«Avui no és només una festa per als monjos, és la festa de tothom, i la diada d’avui ha demostrat que la gent se sent seva Montserrat i aquesta devoció a la Mare de Déu». Aquestes paraules del pare Bernat Juliol, comissari del mil·lenari de Montserrat, pronunciades el 27 d’abril passat, segurament resumeixen el moment que més ha condensat l’esperit de la celebració que des del setembre passat i durant tot aquest any omple l’agenda diària del monestir. Aquesta fusió entre el fet religiós i el reconeixement popular d’un santuari que, amb una trajectòria mil·lenària, s’ha convertit en punt de referència.
Aquell 27 d’abril, diada de la mare de Déu de Montserrat, unes 5.000 persones van envoltar i escortar la imatge de la Moreneta, que per primer cop aquest segle sortia per unes hores a l’exterior de la basílica per presidir la missa. Milers de persones que convertien les places exteriors en el gran epicentre d’un mil·lenari que, superat ja el seu equador, ha posat de manifest que està assolint el principal repte que la congregació benedictina s’havia proposat: que fos una commemoració popular. Des del poble i per al poble, entès com aquesta gran comunitat que té Montserrat com a referència. I que el fet religiós, tot i que no pot ser mai secundari en l’aniversari d’un recinte monàstic, quedés en tot moment en igualtat de condicions amb el vessant civil.
Una efemèride històrica que s’acabarà traduint en 15 mesos d’activitats religioses, culturals i socials que van arrencar el 7 de setembre de l’any passat, que es clouran el pròxim 8 de desembre, i que es calcula que sumaran gairebé un miler d’actes, des dels grans esdeveniments centrals organitzats per la mateixa abadia, fins als centenars d’iniciatives promogudes per institucions i entitats del país.
El mateix Bernat Juliol, comissari del mil·lenari, destacava en l’acte convocat l’abril del 2024 per presentar-ne els actes que l’eix central era que fos una celebració oberta a tota la societat. I, en aquest sentit, subratllava que «Montserrat sempre ha estat un lloc de celebració popular, i ens agradaria que pel mil·lenari sigui la plaça Major de Catalunya. Volem apropar Montserrat a la societat, com de fet ja ha estat fent durant aquests deu segles que hem caminat conjuntament».
Ja la inauguració, el setembre passat, va ser tota una declaració d’intencions. Tres dies on es van succeir les celebracions més oficials i protocol·làries (reunint les principals autoritats del país), les religioses i les de caràcter més popular i festiu.
Plaça festiva de Catalunya
Efectivament, Montserrat ha esdevingut una gran plaça pública on, fins ara, al llarg d’onze mesos s’hi han vist les activitats més diverses, en una connexió constant entre el santuari i el pols que fa bategar del país. Un mosaic de celebracions que, per exemple, ha convertit les places en una gran pista de patinatge; que ha recollit totes essències de les tradicions i la cultura catalanes; que ha sentit la veu dels campaners; que ha rebut l’esforç dels ciclistes d’una de les competicions històriques; i que ha donat la benvinguda a desenes de pelegrinatges, com recentment el del Barça.
A través del nou espai expositiu que s’ha creat per a aquest mil·lenari damunt de l’estació del cremallera, s’ha difós la tasca que porten a terme institucions com el cos dels Mossos d’Esquadra, els Agents Rurals, els serveis d’emergència i protecció civil o Creu Roja. Entitats i institucions que han trobat a Montserrat l’aparador per apropar-se i mostrar-se també ells a aquesta societat civil a la que donen servei.
Tradició i modernitat
Aquest mil·lenari de Montserrat que està en plena celebració ha esdevingut també una gran combinació de tradició i modernitat. Són centenars les entitats que han retut tribut a l’abadia amb actes al santuari. I, alhora, el monestir s’ha expressat i s’ha obert cap a aquesta comunitat amb propostes innovadores, apostant fins i tot per les noves tècniques i tecnologies. N’és un bon exemple un dels actes inaugurals, l’espectacle de drons (repetit per la festivitat de la Mare de Déu) que es van alçar sobre el cel nocturn de la basílica per dibuixar-ne el passat, present i futur amb la lluminositat de la modernitat. Però també elements menys efímers, que ja quedaran per als anys o les dècades vinents. Un dels que crida més l’atenció i que n’és la màxima expressió és el nou espai expositiu i immersiu que s’ha habilitat sota les places de davant del monestir, annex al museu, que permet apropar-se a la vida monàstica i descobrir com és el dia a dia d’aquesta comunitat al segle XXI i la tradició dels valors benedictins, i alhora conèixer millor què i com és la basílica i quina ha estat la història i el significat d’aquest santuari. Un viatge guiat per les noves tecnologies, disposades en un marc històric. Propostes d’última generació que ‘juguen’ amb l’escenari on estan ubicades, una sala subterrània de gran valor històric que conserva els murs medievals d’accés al monestir, datats del segle XIV, descoberts per l’arquitecte Puig i Cadafalch als anys vint del segle passat. O també, el vídeo mapatge estrenat en el marc d’aquest mateix mil·lenari (Lux Splendens), que ofereix una experiència audiovisual projectada a les riques parets de l’interior de la basílica i que combina l’art, la música i la tecnologia per oferir una vivència sensorial completa.
Amb la mirada cap al futur, l’abat de Montserrat expressava en l’inici d’aquest mil·lenari el seu desig, d’una banda, de contribuir a l’estabilitat de la fe. «En un món que se secularitza cada vegada més, voldríem poder continuar essent transmissors de fe i cultura cristiana a tothom, ajudant a superar estereotips no sempre justes respecte a Déu i l’Església». De l’altra, deia que «confiem que continuarem fent present aquest carisma a Catalunya amb les comunitats germanes benedictines i cistercenques». I en l’àmbit de la cultura manifestava el desig i encomana de «continuar essent una casa segura per la llengua, per l’estudi, per la conservació patrimonial, per la cooperació empresarial i institucional».
El camí fet fins ara mostra aquest mosaic de desitjos fet realitat. Resten encara quatre mesos i mig d’un mil·lenari que ha de quedar també per a la història. El balanç final permetrà veure’n el resultat global. Però la petjada ja és evident.
Reconeixement amb la Medalla del Parlament
En mil·lenari li ha suposat a Montserrat un reconeixement oficial. La vigília de la passada Diada de l’Onze de Setembre, el president del Parlament, Josep Rull, va lliurar al monestir, en la persona de l’abat, Manel Gasch, la Medalla d’Honor de la Cambra catalana. L’abat va expressar en el seu discurs un agraïment que va qualificar «d’humil, perquè en mil anys també es cometen errors. Però tot ajuda a créixer si es reconeix i s’accepta, i si tot això es fa amb humilitat. Mirant la història de Montserrat, en aquests mil anys, quantes coses no hauran passat que es podrien haver fet millor!» Per la seva part, Rull va exposar que Montserrat «ha estat sempre amb Catalunya i al costat dels catalans», i que «s’ha convertit en un baluard inexpugnable en defensa de la llengua, la cultura i les nostres llibertats col·lectives». El president de la Generalitat, Salvador Illa, va valorar la concessió de la Medalla d’Honor al Parlament com un «punt de consens i retrobament».
