El dia comença serè a les muntanyes del Pirineu berguedà i anuncia l’hora de reprendre el camí. Des d’un prat del barri de la Ribera de Castellar de n’Hug, Daniel Giraldo ens rep mentre acaba de munyir i retira les cledes del tancat on el ramat ha passat la nit. Ens ha convidat a acompanyar-lo en un tram del seu recorregut pel Camí Ramader de Marina, una ruta mil·lenària que durant segles ha acollit la transhumància del bestiar, des de l’Alta Cerdanya fins a la Marina penedesenca. «El somni és que aquest pas serveixi per reivindicar el pasturatge, els camins ramaders i tot el patrimoni que els envolta», afirma amb convicció.
És el tercer any consecutiu que aquest pastor, juntament amb un equip de persones voluntàries, impulsa el projecte Camins de Vida, amb el suport de l’Associació Camí Ramader de Marina. Per als impulsors de la iniciativa, no es tracta només de recuperar aquest camí, sinó de defensar el dret de pas del bestiar, i deixar empremta als pobles per on passen, amb activitats a les escoles i altres propostes que permeten honorar la memòria dels pastors que temps enrere havien resseguit el camí. «Des del primer any fins ara, hi ha hagut un canvi. Els municipis ja ens esperen i s’ha creat una complicitat que fa que l’acollida sigui extraordinària», explica el Daniel.
Després que al juliol resseguissin el camí de pujada, ara, al setembre, han iniciat el descens. Durant els pròxims dies, recorreran de nou els passos fets, des de la Cerdanya, travessant el Berguedà, on han estat aquesta setmana, fins a les terres del Lluçanès i el Bages, i amb l’horitzó posat a Clariana, a l’Alt Penedès, on preveuen arribar el dia 13 d’octubre. «No hi ha millor manera de conèixer el territori que caminant. És increïble tot el que ens perdríem si no ho féssim», destaca el pastor.
Després de recollir totes les cledes i carregar el camió amb el menjar i l’avituallament necessari per al trajecte, en Daniel dona quatre ordres suaus a les seves cabres: «Ane, ane, aneeem». De seguida, els animals, que fins fa ara pasturaven sobre l’herba tendra, s’agrupen darrere del seu guia. Són unes 150 cabres de raça murciano-granadina, d’un negre intens, i amb unes banyes llargues que els donen un aspecte salvatge. Amb l’ajut de dos border collies, en Daniel aconsegueix reunir tot el ramat, i després de llançar un xiulet a l’aire, marxa pel camí que travessa el poble.
Al ritme del bestiar, el pastor s’obre camí pels carrers empedrats de Castellar de n’Hug en companyia d’una euga i dues someres que traginen part de la càrrega. Va vestit uns pantalons foscos i estrets que allarguen la seva figura, una samarreta ampla i estampada i una boina que evoca la imatge clàssica dels pastors d’un altre temps. Ell va arribar de Colòmbia atret per la pastura tradicional amb gossos arrelada a Catalunya i va aprendre l’ofici de la mà dels pagesos del Baix Camp, on es va establir amb la seva família. Des del 2020, impulsa petites transtermitàncies fins al Priorat i, va ser l’any 2023 quan va decidir recórrer el Camí Ramader de Marina, el més antic documentat a Catalunya, animat també pel seu amic i company d’aventures, Joan Rovira, un gran coneixedor i caminant incansable d’aquestes vies.
De fet, fa anys que Rovira treballa en l’elaboració de mapes del Camí Ramader de Marina, seguint el seu traçat sobre el terreny, amb l’objectiu que els pastors no en perdin la referència. «Hi ha impunitat i falta d’interès per part de l’Administració en la pèrdua sistemàtica d’aquests camins que formen part de la nostra història i que són un patrimoni excepcional, gairebé únic al món». En aquest sentit, detalla que malgrat que en la major part del recorregut els camins s’han conservat «hi ha passos que han quedat tallats per les infraestructures modernes».
Un bon exemple és el tram que segueixen aquesta jornada, entre Castellar de n’Hug i Gombrèn, on el ramat avança pel voral de la carretera. El Daniel camina pel mig de l’asfalt amb un aire serè, però decidit, gairebé a contracorrent del ritme frenètic d’un dels cotxes que travessa la via. En veure que algunes de les cabres continuen enmig de la carretera, el Daniel crida al jove que va al darrere, encarregat de tancar el pas del bestiar.
—Rabassó, arracona’t al voral!
Tothom el coneix per «Rabassó», però el seu nom és Ricard Obradors. Té 33 anys i és de Cornudella de Montsant. Aquest estiu ha deixat la seva feina de sabater d’alta muntanya per aprendre l’ofici de pastor i acompanyar el Daniel en el seu camí de transhumància. «Vaig adonar-me que la meva feina no m’omplia, i vaig decidir deixar-la per viure aquesta experiència. És una tornada als orígens, a reconnectar amb el bestiar. Estic convençut que és la millor manera de fer política», afirma.
La ruta continua i, en deixar enrere la carretera, el ramat s’endinsa cap al bosc. El camí, cada vegada més confús, obliga els pastors a consultar el mapa al mòbil abans de decidir la direcció. Després d’uns minuts d’indecisió, agafen un sender que fa pujada i s’enfila cap a un barranc que torna a sortir a la carretera. Les cabres saltironegen àgils per sobre de les pedres, fins al punt que costa seguir-los el ritme, però la pujada es complica per l’euga i les dues someres que rellisquen sobre el terreny. Els pastors estiren les corretges, encoratgen els animals, que no deixen d’esbufegar i, després de diversos intents fallits i algunes caigudes, aconsegueixen coronar el cim.
- Aquesta és l’actitud, Rabassó- li diu en Daniel mentre l’abraça.
Tots dos tenen la pell plena d’esgarrinxades, però somriuen satisfets d’haver arribat amb els animals sans i estalvis. En el seu esforç per conduir el ramat, hi veig reflectida la duresa de l’ofici i, alhora, un sentiment de plenitud. «És una feina que et dona llibertat, però també és sacrificada. Quan fa bon temps, sortir a pasturar és fàcil, però quan plou i fa fred és molt més dur. Tot i això, ho fas perquè el ramat depèn de tu i elles sempre passen per davant», destaca el Ricard, amb un convenciment que recorda al del Daniel.
Quan deixem enrere la carretera, ens endinsem de nou en les rouredes i els pinars d’aquest Prepirineu solitari, que ens aïlla del soroll de l’exterior. De sobte, el ramat s’atura davant d’una antiga masia coneguda com l’Espluga, que havia estat refugi de pastors i bestiar. La teulada ha cedit, però encara s’aixequen murs de pedra robustos que mostren la solidesa de l’edifici. Mentre les cabres pasturen entre les bardisses, no puc evitar imaginar com devia ser l’època en què aquestes cases eren plenes de vida i acollien ramats que resseguien les rutes de transhumància.
De fet, un dels objectius de la llarga travessa és precisament rescatar el patrimoni que envolta els camins ramaders, ja siguin les masies, els antics punts d’aturada o les històries i llegendes dels pobles per on passa la ruta. Per aquest motiu, s’han organitzat activitats sobre la transhumància i els oficis vinculats en una trentena de municipis per on passa el Camí Ramader de Marina. «L’acollida és molt bona, la gent gran rememora el pas dels ramats i els més petits ho descobreixen», comenta Íngrid Vilardaga, coordinadora del projecte Camins de Vida i peça imprescindible en la logística del recorregut.
En aquest sentit, el Daniel subratlla que una de les parts més boniques del camí és compartir-lo amb els infants. «Els nens són purs, són com la terra tova on és fàcil plantar una llavor. L’objectiu és intentar que no només vulguin ser metges, advocats o enginyers, i que vegin l’ofici de pastor com una possibilitat. Potser de 2.000 nens només n’hi haurà un que vulgui ser pastor, però ja haurà valgut la pena», destaca.
Per ell, aquest és el rerefons de Camins de Vida: reivindicar la ramaderia com a opció de futur. El projecte no vol ser una iniciativa folklòrica ni efímera, sinó d’una aposta per deixar empremta als municipis, com una petita revolució que desperti consciències sobre la necessitat de viure més a poc a poc, en sintonia amb la natura i el bestiar. «Volem demostrar que es pot caminar a un altre ritme. El Camí Ramader de Marina no és un pas per córrer, és un camí per badar. Volem fer el camí dels nostres avis, al seu pas. Podem utilitzar recursos tècnics moderns, però no ens hem de deixar encegar per la idea de desenvolupament», defensa.
El projecte compta amb el suport de la Diputació de Barcelona, dels municipis adherits a l’Associació del Camí Ramader i, enguany, també del programa Som Gastronomia. Tot i això, el Daniel reconeix que calen més mans i més ajudes per garantir-ne la continuïtat: «Tot i que rebem molt suport dels municipis per on passem, ens falten recursos, sobretot a nivell logístic, per poder mantenir les activitats i alhora tenir cura del bestiar».
Actualment, gran part de l’èxit del projecte depèn de l’altruisme i la dedicació de les persones que el fan possible. Tot i els esforços que hi destinen, els seus impulsors tenen clar que, només per veure les cares de satisfacció dels infants quan aprenen a munyir o acompanyen el ramat a pasturar, ja val la pena.
SALVADOR JUNCÀ
Alcalde de Castellar de n’Hug
«El meu pare resseguia el camí amb 600 ovelles»
«El meu pare era pastor, de tota la vida, i cada any, pels volts d’octubre, recorria el Camí Ramader de Marina amb un ramat de sis-centes ovelles des de Castellar de n’Hug fins a Viladellops, un poble de l’Alt Penedès». Així ho recorda l’alcalde de Castellar de n’Hug, Salvador Juncà, que rememora amb estima l’any en què, amb catorze anys, va acompanyar el seu pare a resseguir aquest camí mil·lenari.
Juncà explica que sempre marxaven quan començava a fer fred, per evitar que la neu sorprengués el bestiar a l’alta muntanya. La baixada durava una desena de dies, i a la primavera refeien el camí de pujada. «L’havia acompanyat almenys dues vegades», comenta, tot recordant que la durada del trajecte es podia allargar si plovia . Una de les imatges que més conserva és la de les moltes cases de pagès que, en aquell temps, oferien refugi i menjar als pastors i asseguraven l’avituallament al llarg del camí. «El problema és que ara moltes d’aquestes masies estan abandonades i bona part d’aquelles cases d’acollida s’han perdut. Abans, amb un sarró i una manta ja en tenies prou».
També rememora el pas per Manresa, entrant pel Pont Vell i travessant la carretera del Bruc i la de Santpedor. «Sempre havíem d’avisar la guàrdia municipal, i passàvem pel mig de la ciutat de nit per no entorpir el trànsit», recorda.
Segons Juncà, una part d’aquesta tradició s’ha perdut «A Castellar de n’Hug, fa uns anys hi havia unes cinc mil ovelles, i ara en queden poc més d’un centenar», lamenta. Assegura que cada vegada és un ofici menys viable econòmicament, i que molts ramaders es dediquen a la cria de vaques perquè els surt més a compte. «Amb les ovelles, hi has de ser cada dia».
Tot i això, iniciatives com les del Daniel li donen esperança . «L’intento ajudar en tot el que puc», diu. El passat cap de setmana, el ramat va ser a Castellar de n’Hug i el tast de formatges que va oferir el pastor es va omplir de gent. «El pas del seu ramat ens ajuda a recordar d’on venim», assegura Juncà.
Acostar la tradició als pobles per on passen
Un dels principals objectius del projecte Camins de Vida, que treballa per recuperar el Camí Ramader de Marina en tot el seu recorregut, és fer parada als pobles per on passa aquest sender i organitzar-hi activitats adreçades tant a les escoles com al conjunt de la ciutadania. En aquesta tercera edició, s’han programat propostes en una trentena de municipis, que fins ara han tingut una acollida molt positiva per part del públic.
La gran motivació del projecte és revifar la il·lusió per l’ofici de pastor i transmetre als més joves que pot esdevenir una oportunitat de futur. L’objectiu és garantir el relleu generacional en la ramaderia i l’agricultura, i fixar població al territori. Per això, moltes de les activitats es duen a terme a les escoles, on els infants poden descobrir la tradició de la transhumància, acompanyar el ramat en un tram del recorregut o aprendre a munyir. Al llarg del camí, també s’ofereixen tallers d’elaboració de formatges i altres activitats vinculades a la transhumància, obertes a un públic més ampli, amb la voluntat d’apropar aquesta tradició a la ciutadania i fer-la viva.
Com a novetat d’aquesta edició, l’organització destaca que s’ha enfortit la col·laboració amb els municipis francesos que formen part de l’Associació del Camí Ramader de Marina amb una jornada dedicada a la silvopastura, per afavorir la gestió dels boscos a través de la pastura.
