em vaig fer sòcia com a voluntària i organitzadora de les activitats Joc de Ciutat, la Moguda a l’Agulla i el Manresa Express.
I ara en què està treballant?
En un projecte infantil experimental que subvenciona el Departament de Drets Socials adreçat a nens i nens que viuen al Barri Antic.
I de què tracta?
Amb infants de Serveis Socials i l’Institut Escola Manresa fem diverses activitats durant dos dies a la setmana. Berenars saludables, on els donem una peça de fruita; activitats de tot tupus seguint un eix d’animació; els donem un cop de mà amb els deures si ho necessiten... i també els fem reforç de classes de català.
Es troben més dificultats pel fet de venir d’un entorn socioeconòmic baix?
Sí, tot i que aspectes com els de l’assistència, per exemple, ha estat molt positiu. Hi ha hagut de tot, però la majoria ha vingut a gairebé totes les sessions. En aquest sentit ens va molt bé coordinar-nos amb les escoles i serveis socials.
Són una eina de millora per la seva vida...
Exactament, molt d’aquests nens si no vinguessin, no farien cap altra activitat a les tardes. Amb poc temps s’han fet seu l’espai i hi estan molt còmodes. Alguns fins i tot ens diuen que volen quedar-se a dormir al CAE. En general els està agradant molt i està funcionant molt bé.
Com porten la comunicació amb les diferents famílies?
És un aspecte que estem treballant, però és el que ens costa més. Hi ha més barreres, sobretot les vinculades a la comunicació.
Però estan trencant barreres que impedeixen la integració...
Sí, a més estem fent fitxes de seguiment de tots els infants i observacions per d’aquesta manera coordinar-nos amb serveis socials i els tutors de les escoles.
I ara fan casals...
Sí, hem obert noves places, de 32 hem passat a 42, i els nens poden venir tota la setmana.
ENTREVISTA
Rosa Porquet
Directora de l’Escola de Formació
«L’esplai m’ha canviat la vida»
Quina és la seva trajectòria dins del CAE?
Fa 28 anys que hi treballo, vaig començar quan encara els socis voluntaris era qui feia els cursos de formació. Vaig fer altres col·laboracions com a professora i de seguida vaig passar a coordinar tota l’àrea de formació.
Així doncs, en el seu cas ha estat un viatge molt vocacional...
Molt, de petita i en un estiu on estava molt avorrida em van apuntar per primera vegada a un esplai i això em va canviar la vida. Em va sortir el cuquet de fer cada vegada més activitats, vaig ser monitora, directora d’esplai... Li ha donat sentit a la meva vida, estic retornant tot allò que he adquirit.
Quins canvis en la formació ha anat experimentant?
En els origens, els cursos estaven pensats exclusivament per persones que ja intervenien, però quan van sortir oportunitats laborals a menjadors escolars i casals, la formació s’ha adaptat per poder donar-hi resposta.
Què no pot faltar mai en una formació que ofereix el CAE?
El focus el posem, sobretot, en la metodologia. Tenim molt present la proximitat, la participació i l’ADNlúdic del CAE, amb l’objectiu final d’assolir un aprenentatge significatiu.
Pot posar un exemple?
Treballem sobretot a partir del modelatges, és a dir, que tot allò que aprenen els alumnes sigui perquè ho viuen. Per això apostem pel treball en grup i les dinàmiques que creen un vincle entre alumnes, sobretot quan treballem amb col·lectius vulnerables que venen cremats del sistema educatiu, o que no van trobar l’encaix fa anys i ara volen recuperar aquest espai acadèmic...
I què no li pot faltar a un professional dels que formen?
Un dels aspectes principals és el de la maduresa. Una capacitat que no podem donar, però que avaluem per garantir que tingui el màxim d’autonomia possible. L’altra és la intervenció educativa, que sàpiga adaptar activitats a les necessitats.
També formen professionals...
Sí, cada vegada hi ha més treballadors que venen a fer cursos d’habilitats personals o de comunicació que són totalment gratuïtes per persones del territori.
ENTREVISTA
Eva Molina
Coordinadora de Pràctiques i Voluntariat
«Moltes famílies ja ens esperen»
Quina és la seva història que la vincula amb el CAE?
Vaig estudiar Educació Social i vaig fer-hi les pràctiques tant de tercer com de quart curs. Aleshores vaig conèixer una faceta més externa en els serveis de gestió. Després, gràcies a unes ajufes vaig poder accedir a un contracte i ja m’hi he quedat, tot i que en un rol de coordinadora.
Parli’m precisament d’aquest rol
Ara mateix sóc l’encarregada de coordinar les principals activitats de joc que es fan a Manresa:la Setmana de Jocs al Carrer, el Tast de Jocs i el Kapla al Museu. A més, també coordino el voluntariat i les pràctiques que oferim com entitat.
Com és el seu dia a dia?
Sempre dic que tinc tres cares dins del CAE. La primera és la de planificar i gestionar activitats, la segona la de treballar amb persones que volen entrar a l’entitat i entendre quin encaix poden tenir-hi, i la tercera que és assistir a les activitats que coordino.
Quin és el perfil que ha de tenir una persona per ser voluntari al CAE?
El més important és que tenim la voluntat que les activitats siguin el més inclusives possible, tant pel que fa a participants com a voluntaris. Tot i això, intentem que totes les persones que ens volen donar un cop de mà estiguin compromesos socialment i que estiguin convençudes de promocionar el joc com una activitat d’oci alternatiu. I ja per acabar, també valorem molt positivament la responsabilitat.
D’on els arriben les persones que volen fer pràctiques?
Hi ha dos perfils:els interns i els externs. Els primers fan les pràctiques a allà on poden prestar el servei per el qual s’han format. Sobretot menjadors escolars, casals o activitats extraescolars.
I els externs?
Sobretot de graus amb estudis socials com Pedagogia, Educació Social... i també algun perfil administratiu perquè tenim molta feina en aquest sentit.
Quina resposta ciutadana reben fa de les activitats a Manresa?
Molt positiva. Pel que estic veient, com que som constants, cada vegada hi ha més famílies que ens esperen i que ens coneixen. La gent és molt agraida i la veritat és que això ens omple molt.
