Així és la iniciativa del Cementiri de Ripoll que vol revertir el declivi de la població de papallones
El Jardí de les Papallones és un projecte d'Àltima que genera hàbitats favorables amb plantes autòctones

El Jardí de les Papallones al Cementiri de Ripoll / Cedida
J. Puig
Les papallones són una agent essencial per la preservació de la biodiversitat dels ecosistemes. La seva funció pol·linitzadora contribueix a la reproducció del 90% de les flors silvestres. En els últims anys, especialment durant l’episodi de sequera que va patir Catalunya, la població ha patit una davallada.
Per tal d’ajudar a revertir aquesta situació i afavorir la biodiversitat a zones urbanes i periurbanes, a través de la creació d’hàbitats favorables, la companyia funerària Àltima ha posat en marxa el “Jardí de les Papallones”, un espai al cementiri Municipal de Ripoll (Ripollès, Girona), que contribueix a millorar el coneixement d’aquests insectes en àrees antropitzades.

Les papallones compleixen una funció pol·linitzadora molt important / AdobeStock
Regeneració de flora i fauna
Les plantes del jardí són autòctones i es treballa per potenciar floracions el màxim període de temps possible perquè les papallones i altres insectes puguin alimentar-se a qualsevol època de l'any. “Hi ha plantes que floreixen durant els mesos freds, com la Calèndula o la Dent de lleó, d'altres que són molt atraients ben entrada la primavera i a principis d'estiu, com el Serpol o la Lavanda, i d'altres que floreixen a ple estiu o a la tardor, quan la resta de recursos són escassos, com l'Orenga o la Menta”, expliquen des d’Àltima.
Un dels punts clau del jardí és que les papallones han de poder reproduir-se, per la qual cosa cal que hi hagi algunes plantes nutrícies -aquelles que aporten aliment per a les erugues- com ara el Fonoll per a la papallona reina, o algunes gramínies com l'Erodium cicutarium (una planta farratgera que creix en regions temperades).
A les papallones -i a d’altres pol·linitzadors- també els agraden molts els ambients de prat amb Trèvols, Alfals i herbes perennes o anuals com la Scabiosa o la Llengua de bou (de la qual antigament es deia que consumir les seves flors treia la malenconia).

El Jardí de les Papallones del Cementiri de Ripoll té plantes autòctones / Cedida
Una iniciativa innovadora
La proposta del Jardí de les papallones del cementiri de Ripoll, és pionera i innovadora en l'àmbit funerari espanyol i defineix l'objectiu d'Àltima de gestionar sempre els cementiris amb un projecte compromès amb el medi ambient i l'entorn natural de tots els espais.
“El factor diferenciador de la proposta del Jardí de les Papallones és haver aconseguit unir investigació, escoles, ciència, ciutadania i cementiris en un reeixit intent de donar una visió amable i natural dels cementiris, considerant-los espais naturals i de vida”, afirmen.
Amb el Jardí de les Papallones es treballa la idea de donar un nou enfocament de la mort a partir d'un animal tan bioindicador, acolorit, vital, poètic i ple de joia com són les papallones.
Col·laboració amb altres institucions
El compromís, la responsabilitat i la tasca de dur a terme amb èxit el projecte del Jardí de les Papallones del Cementiri Municipal de Ripoll està liderat per la companyia funerària Àltima, però compta amb l’estreta col·laboració de diferents institucions sensibilitzades amb el medi ambient com el Museu de Ciències Naturals de Granollers (Barcelona), que és qui coordina totes les tasques que s’hi duen a terme, també té el suport d'Escoles verdes (Generalitat de Catalunya) i el Centre Tecnològic BETA de la Universitat de Vic.
- Rosalía llueix formació clàssica a 'Lux', segons Jordi Savall: «Quan canta se li noten uns coneixements musicals profunds, com als Beatles»
- «Manresà, del cor de Catalunya, 25 anys a Madrid i mai he fet televisió en català»: Jacob Petrus, il·lusionat per estrenar-se a La 2Cat
- Intenta enganyar a la Guàrdia Civil en un control al Túnel del Cadí i li acaben trobant 15 quilos de marihuana al remolc
- Preocupació per l’excavació per fer el pàrquing sota la futura seu del Govern a Manresa
- Un home deixa 10 euros al compte durant 20 anys i això és el que li queda
- Ni Tossa de Mar, ni Besalú: aquest és el poble medieval que tothom hauria de visitar a Catalunya
- Mor de manera sobtada el fotògraf de Puig-reig Ramon Subirana Riu
- La vall més secreta del Solsonès: té romànic, bolets i la llegenda de Guifré el Pilós