Setmana d’inici de curs. Històries de la tornada, una per a cada llar, una per a cada aula i escola. Els números ens diuen que a la Catalunya central han iniciat les classes 74.500 alumnes i gairebé un milió a tot Catalunya, des dels cicles inicials fins al batxillerat o la FP. Dins d’aquests números, s’amaguen històries úniques. Nens i nenes que fan un pas endavant i comencen la primària, l’ESO o fins i tot l’educació no obligatòria, amb els seus nervis -i els dels seus pares- pel repte que suposa, per exemple, canviar de centre o cicle, d’horaris, de companys i de professors. Com els nervis dels qui enguany faran el segon de batxillerat i veuen a l’horitzó -una línia que se’l aproparà mes a mes- la Selectivitat, pas previ a començar l’etapa universitària.
Històries de docents, des dels més joves, els que comencen a exercir la professió, fins a aquells que estan a punt d’acabar la seva trajectòria laboral. Fins i tot els que, aquest setembre, després de dècades de tornar a l’escola, enguany podran descansar i gaudir de la jubilació.
I, fins i tot, d’aquells centres especials, que atenen necessitats diferents de les d’una escola o un institut convencional. Com ara els centres educatius d’Ampans, que ajuden a les persones amb discapacitat o problemes de salut mental a poder estudiar i les acompanyen en la seva integració laboral. I també les escoles rurals, centres educatius amb un mètode pedagògic únic, que ajuden a reconnectar amb la natura i, en algunes ocasions, fins i tot forma en l’ofici de pagès.
El curs també ha començat per les persones que vetllen pels alumnes fora de l’horari escolar. Busos, activitats extraescolars o menjadors són algunes de les feines, sovint invisibilitzades, però indispensables pel bon funcionament dels centres educatius de tot el país.
Regió7 ha parlat amb vuit persones de la Catalunya Central que aquesta setmana «han tornat» a les escoles i els instituts. Representen vuit històries diverses, de generació diferents, d’oficis i punts de vista diversos, però totes relacionades o afectades per l’inici de curs, totes amb les seves inquietuds, reptes, experiències i desitjos per al període de setembre a juny.
DOLORS CASAMITJANA
Mestra jubilada
«El que més ha canviat és la manera d’ensenyar»
Després de més de tres dècades fent de mestra de cicle superior d’escola primària, Dolors Casamitjana es va jubilar en finalitzar el curs.
Explica que el que més valora de la seva etapa com a docent és «la relació que vaig establir amb la majoria dels grups que he tingut. A primària, el tutor o la tutora està moltes més hores al grup i s’estableixen una relació, una confiança, que no tenen amb un especialista». També quan algun alumne, que li costava una part de la matèria, ho entenia: «Em feia sentir satisfeta».
Casamitjana relata que trobarà a faltar els vincles que ha creat al llarg de la seva trajectòria. «El contacte diari amb els companys de feina. Relacions socials que establim, perquè sempre hi ha gent amb qui t’hi entens molt bé». De fet, als docents que ara comencin a treballar els hi recomana, precisament, que construeixin aquestes relacions: «Que es recolzi amb l’equip de mestres i que busqui suport quan el necessiti». També recomana que «no vulguin ser els col·legues dels alumnes. Que se’ls pot donar el suport que convingui, però no estar al seu nivell. I una dosi de paciència».
«Jo vaig començar a ensenyar el curs 1991-92, l’any dels Jocs Olímpics. Des d’aleshores, el que més ha canviat és la forma d’ensenyar i de treballar». Casamitjana ha vist arribar els ordinadors i l’internet a l’escola i també ha notat que «ha canviat molt el perfil de l’estudiant. Ara, els mestres hem de ser psicòlegs, terapeutes, infermers i, a més, fer que els alumnes avancin en els aprenentatges». Tampoc està satisfeta en com ha evolucionat el sistema educatiu. «Abans es valorava molt l’esforç, l’entrega, les ganes de fer les coses ben fetes. Fa uns quinze anys això va començar a canviar, ara l’important és que els nens siguin feliços i no es frustrin. Jo penso que ser feliç no té res a veure amb esforçar-s’hi poc i que tot vingui servit amb safata, sinó ben al contrari»
I ara que està jubilada, el seu objectiu és prendre’s les seves aficions tranquil·lament. «Jo sempre he estat molt activa, m’agrada fer moltes coses. I ara les podré fer amb més calma». També explica que vol mantenir l’anglès i que vol aprendre a cuinar millor: «soc una mica desastre a la cuina, i m’agradaria aprendre a fer plats bàsics».
LORENA NOGUÉS
Mestra de secundària d’Ampans
«La tornada a la rutina sempre és sana»
«La tornada a l’escola sempre és sana pels alumnes d’educació especial, com per a tots els estudiants; malgrat que reprendre la rutina requereix un cert esforç, és una època que els resulta positiva», explica Lorena Nogués, mestra de secundària de l’escola d’Educació Especial Jeroni de Moragas d’Ampans, centre ubicat a Santpedor. Posant èmfasi en els beneficis que el retorn a les aules aporta als estudiants, com ara la socialització amb els companys i la realització d’acomplir qualsevol repte, la mestra del centre bagenc subratlla la importància de crear espais segurs a les aules que afavoreixin que els alumnes es coneguin i relacionin entre iguals.
Com detalla Nogués, una de les consignes al centre és que «per educar bé primer cal que els alumnes creïn un bon vincle amb els companys i els professors». És per aquesta raó que les primeres setmanes de curs les solen dedicar a què els estudiants reforcin les seves relacions interpersonals i coneguin els alumnes de nova incorporació i es puguin sentir pertinents al grup. De la mateixa manera, es procura que els docents siguin percebuts com a figures de referència, alhora que pròximes amb els alumnes.
En el cicle de secundària del centre santpedorenc s’ocupa d’educar joves de 12 a 18 anys. A diferència dels centres ordinaris, els alumnes no s’agrupen per edats, sinó que ho fan segons els seus perfils de socialització, perquè posteriorment ja es realitzen altres agrupaments per a les assignatures de llengua, matemàtiques i d’optatives, un funcionament similar al de qualsevol institut. Aquest criteri afavoreix la creació d’entorns d’aprenentatge més equitatius i afavoreix que els joves es relacionin entre iguals.
Amb més d’una dècada vinculada a la fundació Ampans, la mestra assegura que cada inici de curs és diferent i estimulant. «Molts alumnes ja són cares conegudes, i això és positiu perquè el vincle ja està creat. Però també arriben estudiants que donen nous aires a l’aula», explica. Tot i les dificultats, destaca que la rutina acaba essent molt beneficiosa per als joves, ja que els permet retrobar-se amb amistats i continuar ampliant coneixements.
Com explica la docent, cada tornada al curs és diferent, però sempre la viu amb la mateixa il·lusió que sentia quan era petita. «La meva és una feina 100% vocacional i la gaudeixo dia rere dia», manifesta.
MIQUEL PÉREZ CHIMENO
Alumne de 2n de Batxilletat
«Entomo la Selectivitat amb molt respecte»
Miquel Pérez Chimeno comença un dels cursos més importants, el segon de Batxillerat, que cursarà a l’Institut Francesc Ribalta de Solsona en la modalitat humanística. Explica que «l’encaro amb respecte. Durant tot el curs ens parlaran molt de la Selectivitat, perquè és un any que està enfocat a això». «Intentar portar-ho tot al dia, organitzar-me, que també és complicat, i veure si tot surt bé».
Pel que fa a la Selectivitat, «l’entomo amb molt respecte, per la preparació prèvia als exàmens, no tant per l’examen en si». Una altra part important del curs és el Treball de Recerca. «És molta feina, però si agafes un tema que et motivi, t’ho acabes passant bé».
Pérez vol cursar un grau en Periodisme i, per tant, haurà de fer-ho fora de Solsona. «Tinc moltes ganes de viure l’experiència. Canviar d’aires és positiu». «Com Solsona no hi ha res en aquest món, però tinc ganes de provar com és viure fora i estudiar fora».
Als que comencen ara l’educació secundària, Pérez els recomana «que s’organitzin. I que sàpiguen que estudiar i pencar els serà positiu a la llarga». «Sobretot al Batxillerat, tens més pressió, però amb paciència, temps i dedicació, es pot fer».
ANNA SANPERA
Professora d’anglès novella
«Vaig rebre molt suport a l’inici»
Anna Sanpera va començar la seva etapa com a professora fa només uns mesos, quan va fer una substitució d’anglès a l’IESGerbert d’Aurillac, a Sant Fruitós de Bages. La professora manresana explica que «Al principi anava una mica perduda, perquè havien de ser sis dies i van acabar sent quatre mesos. Havia de fer exàmens, portar treballs de recerca, era tutora d’un grup... però els professors em van donar molt suport. En tinc una molt bona experiència».
«Era la més jove, però tothom em tractava molt bé», explica. Pel que fa a la gestió amb alumnes, Sanpera relata que «és una edat complicada, i hi ha dies que ho portes millor que d’altres. Amb la calor se’ls havia de renyar més». «Amb l’anglès, una cosa que vaig notar és que ara no hi ha grups per nivells, quan jo anava a l’institut sí. Tens alumnes que s’avorreixen perquè van a una acadèmia i en saben el triple que els altres».
Ara, Sanpera espera que li tornin a donar alguna plaça. «Amb la substitució, he millorat molt la posició a la llista. Hi ha força demanda, depenent de les baixes que hi hagi potser em criden aviat». Explica que ha posat de preferència la Catalunya Central i que, mentre no la cridin, es prepararà per si hi ha oposicions, ja que les de l’any passat no les va fer perquè, arran de la feina, no va tenir temps per a preparar-les.
MONTSE LACOMA
Mare d’un alumne de primer d’ESO
«A l’ESO guanyen molta autonomia»
El Llorenç, el fill de Montse Lacoma, ha començat primer d’ESO a l’Institut Gerbert d’Aurillac, de Sant Fruitós de Bages. Lacoma destaca que el principal canvi és que «a l’ESO guanyen molta autonomia. Els pares ja no comptem tant».
L’altre gran canvi és els horaris. Els alumnes han d’anar una hora abans a classe i fan un horari intensiu. «Ara encara és complicat, sobretot venint de l’estiu, però un cop agafi el ritme ja estarà. Li costa més el tema d’haver de llevar-se una hora abans, però dinar més tard no li és un problema». També ha hagut de canviar de centre, ja que l’escola Pla del Puig només fa educació infantil i primària. «Jo crec que l’ESO no s’hauria d’haver separat. A primer d’ESO encara són molt petits, i ells es pensen que són grans. Crec que s’hauria de fer com abans, dos cursos més a l’escola», diu Lacoma.
En altres coses, en canvi, no hi ha tanta diferència. Un dels temes és el material escolar. Pel que fa als llibres, el model és el mateix; en canvi, el material (llapis, bolis...) l’han de comprar, mentre que a l’escola ja anava inclòs. Finalment, un altre canvi per les famílies és la comunicació amb els professors. «Abans, si hi havia qualsevol cosa, jo sabia que podia anar a parlar amb la mestra pel que fos. Aquí no vas mai a l’institut, és un altre protocol, tot va per telèfon o correu».
NÚRIA ARISA
Professora d’educació física
«És una feina totalment vocacional»
«Per educar, el més important és tenir una bona relació amb els alumnes i saber com connectar i comunicar-se amb cadascun d’ells», detalla la moianesa Núria Arisa, professora d’educació física a l’institut Cirviànum de Torelló (Osona). Aquest serà el cinquè curs que hi exerceix i, des d’aquest gener, ho fa com a funcionària. Un dels principals fets que ha marcat la seva tornada a les aules ha estat els canvis en la plantilla de professors del centre educatiu. «Comencem el curs sense conèixer a gran part del claustre», comparteix.
El que més l’omple de la seva feina és el tracte diari amb els joves a qui fa classe «perquè és, o almenys hauria de ser, una professió totalment vocacional. Si no, la teva tasca es complica molt», explica.
A banda, la satisfà veure com els aprenentatges que adquireixen al centre els apliquen en el seu dia a dia i els fan servei. De fet, una de les iniciatives impulsades pel centre és fer tres etapes del Camino de Santiago durant el viatge de final de curs dels alumnes. «Un projecte com aquest els permet posar en pràctica tot el que han après a l’assignatura d’educació física», assegura.
Segons el seu parer, és important que els docents tinguin la capacitat d’entendre els alumnes i sàpiguen captar la seva atenció. «S’ha de tenir bon rotllo, però, alhora, fer-los connectar amb la realitat i la matèria».
DAVID CABALLERO
Estudiant del grau superior de Documentació i administració sanitàries
«Estudio per millorar a la feina»
Tenia una feina estable dins el món del periodisme, però sentia que necessitava fer un gir a la seva carrera professional. Va ser llavors quan ara fa un any David Caballero, veí del Pont de Vilomara, va matricular-se al grau superior de Documentació i administració sanitàries a l’Escola Joviat de Manresa. Aquest setembre ha començat el segon i últim curs del grau, un repte que afronta «amb ganes de continuar aprenent i formant-me i amb la intenció que aquest grau m’ajudi a millorar laboralment».
Un any després que Caballero decidís canviar el rumb de la seva faceta professional ja pot assegurar que el canvi l’ha beneficiat tant personalment, perquè ha pogut conèixer altres persones fora del seu cercle quotidià, com també professionalment, ja que l’ajudarà a entendre i fer millor la seva nova feina en el sector de la sanitat.
«Des que vaig decidir tornar a estudiar vaig estar convençut del que feia», assegura el veí del Pont de Vilomara. Tot i tenir una feina estable com a periodista sentia que «necessitava fer alguna cosa més». Davant d’aquest sentiment, va escoltar la seva veu interior i va començar un traçar un nou camí. Tot i que es mostra satisfet de la seva nova feina en el món de la sanitat, assegura que «mai tancaria les portes a tornar al periodisme».
NÚRIA PUJOLS
Directora de l’escola rural de Sant Climenç, a Pinell
«A l’escola rural es crea molta comunitat»
«A les escoles rurals es genera un fort sentiment de comunitat i de municipi entre els alumnes; al cap i a la fi, els seus companys no deixen de ser el fill de la veïna que viu tres masies més enllà». Així ho explica Núria Pujols, directora de l’escola de Sant Climenç, ubicada a Pinell de Solsonès, una població d’uns 200 habitants, que alhora és directora de la Zona Escolar Rural (ZER) de la comarca.
El centre rural ha començat el present curs amb vuit matriculats de I1 fins a primària i, com detalla la docent, el fet que «siguin tan poquets» afavoreix l’educació multinivell i que els alumnes treballin valors com l’empatia i la cooperació. «Els més grans acostumen a ajudar i cuidar als més petits, és una dinàmica molt maca».
Aquest curs l’escola de Sant Climenç ha incorporat el primer cicle d’infantil, és a dir, que també s’hi han pogut matricular infants d’1 i 2 anys. La manca d’aquest servei, com detalla Pujols, obligava les famílies de la zona a escolaritzar els seus fills a les poblacions on treballen, sigui Solsona, Cardona o qualsevol altre, i a conseqüència acabaven estudiant en aquests municipis. «Amb la recent incorporació garantirem una major continuïtat al centre», celebra.
