Als boscos catalans es poden trobar fins a 15.000 espècies de bolets. Sens dubte, molts d’ells són ideals per satisfer qualsevol paladar, però molts d’altres són tan tòxics que poden atacar el fetge i, en casos extrems, fins i tot provocar la mort. És per això que els experts en micologia subratllen la importància de saber distingir els comestibles dels que no ho són per gaudir amb total seguretat d’anar a buscar bolets. Amb aquesta finalitat, Berga va acollir el passat dissabte la 50a exposició de l’Associació Micològica Berguedana en el marc de la fira Berga Bolet, la qual va reunir exemplars d’unes 300 espècies autòctones.
Aquesta aula de micologia habilitada a la plaça de les Fonts va atraure centenars d’interessats durant tota la jornada. Classificats en cinc categories diferents: bons comestibles, comestibles, indiferents, tòxics i tòxics mortals, els aplegats van poder aprendre més sobre les espècies més gustoses, com el rovelló, el cep o el fredolic, com també de les més perilloses, que és millor no tastar-les. Com manifesta el biòleg, micòleg i ecòleg i membre de l’associació berguedana, Daniel Siscart, «quan els visitants tenen tan a prop s’adonen de la importància d’anar amb compte quan en cullen».
En aquest sentit, Siscart considera «molt convenient» crear més consciència pel fet que hi ha molt desconeixement entorn d’aquest món. «En general, els boletaires són prudents i només cullen aquells bolets que reconeixen, però és cert que, per l’edat o l’excés de confiança, hi ha gent que es comença a atrevir a consumir bolets que no coneix del tot, una pràctica molt perillosa».
Per ell, un altre dels problemes és que «es tendeix a simplificar». Com detalla, a Catalunya hi ha milers d’espècies de bolets i «moltes d’elles són tan similars que és fàcil confondre-les».
Identificar bolets amb seguretat
Només s’han de collir els bolets que es puguin identificar amb seguretat plena i no siguin tòxics. Aquesta hauria de ser la regla d’or de tot boletaire, com apunta l’expert. Un consell bàsic i efectiu per no errar és intentar identificar els trets més distintius de cada espècie. «Si no els presenten, és un mal senyal», apunta el micòleg, Siscart.
Posem el cas del fredolic (tricholoma terreum). Un dels seus trets més distintius és que tenen el barret llis per sobre i són d’un color gris. Per això, si troben alguns que, en lloc de ser llisos, tenen escames a la seva part superior, es recomana no agafar-los, ja que es tractaria d’un fredolic metzinós (tricholoma pardinum), una varietat molt tòxica que en ingerir-la «et pot portar a l’hospital», com relata el micòleg.
D’entre els altament tòxics, també hi destaca la farinera borda (amanita phaloides), un bolet blanquinós i grogós que és molt semblant a d’altres que són comestibles, motiu pel qual provoca molts casos d’emmetzinament accidental. Com també la galerina metzinosa (Galerina marginata), un petit bolet marronós i de superfície viscosa que, en ingerir-lo, pot causar fins i tot la mort.
Els exemplars metzinosos sempre solen atacar el fetge. Per això, aquells que presenten un grau més alt de toxicitat poden arribar a ser letals. A banda, també n’hi ha que poden provocar indigestió i, fins i tot, al·lucinacions.
Els verinosos no donen senyals
Tot i que és millor no provar-ho, l’expert Daniel Siscart assegura que «tocar qualsevol bolet verinós mai és perillós; el que no es pot fer és menjar-los». De fet, explica que els metzinosos no acostumen a donar senyals pel gust, ja que «n’hi ha molts que no són ni amargs ni picants, sinó que tenen un sabor neutre», de manera que aquest sentit mai s’hauria de fer servir per identificar-los i valorar la seva perillositat. Adverteix, a més, que «encara que es cuinin o es bullin, és impossible eliminar les substàncies tòxiques que contenen».
L’expert destaca també la importància de respectar el medi ambient. «Quan ens trobem amb bolets verinosos al bosc el millor que podem fer és no tocar-los ni trinxar-los. Ens hem de limitar a deixar-los que facin el seu cicle vital». La raó és que moltes espècies de bolet estableixen relacions de simbiosi amb els arbres i les plantes que tenen a la vora i, quan els destrossen, no només s’està perjudicant el bolet, sinó que també s’està afectant els vegetals que l’envolten.
50 anys de l’exposició de bolets
Creada el 1925 com la primera exposició de bolets de Catalunya, aquest any la iniciativa de l’Associació Micològica del Berguedà ha complert el seu mig segle d’història. Durant aquests 50 anys, com explica el president de l’entitat, Josep Ballarà, els seus membres s’han dedicat a compartir els seus coneixements per divulgar sobre la vastíssima varietat de bolets que es poden trobar al territori.
Coincidint amb l’aniversari, també es va preparar una petita exposició de fotografies que feien un recorregut històric per aquests 50 anys, tot mostrant com ha anat creixent la fira després de cada edició, els múltiples canvis d’ubicació que ha sofert i per homenatjar a tots aquells impulsors de la mostra que ja no hi són. «Són 50 anys organitzant l’exposició, no és poca cosa», va cloure Ballarà.
JOSEP BALLARÀ
President de l’Associació Micològica Berguedana
«Al Berguedà ens falten bedolls per tenir més varietat de bolets»
Ell mateix assegura que els bolets són el seu món. I a fe que ho són per la seva gran expertesa en la matèria. No hi ha res que faci gaudir més a Josep Ballarà, el president de l’Associació Micològica Berguedana, que anar a buscar bolets, identificar-los i classificar-los per després fer-ne divulgació. Per això no hi ha any en què no participi en l’Exposició Micològica del Berguedà, un espai on ensenya quins es poden menjar i quins poden causar fins i tot la mort.
En uns temps en què, segons el seu parer, els coneixements sobre bolets s’han anat perdent, considera essencial la celebració de trobades que contribueixin a preservar la cultura boletaire.
Ara hi ha més desconeixement amb els bolets que antigament?
La cultura boletaire de la gent que vivia a pagès s’està perdent cada cop més i la cadena que feia passar coneixements de pares a fills s’ha trencat. Ara hi ha persones que van a buscar bolets i, per desconeixement, cullen tots els que veuen. Això pot ser molt perillós; més d’una persona ha acabat a l’hospital per fer-se l’entès i menjar-se’n un de verinós.
D’aquí la importància de l’exposició micològica...
Justament per això fa 50 anys que exposem vora 300 espècies de bolets, per resoldre els dubtes dels assistents i fer-los conscients que el món dels bolets és molt vast i complex.
El Berguedà és una comarca privilegiada pel que fa a la quantitat de bolets que s’hi pot trobar?
Hi pots trobar molta quantitat, però si vols varietat de bolets has de buscar en boscos que tinguin arbres micorrízics -aquells que les seves arrels estableixen relacions de simbiosi amb bolets associats-, com ara el bedoll. Aquí, al Berguedà, els trobem a faltar. A la Cerdanya i el Ripollès, en canvi, hi tenen una major presència i això fa que s’hi puguin trobar més espècies diferents.
Cal més conscienciació en termes de respecte cap al medi ambient?
Conscienciació i coneixement. Hem de tenir molt clar que la majoria dels bolets estableixen relacions amb els arbres i plantes del seu voltant. Moltes persones tenen costum de trinxar els exemplars que consideren dolents pensant que estan fent un favor a altres boletaires quan, en realitat, estan perjudicant l’arbre o la planta que té a la vora i de la qual es beneficien mútuament.
Hi haurà bones produccions de bolets fins al final de la temporada?
Tot dependrà de les condicions meteorològiques. Per fructificar, els bolets necessiten bastants dies d’humitat i temperatures baixes. Tot i això, quan fa vent el seu procés de creixement es veu truncat i els boscos s’assequen. En els darrers dies no hi ha hagut vent, però perquè creixin més bolets necesitaríem temperatures més baixes.
